diumenge, de juliol 19, 2009

stardate: plans de viatge

li explico que faré aquestes vacances i em diu: “és clar, a tu t’agrada tant viatjar. a mi m’agrada quedar-me a casa i només viatjar molt de tant en tant, per anar a veure algun lloc que em cridi molt l’atenció”

no vaig contestar res. perquè segurament no l’hauria convençut mai.

a mi també em vindria molt de gust quedar-me a casa. però per diferents raons tinc alguns viatges planejats durant l’estiu. per alguna gent deuen semblar molts i per altres pocs. per alguna gent deuen semblar molt interessants i per altres poc exòtics.

en altres èpoques he viatjat molt més, i algun estiu he viatjat molt menys. aquest estiu no tenia gaires ganes d’anar en lloc, i per això m’he decidit molt tard a fer plans. i he fet els mínims. només els justos per complir. alguns per feina i altres per veure amics i parents que fa temps que no veig. en qualsevol cas els mínims.

ara que s’acosta el dia de la primera sortida tinc la sensació que sempre tinc en aquesta situació: peresa i por.

la peresa: per moltes ganes que tingui de fer un viatge, quan s’acosta l’hora de marxar sempre tinc la sensació de que pagaria el que fos per no haver-lo de fer. normalment un cop començo el viatge aquesta sensació desapareix.

la por: abans de sortir ja trobo a faltar al seguretat que em dona casa meva. penso en mil i una coses que em poden passar, encara que no m’hagin passat mai. i penso en si el destí voldrà que torni. aquestes sensacions normalment també s’esvaeixen quan començo el camí.

d’aquí uns dies m’he de posar a la carretera a fer molts quilòmetres. ara mateix em va fa una por i una peresa terribles. fa temps que vaig decidir que ho volia fer. sé que ho he fer, perquè valdrà la pena.

i ara que s’acosta ... doncs, poso en marxa tots els mecanismes que ja em tinc molt apresos per fer marxar la por. de moment no funcionen. però espero que quan comenci el viatge estaré prou enfeinada i distreta i ja no me’n recordaré ni de la peresa ni de la por.

estic segura que molta gent que em coneix pensa que soc valenta i agosarada, i que m’agrada molt viatjar. just el contrari de com em sento ara mateix.

tot això m’ha fet pensar de nou en ‘les veus del pamano’. la idea que tenim dels altres sovint no te res a veure amb com es veuen ells mateixos. i per molts esforços que fem per explicar-ho, la idea que sobreviurà de nosaltres és la idea que en té la gent que ens envolta.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

em sona molt tot això que expliques :) però t'has de barallar amb la peresa, que després et sabria molt de greu :) que tinguis un bon viatge, més si és amb cotxe :D

McAbeu ha dit...

A mi també em passa que a vegades costa més començar les coses que el mateix fet de fer-les.
Només cal fer el primer pas després tot et vindrà rodat, i mai millor dit si parlem de viatjar ;-)
Bones vacances i gaudeix-les!

Pais secret ha dit...

Em passa exactament el mateix que a tu quan he d´anar de viatge, sobretot en cotxe, que és quasi sempre el vehicle utilitzat. Es una barreja extranya de por de no tornar i mandra que s´esvaeix d´immediat en el moment en què el cotxe fa els primers metres. Llavors m´oblido de tot i em relaxo, sóc una altra, me n´aniria a la fi del món.Crec que en tot això pesen molt les responsabilitats i la necessitat que tenim de "controlar" que tot vagi bé i no hi hagin entrebancs que ens amarguin el viatge.
Desitjo que puguis descarregar-te d´aquest pes el més aviat possible i gaudeixis del viatge des d´el primer moment fins que tornis.Bones vacances!

kika ha dit...

Clidice, si, si ja fa dies que ho faig. de moment, tinc el cotxe a punt, net i controlat :-) així a tu també et passen aquestes coses pel cap? :-)

McAbeu, això espero...que vagi rodat :-D

Pais secret, encara em queden un parell de dies, però espero que em pasi tal co dius: que tots aquests fantasmes marxin als primers metres :-)

uf, i jo em que pensava que aquestes coses només em passaven a mi. me n'alegro molt de ser tan normal :-D

Spock ha dit...

Deixa't endur per l'esperit Trekie... i la por i la peresa es convertirà en enriquiment.

Seriosament, que el gaudeixis des del primer quilòmetre!

Una abraçada

Trini ha dit...

Hi ha una cosa que fa marxar totes les pors, es diu "il·lusió". Descansa sobre l'il·lusió que poses en aquest viatge i totes les pors s'esvairàn.

Bon viatge! :)

kika ha dit...

Spock, l'esperit trekkie! això si que m'inspira. sempre ho ha fet. gràcies per recordar-m'ho! :-)

Trini, si que em fa il·lusió, però suposo que hi ha moments que les pors guanyen a la il·lusió, i espero que n'hi hauran d'altres al revés! :-)

Ramon ha dit...

Calcat!!!
Lo mateix em passa, però un cop allí, t'oblides de tot.
Bon viatge!

kika ha dit...

Ramon, tu també? uf, i jo que em pensava que era única! :-) entre tots m'heu fet sentir molt bé!