dimecres, de juliol 29, 2009

stardate: resum dels logs

m’havia agradat la idea de fer com el picard: escriure un log cada dia del viatge. i com que portava l’ordinador, vaig pensar que seria fàcil. el primer dia va funcionar però després entre els quilòmetres acumulats i la calor estava tan cansada físicament i mentalment que em va ser impossible. engegava l’ordinador i no era capaç ni de pensar que escriure, ni de llegir els blogs que normalment tant m’agraden. i així va anar el segon dia, i el tercer, i el quart i el cinqué. dilluns vam arribar i seguia igual. ahir ja m’havia recuperat bastant, però com que era dia parell no tocava!

i avui amb el cap més clar faré un resum de les aventures dels últims dies.

1) molta calor, moltíssima! i quan feia vent encara era pitjor: un vent calent que marejava. els pobles eren deserts durant la major part del dia. només cap al vespre, quan la calor baixava una mica, es començava a veure gent pels carrers. a la capital els carrers eren plens tot el dia. sobretot de turistes. als carrers del centre, els més comercial, cap al migdia engegaven unes dutxes de gotes petitíssimes d’aigua que refrescaven l’ambient i la gent agraïa. ja he decidit que no hi tornaré més cap aquelles bandes a l’estiu. la propera vegada ho provarem a la primavera perquè diuen que a l’hivern hi fa molt fred.

2) molts quilòmetres. en total vam fer quasi bé dos mil cinc cents quilòmetres en sis dies. conduint jo no n’havia fet mai tants. conduir em va agradar molt. ho vaig trobar quasi bé com un vici: mentre estava conduint pensava va una mica més. no es feia pesat perquè, les autovies anaven buides i eren bastant rectes. allí posava el pilot automàtic a cent trenta, esperant evitar que em fessin cap foto, i el cotxe anava sol. jo només badava amb el paisatge. les carreteres eren més divertides, però totes molt noves, sense gaires pendents i amb corbes molt suaus. però quan baixava del cotxe semblava que les cames em feien figa. després de conduir tot el matí, jo només servia per fer una bona migdiada, badar mirant el que fos a la tele, o refrescar-me a la piscina. van ser les úniques activitats que van complementar els dies d’anada i de tornada.

3) l’avi contentíssim de veure la seva neta. feia dos anys que no es veien i els dos havien canviat. fa uns anys que l’avi va decidir tornar a viure al seu poble natal. la raó del viatge era que es retrobessin. fent una mica més de tomb del que calia vam arribar fins al poble de l’avi. és un poble costerut, que puja muntanya amunt. des de casa seva, l’avi té una gran vista de tots els camps que envolten el poble. l’avi viu sol en una caseta que té un pati amb un gran llimoner i un gran taronger. ens va presentar a tots els seus veïns i parents. ens va ensenyar el poble. ens va obsequiar amb llimones del seu arbre que feien una olor que encantaven i amb xoriços i botifarres fets al poble.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

sol passar quan es viatja que el que et ve menys de gust és escriure, això és millor fer-ho després, així tornes a viatjar :)

en tot cas tenies un bon motiu pel turre i la calor! :D

Ramon ha dit...

Al final el punt 3, feia necessaris els 2 i 1.

Suposo que ha valgut molt la pena. Intueixo que l'avi viu en uns altres ritmes i segur que a la "caseta" es valoren molt més les ombres!!!

Benvinguda...

McAbeu ha dit...

M'alegro que tot hagi anat tan rodat com et desitjava abans de marxar (clar que amb 2500 Km ja n'hi ha per rodar, ja)
Benvinguda a casa!

pere ha dit...

Bonic resum de logs, kika. I bonic retrobament. A mi fa temps que no em queden llimonres -que refrescants!- per visitar :-)

Pais secret ha dit...

Bentornada Kika!
No et preocupis si no has pogut escriure tan com hauries volgut, ara és l´hora de processar tot el que has vist i viscut. Gaudiràs del viatge d´una altra manera i te n´adonaràs potser, que et venen imatges que in-situ les vas passar per alt.És de les millors coses que té el viatjar així.

Ma-Poc ha dit...

Sí, els viatges al final conviden poc a l'actualització dels blocs... Però bé, per sort sempre ens queden els resums! :)

Trini ha dit...

Deu n'hi do quina quilometrada i quin cansament, kika!
Ambtot, espero que ho hagis gaudit molt!
Benvinguda! :)

Ferran ha dit...

És el que tenen de bò els viatges (fins i tot de 2500 km en cotxe): que duren el que dura la preparació, el viatge en sí i el processament de les vivències, quan en tornem. Ara sí serà el moment de plasmar, negre sobre blanc, tot allò que has sentit i et vingui de gust explicar.

Bentornada.

kika ha dit...

Cidice, si, si, per molta peresa que em fes tenia clar des del comencament que el motiu s'ho valia. i era encara l'assaboreixo.

Ramon, els ritmes de l'avi! qui els atrapés. es respirava una tranquilitat en aquell poble! i si estàs jubilat, no cal dir! cap al vespre, quan ja no fa tanta calor, busquen els racons de fresca del carrer, i els veins treuen cadirs i prenen la fresca... com abans aquí!

McAbeu, gràcies, ja tornaré a visitar-te regualrment ara :-)

pere, gràcies pels compliments :-) m'agrada poder compartir aqui.

Pais secret, tens raó, potser aviat caurà un altre post sobre el tema.

Ma-Poc, si noi, jo que vaig prendre l'ordinador, tota il·lusionada, pensant en escriure un log cada dia... em vaig rendir ben aviat!

Trini, si que va ser cansat, però ho vaig compensar amb bones migdiades i estades a la piscina :-)

Ferran, gràcies, pensava no tenir tantes coses per explicar, però tal com van passant els dies em venen més coses per explicar i més ganes :-)