em sembla que tens una adreça de correu errònia.
perdona
...
mmmmm en alguna llista s’han equivocat de nom.
ostres, em sap greu.
...
ho he tornat a rebre jo.
perdona’m de nou!
...
hola, un altre cop m’has escrit a mi i no a qui tocava. per mi no és un problema, però hauries d’assegurar-te de què ho rep qui ho ha de rebre. salutacions
perdona’m, perdona’m ... es que sense recordar el teu cas he fet servir la llista de correus vella. em sap molt greu
un dia prendrem un cafè? :-)
t’he buscat a la web i acabo de descubrir que ets català! més disculpes per ni tan sols imaginar-m’ho!
he he. jo fa una estona he descobert que ets catalana i en què treballes. i té gràcia perquè tinc un blog on fa un parell de dies he estat criticant la teva feina! (les meves disculpes). salut
doncs jo fa una estona he llegit un bocí del teu bloc... sobretot aquest post ... i em sembla que si et pago el cafè que et dec et faré un favor molt gran... a tu i a la meva feina :-)
vaja. aquest cafè guanya interès per moments! :-D
...
demà seré per bcn, i he pensat que potser t'aniria be prendre aquest cafè que et dec... i si no ja buscarem més opcions més endavant
serà un plaer! on vols que quedem?
...
ja fa un any que vam fer tenir el primer cara a cara: vam fer el primer cafè i vam posar els primers punts sobre les is.
desprès hem fet molts més cafès i hem posat molts més punts sobre les is.
i espero que encara fem molts més cafès i que seguim trobant moltes is sense punt!
va ser l’inici d’una bona amistat, i també part important de la meva prehistòria com a blogaire.
10 comentaris:
Interessant i entranyable!
Nous temps, noves maneres :)
com deia aquell vell anunci de cafè que protagonitzava una artista de cinema espanyola "tacita a tacita..."
:)
Hosti! Molt interessant puntualitzar les is i seguir fent cafès ! Promet.
Ah, i molt de compte amb els correus creuats, són imprevisibles, una vegada li has donat a l´enviar...que Déu hi faci més que nosaltres!
Pots muntar un bodevil d´aquells que fan història, com una obra de teatre d´aquelles de tancar i obrir portes!
Les equivocacions i les casualitats de vegades portes sorpreses... i amics!
Violette, gràcies! :-)
Clidice, ja veus on ens acaben portant... :-)
Carquinyol, no el sé... què més deia? val al pena o era carrincló? :-)
Pais secret, puntualitzar les is si, però masses cafès... potser ens posaran histèrics! :-)
des de llavors intento anar amb més cuidado, però no sé si ho aconsegueixo :-D
Jordi, mentres siguin d'aquestes rai! :-)
Una història doblement productiva: amistat i la teva sortida pública a la pantalla. Bé.
De vegades, sense saber-ho, anem donant dates, però no passa res. A veure, què sé de tu en l'aspecte tècnic que no ens hagis dit? Possiblement que treballes amb un ordinador portatil, resolució de pantalla 1280x1024, sistema operatiu W. Vista, potser fas servir el buscador Chrome en una versió no actualitzada, etc. N'encerto alguna?
Casualitat o causalitat???
Tant se val ara, oi?
Una història ben present i que ho pugui ser per molt temps. Sempre hi ha força "i" necessitades que acompanyades d'un bon cafè de ben segur despertaran bones tertúlies.
:)))
pere, que què saps de mi? tot el que vulguis saber... i si no ho saps és perquè no ho has preguntat :-D
aspectes tècnics: d'això en sé tan poc que sóc incapaç de contestar a tot el que preguntes. però et puc dir que des de casa em conecto amb un portàtil. fins fa poc tenia el vista i un chrome (segurament no actualitzat, perquè no ho faig mai jo això!) però des de fa unes setmanes tinc un fantastic mac, amb una pantalla mooolt més gran i faig servir un safari (que tampoc deu estar actualitzat...)
una mica si que t'he posat al dia, no?
assumpta, em fas pensar que potser tot el que veiem com a causalitat és una causalitat de la qual encara no en sabem la causa; com anomenem incertesa a tot allò que encara no sabem explicar.
espero que tinguis raó i que les is no se'ns acabin :-)
m'agraden les amistats que comencen d'aquesta manera totalment casual i espontània fruit d'equívocs (o no)...
Publica un comentari a l'entrada