després de llegir el post de la trini i de veure les fotos que hi va posar, no vaig tenir cap dubte de que els seus panellets eren insuperables!
i em van venir moltes ganes de tornar-ne a fer.
temps enrera, pels voltants de tot sants, organizava una trobada amb amics i la canalla dels amics per fer panellets. era una tarda intensa. la canalla s’ho passava d’allò més bé fent panellets de totes les formes que se’ls acudien. la cuina acabava feta un desastre. la pasta del panellet s’escampava per tot arreu.
després ho vam deixar de fer. la canalla és va fer gran i ja no hi tenia tan interés. i jo vaig descobrir que el perill dels panellets és que després de fer-los te’ls menges!
aquest any la trini em va fer repensar en la possibilitat de fer-ne. i per uns moments vaig estar temptada. però vaig recapacitar, pensant en el perill, i vaig decidir deixar-ho per un altre any.
vaig anar de visita a casa d’uns amics, sabent que tenien plans de fer panellets. jo tenia la idea de marxar abans per no interrompre els seus plans. però quan va arribar el moment no vaig saber marxar. em vaig quedar enganxada a la massa dels panellets, intentant enganxar-hi uns pinyons que es ressistien com a dimonis.
va ser una tarda molt divertida. la companyia excel·lent, tothom capficat amb la feina. i com a conversa de fons: els panellets de la trini.
que si la trini la massa la fa així. de moniato no n’hi posa. que si ella hi posa aigua. la trini diu que s’ha de deixar reposar. que si en comptes de boletes es fan xurros. que si les boletes de la trini devien ser mes petites. quants en sortiran? la trini diu que de cada quilo en surten cinquanta. i com diu que s’hi han d’enganxar els pinyons? doncs a mi així no em funciona. però així és com ho diu la trini.
va ser molt divertit. suposo que a la trini li devien xiular les orelles. a nosaltres ens va passar la tarda molt dolçament.
12 comentaris:
Doncs a mi, potser perquè els panellets no m'agraden massa --m'embafen--, mai no m'ha agradat fer-ne. Quan la canalla anava a escola, algun any en vàrem fer i la cuina quedava sempre feta un fàstic. Calia fregar el terra perquè no s'hi enganxessin les sabates o sabatilles. Preferia fer coques, magdalenes, pastissos...
tens raó, noia. el pitjor de fer-los amb la canalla és com queda el terra de la cuina. a l'acabar havièm de netejar les soles de les sabates perquè totes acabaven plenes de massa de panellets. però sense canalla no és tan greu! :-)
A la cuina i amb una feina tant dolça sempre es una bona manera de pasar el temps.
jo no en menjo mai de dolços, però sempre m'ha agradat fer coses a la cuina amb les criatures, i quan els meus eren petits ens hi passàvem moltes estones amb tots els àpats rituals i embrutadors :) això rai! el que s'embruta es renta! :)
jajajajaa...., ara entenc les xiulades de les meves pobres orelles (i jo creient que era pel refredat...!)
XDDD
Ei..., la manera d'enganxar els pinyons als panellets és infal·lible..., alguna cosa devia passar pel mig del procès jajajaa... ai com he xalat llegint-te!
Si ma se t'acut comprar-te cap casa aquí, ja vindràs a fer boletes a casa ;P
Un petó enpinyonat!
Imagino que la Trini et dirà que l'any que vinent també en facis!! Les bones costums no s'han de predre mai!
Jo de panellets en feia a l'escola, encara me'n recordo.
I tant, Jordi! I si convé, es fa com vaig fer jo..., els comences a repartir i al final et quedes amb quatre panellets comptats <:S
XDDD
Striper, va ser divertit i entranyable!
Clidice, mai, mai? no t'agraden gens? una mica si que en deus menjar... ni torrons? :-)
Trini, ja he posat fil a l'agulla... a veure si aviat fem boletes o xurros! :-D
Jordi, segur que la trini em convenç i potser me'ls fa menjar i tot! :-)
Trini, aquest truc si que em convenceria... si els reparteixo ben repartits :-DDD
no m'agraden gens ni gota, ni els torrons tampoc. Per a mi, les llaminadures són les hortalisses, la fruita fresca, la fruita seca i si, els gelats, però no pas tots tampoc :)
Un parell d'anys després segueixensent els millors panellets, insuperables!
I què, Kika? Que en faràs enguany? ;)
he, he, segur que els teus segueixen sent els millors!!!
jo no n'havia de fer, perquè havia de marxar pel pont, pero ara m'ho he de replantejar tot... potser fer panellets serà una manera... ja t'ho diré. i tu? ja els tens a punt?
Encara no, però igual al vespre o demà al matí m'animo (porto una setmaneta infernal!)
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada