dilluns, d’agost 31, 2009

stardate: les nits

fa bastant temps que no acostumo a sortir de nit. fa poc m’he trobat amb tres nits seguides amb compromisos que per diverses raons havia agafat. entre la falta de pràctica i els anys que no perdonen se m’ha fet molt dur!

una vetllada a la fresca a l’estiu pot arribar a ser molt divertida, si no fos per:

1. el beure: si beus massa l’endemà te’n pots arribar a penedir, i si no pots beure gens perquè després has de conduir pot arribar a ser un rollo.

2. la conversa: si no s’anima pot ser avorrida i fins i tot incòmoda, i si no s’atura pot arribar a ser molt pesada.

3. el dormir: si hi estàs bé no penses en l’hora d’anar a dormir però l’endemà et despertes igualment de bon matí (això quan era més jove no em passava!) sense energia per a poder fer res en tot el dia.

la primera sortida va ser un sopar de feina. hi havia una gentada i era a peu dret. va ser molt animat. vaig poder parlar amb molta gent sense trobar-me encallada amb ningú. vaig estar engrescada menjant, bevent i parlant fins que es va acabar. vaig sortir amb l’últim grup i sense saber l’hora que era vaig acceptar d’anar a fer una última copa. quan després vaig arribar a casa em vaig adonar que eren quasi els quatre del matí, i jo em sentia tant fresca. l’endemà em vaig despertar de bon matí, i no em sentia amb forces per fer res. aquest dia em va fallar el punt 3.

lentament vaig aconseguir fer un parell d’encàrrecs i a la tarda vaig veure una pel·lícula. durant tot el dia em vaig sentir cansada i una mica ressacosa. em vaig penedir molt d’haver quedat per anar a fer una pizza aquella nit. m’hauria estimat més estar a casa tranquil·la, en silenci, i anar a dormir aviat. però ja era massa tard. durant la vetllada vaig estar lenta en tot, i era incapaç de seguir les alegres converses que semblava que no pararien mai i que només rebotaven al meu cap! aquest dia fallava el punt 2.

tan aviat com vaig poder vaig caure al llit rendida. l’endemà ja estava més recuperada, però m’esperava un dia amb bastants activitats i la cirereta final era una festa d’aniversari sorpresa. quan va arribar l’hora de fer la sorpresa jo ja tornava a estar bastant rendida però vaig seguir amb ganes l’animació que hi havia. com que havia de conduir no vaig poder beure gens, i quan la gent animadíssima es va posar a ballar, a mi em va tornar a sortir tot el cansament acumulat. i és que sense haver begut almenys una mica sóc incapaç de fer una passa de ball. aquesta vegada va fallar el punt 1.

l’endemà vaig decidir prendre’m la vida amb calma per a compensar l’activitat exagerada dels últims dies ... i descobrir que a una certa edat aquestes coses costen de compensar!



9 comentaris:

J ha dit...

Sí, ho subscric. A mi també em passa.
Salut.

DooMMasteR ha dit...

Ui, doncs jo en tinc 29 i tampoc aguanto tres nits de festa. :-)

Clidice ha dit...

De tota la vida que, arribades les dues de la matinada, servidora s'adorm (fins i tot damunt d'un altaveu en una discoteca ^^). Però tu, dona, n'has fet un gra massa no? :P tres dies seguits! jo necessitaria un mes de balneari per a recuperar-me :D

Anònim ha dit...

Això és que et falta ritme i tècnica... Poc a poc.

A més lo dur, és que ara, ja no tenim tota la setmana per descansar...

PS ha dit...

Apa, no exagerem tampoc..."a una certa edat"...jajaja.
Sí, mal que ens pesi la cosa va afectant mica en mica, sigui pel desgavell d´hores sigui per la sortida de la rutina, costa recuperar-se.Jo a l´hora d´anar a dormir allargaria, el problema és l´endemà,com tu dius.En canvi tinc dues amigues que estan animadíssimes tota la vetllada però quan toca una determinada hora, com si fóssin la Ventafocs, queden aplatanades i s´ha acabat la festa, per elles i per tothom!
Això també és emprenyador, no et pensis...

Ferran Porta ha dit...

Sí que és veritat això de l'edat, i tant! En el teu cas, si a l'edat (ho has dit tu, eh?, no jo!!) hi sumes que després de certa "sequera de marxa noctura" hi poses, de cop, tres nits festivaleres... nena, el que no sé és com ho has sobreviscut! Jo hauria quedat KO en el segon round. Per molts anys! :-)

Trini González Francisco ha dit...

Hola Kika!
Fa dies que no estic gaire per la labor.

Bé..., quant a la teua experiència, al meu poble (i em sembla que al teu també) tenim una dita: Cada cosa al seu temps, i a l'agost, figues!

Ei! Com ho tens això de la recerca del magníficoapartamentoentorreviekalicanteeeee?

:)

Agnès Setrill. ha dit...

Doncs déu n'hi do el que has aguantat!

Estic totalment d'acord amb tots els punts, jo sempre acostumo a aguantar el tipus, però després em surt com una mala llet...!

kika ha dit...

Joan, gràcies per la companyia :-)

DooMMasteR, ostres docns, potser fes-t'ho mirar, perquè a la teva edat hauries de poder amb més :-D

Clidice, si, si, va ser una equivocació en el programa ... i encara m'estic recuperant, es clar :-)

Ramon, si. si, el ritme i la tècnica ja fa temps que els he perdut :-)

Pais secret, haver d'arrossegar els que no ho aguanten is que es pesat. en aquests extrems encara no hi he arribat jo... però potser només em cal una mica més de temps :-D

Ferran, després del segon round em vaig arrossegar com vaig poder per poder aixecar-me :-D

Trini, quant de temps! hi deu haver feina a l'estiu, eh? doncs fa dos dies vaig fer una altra incursió: platja de l'ametlla, dinar a l'ampolla, i tornar a l'ametlla pel bany. una combinació fantàstica!

la recerca per ara només ha estat virtual. espero posar-n'hi més en serio aquesta setmana.

Agnès, doncs jo no diria que mala llet, però zero ganes de socialització. només volia que em deixessin tranquila: sola i en silenci :-)