fa molt temps em vaig comprar unes botes de caminar. eren tan còmodes. era com si anès descalça. me les possava sempre.
amb el temps, i amb les caminades les ungles dels dits dels peus se’m van anar fent malbé.
va arribar un moment que després de cada caminada em feien molt mal els dits dels peus.
llavors els experts em van dir que era perquè les botes eren massa petites. que segurament necessitava un número més.
vaig decidir comprar-me unes botes noves, d’un número més. el dependent molt amable també era del mateix parer: les botes s’han de portar un número més grans del que toca.
les vaig triar una mica ‘cantones’ de color però eren comodíssimes. tot i ser grans tenia la sensació de que se m’ajustaven perfectament als peus.
llavors vaig fer un gran error: vaig oblidar les botes noves fins el dia que tocava anar d’excursió.
al començar a caminar notava que una de les botes ballava una mica. no la devia haver lligat prou apretada. abans de mitja excursió ja tenia una ampolla gegant.
vaig mirar de tapar-ho i protegir-ho. i em vaig lligar la bota ben fort.
per voluntat del destí, aquell dia vaig fer l’excursió més llarga de la meva vida. i no només perquè a mi m’ho semblés degut al mal que em feia el peu! sinó perquè vam acabar fent més quilòmetres que mai.
quan vaig arribar a casa, al treurem els mitjons em va seguir tot... estalvio els detalls aquí. només diré que l’endemà no em podia calçar.
entenc que vaig cometre un gran error, i pel mal que em vaig fer espero recordar-ho tota la vida i que no em torni a passar.
ara bé, quin es el secret de les botes?
han de ser prou llargues com perquè no et facin malbé les ungles dels dits dels peus: un número més, d’acord.
però també han de ser prou petites com perquè no et ballin i et facin ampolles al darrera ...
com ho faig això? dos parells de mitjons?
hi ha algún secret que se m’escapa?
26 comentaris:
Portar les ungles dels peus ben curtetes?
:-D
Les que duc jo les vaig comprar d' una coneguda marca precolombina pel mòdic preu de 12€ (les més barates que vaig trobar). De moment han fet tota mena d'excursions i fins i tot algun barranc. Vaig triar el número habitual de calçat i duc sempre els habituals mitjons d'anar d'excursió.
Jo porto uns quants anyets en això del caminar per les muntanyes i les botes i encara és hora de què tingui ni una sola nafra als peus.
1. Compra-te-les d'una marca molt testada (personalment, no me n'amago, sempre porto Bestard, mallorquines).
2. Això d'un número més és una barbaritat, perquè provoca justament el que et va passar: la bota balla i provoca fregament, o sigui una nafra.
3. L'ungla de musclo és com es diu el problema que tenim tots els que muntanyegem ;) l'ungla del dit gros de cada peu de color negre o caient cada dos per tres. No s'hi pot fer res. Justament jo agafo les Bestard i no North Face, per exemple, perquè són una mica més amples del davant. Tot i així no me n'escapo. Solució: pintar-te les ungles de vermell ;) Una altra opció és no mirar mai models de dona, que en aquest país es pensen que totes les dones tenim els peus estrets i no.
Ah i sobretot, el que és més important pels peus: els mitjons. Res de cotó ni fil. Les fibres naturals, amb la suor, s'enterquen i provoquen que, al fregar el peu, es facin les llagues. Mitjons especialitzats, mescla de cotó i fibres sintètiques, ben adaptats al peu, que no hi hagi plecs.
Amb tot això, el meu home, els meus dos fills i jo hem travessat els Pirineus de cap a cap, i hem fet moltíssimes travesses extra i mai hem tingut cap problema. Però mai mai. Això si, el Compeed sempre l'hem hagut de fer servir per la gent que anàvem trobant pel camí ;)
Sento la parrafada :D
Dan, això ja es compleix sempre!
Martell, doncs quina sort que tens... bé, la que havia tingut jo fins ara...
Clidice, esperava la veu de l'experta! moltes gràcies pels consells. a veure si n'aprenc d'una vegada!
:-)
jo això del número més també l'havia escoltat, però realment no li he fet mai massa cas i he comprat sempre les del meu número, i com al company martell de reus no m'ha passat mai res.
Carquinyol, ja me'n vaig adonant de que em vaig deixar enredar... com és que llavors tanta gent estava d'acord amb un número més i ara tothom em diu que no! quina ràbia!
A mi em sembla que el que s'ha de fer és posar-se uns mitjons ben gruixuts el primer dia o primeres setmanes, perquè és donin i s'acostumin als peus.
Un cop acostumada, cap problema...
A mi em passa amb totes les sabates que compro. Els primers dies em fan tocadures... fins que no les tinc ua mica gastades, res a fer...
Tots els peus són diferents, per això les receptes no valen, el calçat es va adaptant a cadascú. Fa temps que no faig grans excursions però jo feia això d'un número més i els dos parells de mitjons, uns de cotó i uns de llana.,
sóc un absolut ignorant de la matèria, kika i a aquestes alçades no començaré a convertir-me en cap Rambo... evidentment;
però sí que he patit molt dels peus; hi ha qui pot posar-se qualsevol sabata o sabatilla (els admiro egoistament perquè jo no he pogut fer-ho mai), però per els meus peus em calen amples especials i calçat fet amb matèries naturals i transpirables;
a la feina, quan he fet d'operari, les sabates de seguretat sempre les he necessitat d'un número més i per evitar que ballin, a mi m'anava bé posar una mica de cotó a la punta (cal trobar la mida i la quantitat) i així els dits podien recolçar-se... no sé si et servirà, però a mi em funcionava!
petonets peuers!
Ramon, els primers dies... això hagués hagut de fer: posar-me-les uns quants dies abans d'anar d'excursió! mira que vaig ser tonta! i ara encara en pago les conseqüències! fa un mal!
Júlia, em sembla que et faré cas, i la propera vegada provaré amb dos parells de mitjons... abans de decidir tornar amb les botes velles!
Gatot, dos parells de mitjons i coto a la punta! això sí que és una bona idea... vés amb compte que potser sí que et convertiràs en un rambo :-)
Jo tinc unes xiruques des de fa uns 6 anys i mai he tingut cap problema. Van com un guant. El millor consell que et puc donar és que t'oblidis de lo del número més. Te les has de provar amb mitjons per anar a la muntanya a la mateixa botiga i comprovar que el peu no balli en absolut i que tampoc puguis tocar la punta de la bota amb els dits. Lo del número més ho solen dir perquè els mitjons de muntanya son molt gruixuts, però jo crec que no poden fer afegir un número més.
Salutacions!
El podòleg em va dir, que això del número més, que no em passés ni pel cap. És clar que sempre depen de com et compres les sabates normals. Em va dir que en tot el calçat sempre ha de quedar un marge, res de que els dits quedin arran de sabata, però tampoc grans i això que diuen, que ja es donaran, res de res, que si, que les dones, però llavors ja t'han destrossat els peus. Sembla ser que sóc força pera-punyetes amb els peus i les sabates i els mitjons. Tinc el peu força ample i a l'hora de comprar em costa molt trobar res que vagi bé, en botes de muntanya i d'esquí, no puc triar per colors i disseny, ni preu, m'he de quedar amb el que em va a la mida. Per mi, les que estan fetes pel meu peu són les Boreal, he provat les Kamet, les chiruca i també les colombia i he tornat a Boreal, però és clar, és el meu peu, a d'altres potser els va bé una altra. Ah! i jo no puc anar a buscar models d'home, perque tinc el peu molt petit, tothom es riu!
Quin rollo acabo de posar!
DooMMasteR, doncs espero que aquestes botes que et van tan bé et durin molt, i hagis de tardar molt temps en haver de passar pel tràngol d'haver-ne de triar unes de noves :-)
Joana, ai! que entre tots em farem llençar-les botes noves a la brossa... que me van costar una pasta! i que son molt xules... si no fessin tant mal... suposo que el que hauré de fer es anar posant-me-les a ratets... amb diferents varietats de mitjons... i anar veient que passa :-)
sembla una metàfora de la vida mateixa... a vegades les coses ens venen massa grans i ens fan ampolles... però si són massa petites ens ofeguen i no ens deixen viure... ais, a mi també m'agradaria trobar la solució...anar en xancletes, potser?
Nono, el número de més res de res. Actualment amb els nous materials i tota la mandanga només cal posar-se les botes i caminar. Abans sí que s'havien de fer mil invents, desde fer un "rodatge" a les botes fins a posar-li greix per impermeabilitzar-les. Però ara són una passada.
Això de les ungles, unes botes t'ho faran i altres no, a mi també m'ha passat, és qüestió de sort i de que et fixis en com sents la bota que et fa mal. Si les següents les notes igual, canvia de model. El que diu la Clidice de les ungles negres és ben veritat
Cuida't els peus! ;-)
Cada peu és un món, n'hi ha que tenen alguns dits més llargs que el gros, i també n'he vist que per la forma de les ungles, per curtes que es portin a vegades no tenen protecció, (carn)., en aquesta classe de dits, crec que si és convenient un número més.
Les botes cal que tinguin molts punts on el cordó és pot tensar per que s'agafin bé al peu i fins al tormell.
Kika, jo crec que si quan se't curen les ferides, te les tornes a posar per una petita caminada, ja no et faran mal., i a la tercera, les botes ja estaran adaptades a tu, i tu a les botes.
:-)
Lo teu va ser com una penitència si a mitja excurció ja anaves així! :-) No em vull ni imaginar lo que vas passar...
No sóc gens experta però a mesura que t'anava llegint anava patint perquè et devia fer un mal horrorós.
Benvolguda senyoreta Kika,
D'altres estaran més autoritzats a parlar-ne, però jo no pateixo dels peus en muntanya des de fa molt de temps. No he agafat un número més per garantir la subjecció. I com diu la senyoreta Clidice, que els mitjons siguin especialitzats. Ara, que cada peu és diferent...
Bon blog!
Llarga vida i prosperitat (això no ho he dit).
Núria, tens raó, ben be una metàfora de la vida... llavors, millor anar descalça, no? :-)
Asimètrich, o sigui que hauria de llençar les botes noves? si són molt xules! i em van costar una pasta! ... els peus me'ls cuido ara més que mai... encara no he aconseguit posar-me cap sabata decent... fot un mal!
Agnès, ai! quan se'm curin les ferides ... ja veurem quan serà... que això amb l'edat cada cop costa més! :-)
kweilan, i encara dura... és una cosa horrorosa... mai no m'havien fet tan mal unes sabates... però referent al que li deia a l'Agnès: mai havia sigut tan vella :-D
Senyor Merdevalista, benvolgut, moltes gràcies pels consells, però de moment les botes noves no les vull llençar, i sí que ho provaré amb mitjons especialitzats, com em sugeriu!
llarga vida i pròspera.... ho diem, no?
:-)
A vostè. No, és clar, ara s'han de rendabilitzar. Ja veurà com li aniran bé.
Ho diem, ho diem. ;)
Home, llençar-les tampoc, no es tracta d'això. Venen un spray per donar les sabates,no sé si amb les botes de muntanya serveix, ho vaig provar amb els esclops i amb temps es pot anar fent. Posa't les botes per fer coses curtetes de moment.
[B]NZBsRus.com[/B]
Forget Sluggish Downloads Using NZB Downloads You Can Quickly Search HD Movies, Games, MP3 Singles, Software and Download Them @ Electric Rates
[URL=http://www.nzbsrus.com][B]NZB[/B][/URL]
Predilection casinos? ask into this unformed [url=http://www.realcazinoz.com]casino[/url] refer to and wing it naval disrate online casino games like slots, blackjack, roulette, baccarat and more at www.realcazinoz.com .
you can also stay our additional [url=http://freecasinogames2010.webs.com]casino[/url] orientate at http://freecasinogames2010.webs.com and cease to realized fabulously touched in the headmaster !
another lone [url=http://www.ttittancasino.com]casino spiele[/url] on the operate is www.ttittancasino.com , because german gamblers, note in manumitted online casino bonus.
It isn't hard at all to start making money online in the hush-hush world of [URL=http://www.www.blackhatmoneymaker.com]blackhat make money[/URL], Don’t feel silly if you don't know what blackhat is. Blackhat marketing uses not-so-popular or misunderstood avenues to generate an income online.
Hey, I am checking this blog using the phone and this appears to be kind of odd. Thought you'd wish to know. This is a great write-up nevertheless, did not mess that up.
- David
Publica un comentari a l'entrada