dilluns, de juliol 13, 2009

stardate: boníssim

me l’havien recomanat feia temps i finalment em vaig posar a llegir-lo. anaven passant les pàgines i no entenia res. hi havia un munt d’històries que d’entrada no em semblaven relacionades entre elles. portava més de cinquanta pàgines llegides i encara no sabia de què anava el llibre.

era pitjor que el que em va passar amb el primer llibre del millennium. allí vaig tarda unes cinquanta pàgines en enganxar-m’hi, però al menys ja estava entenent el que anava passat.

el no entendre la història feia que no m’hi enganxés. quan em posava a llegir-lo de seguida em posava nerviosa i el deixava. de fet, em venien poques ganes d’agafar-lo.

després d’uns quants dies així estava a punt de decidir deixar-lo quan en vaig parlar amb els amics que me l’havien recomanat. ells van insistir que no el deixés, que aguantés una mica més.

els vaig fer cas i vaig seguir llegint. no va ser quins ben passades cent pàgines que vaig començar a veure el fil. i llavors ja no el vaig poder deixar.

també vaig entendre la raó per la qual inicialment anava tan perduda. no era només que hi ha moltes històries que d’entrada no semblen relacionades entre sí, sinó que les històries passen en diferents moments del temps, i a més l’autor les escriu seguides. no estan separades ni per capítols, ni per diferents tipus de lletra, ni per una ratlleta, ni tan sols per un espai en blanc. en el mateix paràgraf et trobes diferents bocins de diferents històries.

tot comptat em sembla que vaig estar una setmana per llegir les cent primeres pàgines i dos dies per llegir les mes de cinc-centes restants.

m’ha agradat moltíssim. a més a més d’explicar un bocí d’història molt interessant fa pensar en moltes altres coses. en com som les persones. del que ens motiva. en el que queda de nosaltres quan morim. però sobretot en el que som pels altres, i en el poc que ens reconeixem els uns als altres.

ah, si! es tracta de ‘les veus del pamano’ de jaume cabré.

15 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Un llibre excel·lent, juntament amb el Camí de Sirga de Jesús Moncada, dues de les millors obres de narrativa que he llegit.

Clidice ha dit...

gairebé t'assassino :P ha estat bé això de posar el títol i l'autor al final. I en Jaume Cabré és un gran escriptor, del milloret que tenim. Aquest em falta encara. :)

Thera ha dit...

Tinc moltíssimes ganes de llegir-lo! Està bé saber que t'ha agradat tant!

kika ha dit...

Martell, amb aquest vas haver d'insistir però amb el camí de sirga hauràs d'insistir més. el vaig provar fa temps i no me'n surto...

Clidice, he, he, estàs molt agressiva últimament :-)
sort que aviat amb les vacances tot es suavitza :-D

Thera, doncs ànims, jo m'ho he passat molt i molt bé!

Clidice ha dit...

:D naaaa no és agressió, és impaciència, jo no mato ni una mosca, literalment :P

Agnès Setrill. ha dit...

Qui t'ho va recomanar, tenia raó.
Amí em va passar igual que tu, i ara que expliques les sensacions que has tingut, he anat fent memòria.¨
El protagonista es fa estimar d'alló més. I això és el que queda, que és difícil d'oblidar-lo, encara que sigui una novel.la. (Vasada en la nostra història)

kika ha dit...

Clidice, era una broma, tenint en compte també un altre comentari que li vas fer al pere de saragatona :-)

Agnès, doncs a mi és la protagonista, o una d'elles la que em va tenir encantada :-)

Joana ha dit...

M'estava posant nerviosa, això de no dir de quin llibre es tracta fins el final no es fa!!!. En Jaume cabré és un gran autor, una mica de corda pel pobre. En tinc tants de pendents per llegir, que no m'atreveixo a comprar cap més de moment.

kika ha dit...

Joana, doncs aquest s'ho val, val molt la pena, del que val i dels dies que t'hi passaràs... en serio! :-)

rits ha dit...

si que estan molt bé!
a mi em va passar exactament el mateix que a tu. I amb el segon tb m'ha passat, no sé perquè, al principi no m'ha enganxat, xò de cop i volta, ja no puc parar.

no obstant et confessaré que el trobo molt dur. Va haver-hi un moment que vaig estar apunt de tancar-lo, no podia, el trobava tan bèstia, xò alhora em tenia enganxada

PS ha dit...

De Jaume Cabré vaig llegir "Senyoria" fa un parell d´anys i em va passar el mateix, al principi em costava però la trama m´anava intrigant cada vegada més, fins i tot m´obligava a tornar endarrera i endavant continuament.Per la temàtica i el moment històric crec que Les veus del Pamano també m´agradarà.

kika ha dit...

rits, suposo que parles del milenium, no? si que és dur. de fet a mi en general no m'agraden les històries d'assassinats i detectius, però aquesta no sé perquè em va agradar molt.

Pais secret, per a mi ha estat el primer, però ara que el conec, potser repetiré.

Spock ha dit...

És increïble: t'he descobert a través de "la meva illa roja", i just em trobo amb el teu comentari sobre "Les veus del Pamano". Fins aquí, res d'estrany; però, mentre esmorzàvem amb els companys de feina, hem parlat d'aquest llibre, m'han insistit en que me'l llegís (és l'únic Cabré que tenia pendent), i tu em ratifiques l'opinió dels companys. Així que el passaré per davant dels que tenia en cua: tanta casualitat ha de dir alguna cosa literària.

a banda d'això, encantat d'haver-te descobert. ja tens un lector més!

llarga i pròspera vida :)

kika ha dit...

Spock, encantada! em fa molta il.lusió tot el que dius, i també el que no dius: em fa feliç trobar un altre trekkie :-)
segur que t'agradarà el llibre!

hypatia ha dit...

Un llibre boníssim, sí,
jo tinc pendent de tornar-lo a llegir aquestes vacances, que aniré al Pallars!!
=;)