dijous, de maig 07, 2009

stardate: consell




un estudiant em demana consell.

està a punt d’acabar els estudis. ha estat buscant feina. fa setmanes que està pendent d’algunes possibilitats que es poden confirmar. finalment ha tingut una oferta en ferm. l’ha de respondre de seguida, no pot esperar.

sabem que, com a mínim, hi ha tres altres possibilitats que es poden confirmar aviat. de moment només són probables, encara que amb la informació que tenim la probabilitat és alta que en unes setmanes rebi més ofertes.

ara mateix ha de decidir si acceptar l’oferta que té en ferm o deixar-la passar i esperar a veure què surt més endavant.

jo he estat la seva consellera durant els últims anys. això a mi em fa sentir una responsabilitat que a vegades sembla maternal.

en aquest cas abans de dir res he patit. no és una decisió fàcil. les possibles ofertes que encara no s’han concretat semblen millors que la que ara té en ferm en diversos sentits que són importants per ell. però també hi ha la possibilitat que cap d’aquestes altres ofertes arribi.

després de pensar-hi li he dit que no sabria que fer. que no el podia ajudar en la decisió. que l’havia de prendre ell tot sol.

m’he quedat amb un regust no gaire bo. com si no hagués fet bé la meva feina.

al cap d’unes hores m’ha arribat un mail dient:

“i gràcies pel teu consell dubtós sobre la feina ... quan sento a la gent parlar amb certesa ferma sobre el que s’hauria de fer em fa enfadar i no els prenc gaire seriosament”

buff! menys mal! aquest cop sembla que l’he encertat.

7 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.

skorbuto ha dit...

Sovint el fet de parlar amb sinceritat ajuda molt més que no donar un consell en fals.

A més li vas donar el millor consell, decidir-ho ell.

Recordo (llunyanament) una frase de la Mafalda.

Al final, després de preguntar a tothom, no sé que faria si jo fos jo en el meu lloc.

kika ha dit...

Te la mà Maria, gràcies per la info!


skorbuto, molt bo això de la mafalda: m'ho apunto! :-)

Gaia ha dit...

Crec que vas dir-li el que sincerament senties.

maria ha dit...

etss una CRACK!!

m'ha agradat molt el consell!
em sembla que ara tindras feina perque en tinc uns quants amb tot aixoo del Batxillerat jeeejej

un petoo

kika ha dit...

Gaia, però hi ha vegades que sap greu no poder ser d'ajuda quan comprens que la decisió no es fàcil.

maria, em sembla que a tu no et calen gaires consells: triis el que triis segur que triomfaràs! :-)

zel ha dit...

Es ben cert, l'has clavat...Jo tendeixo a aconsellar, enduta pel vici aquell dels anys i l'experiència i sempre procuro dir el mateix, un ha de decidir, ningú pot fer-ho per tu, és el millor consell!