dilluns, d’agost 17, 2009

stardate: una gran idea

ens volia convidar a sopar a casa, i va tenir una gran idea. en comptes d’anar a sopar a casa seva ens convidava a sopar a fora. faríem una mini excursió a la muntanya per a veure les estrelles.

i vam anar a gallicant, un poblet deshabitat de les muntanyes de prades.

allí s’hi estava fresquet. vam tenir prou llum per a menjar sense ennuegar-nos. i després ens vam estirar cara amunt per a veure si encara erem a temps de copsar alguna llàgrima de sant llorens.

de fet sant llorens ja feia dies que havia passat. encara que jo he sentit a dir que per alguna raó, que jo no entenc, la pluja d’estels de sant llorens s’ha endarrerit dos dies. potser per això encara hi vam ser a temps.

cada cop que algú en veia un una hi havia uns grans crits. emocionats els que l’havien vist i de desengany els que se l’havien perdut.

no va ser una vetlla tranquil·la i silenciosa, tot i que el lloc en principi ho prometia. ja que la canalla no va aconseguir estar quieta i callada durant gaire temps.

també hi va haver qui va aconseguir adormir-se. qui va sentir fred. qui tenia calor. qui li feia mal l’esquena.

però vam aconseguir veure bastants estrelles caient i també vam riure molt. va ser una gran vetllada.



5 comentaris:

José Luis Ferreira ha dit...

Kika:

Te envidio. Tenía algún plan de ver la lluvia de estrellas, pero finalmente no fue posible.

Saluditos

Joana ha dit...

Jo no ho vaig saber...
Segur que ho vareu passar molt bé!

MARTELL DE REUS ha dit...

Enlloc d'anar a Gallicant jo opto per Tele Circo per veure una "lluvia d'estrellas"

Agnès S. ha dit...

Si que devia ser divertit si anaveu amb canalla, els encanta tot el que es diferent, i fer una excurció de nit, per mirar les estrelles...! I amb tant bona companyia!...Es devien posar de lo més "espitosos". :)

Thera ha dit...

Mirar el cel de nit sempre és bonic, i en nits com la que descrius... que bé!!!!