no malpenseu! hi ha una cançó del grup ‘els pets’ que es diu ‘soroll’. i precisament el títol d’aquest post fa referència a això.
és una cançó que m’agrada molt. sobretot una de les estrofes que diu:
‘tria bé la samarreta
que t’has de posar demà.
pot mostrar que encara penses
o només ser un anunci ambulant’
d’aquesta estrofa m’agrada el que diu i també m’agrada que la canti el joan reig, el que toca la bateria. és un home que em cau molt bé, per les vegades que l’he sentit parlar en programes de la tele o en entrevistes.
i m’agrada sentir-lo cantar aquest bocinet en mig de la cançó, cantada pel lluís gavaldà.
però sobretot m’agrada el que diu la cançó i en especial aquesta estrofa perquè ho diu tan clarament.
em fa ràbia portar roba amb la marca ben vistosa. em fa ràbia fer publicitat gratuïta a marques que a més et fan pagar la roba caríssima. per això procuro no fer-ho.
la roba del desigual la trobo molt bonica, i me’n compraria si no portés el nom de la marca escrit per tot arreu: quina ràbia!
12 comentaris:
Totalment d'acord!
I en canvi no entenc la gent que se sent més agust exhibint marques, i sembla que, insegures si no.
En el cas de les carissimes, si no dugués la marca ben visible, la gent no la compraria. Aquestes marques ja no et venen el producte, sinó la 'marca' i el preu.
Referent als adolescents crec que trien marques bàsicament per la construcció de la seva identitat doncs és molt important per a ells la opinió dels companys. Per un altre banda, la regulació de les relacions amb el grup d’iguals també els sotmet a fortes pressions a l’hora de comprar-se la roba, etc...
A vegades, d’això t’adones quan ets més gran.
Agnès, això potser esta relacionat amb el que comenta la Gaia més avall. els adolenscents i en general la gent que no ha madurat fa servir la roba de marca com a substitut d'una identitat que no tenen. i en canvi, als que si hem madurat ja no ens cal... però suposo que deven tenir altres manies ... que no som capaços de veure'ns, no?
nyap, però si el que vols demostrar amb la roba és que t'has gastat molt diners, encara ho trobo pitjor...què hi guanyes? que tothom sàpiga lo ric que ets? i això quin valor té? o millor dit, per a quin tipus de gent té valor?
no és que intenti portar-te la contràra, és que ho trobo horrorós!
Gaia, a lo que ja li he respost a l'agnès hi afegiria que, ens adonem de tot això quan som grans d'edat i a més amb el temps hem aconseguit lliurar-nos d'algunes manies (potser això ñes madurar o no, no ho sé), en particular de les manies que ens fan fer cas de les marques, no?
Penso el mateix , jo no em poso una roba per la marca que te si no per el preu i per com queda posada , apart que per una peça de roba de marca en pots comprar quatre de normal i a la temporada següent no et fa tant de yuyu canviarla .
Si, és horrorós però és l'unic motiu del luxe, demostrar el teu poder sobre els altres.
En un estudi que es va fer sobre aquesta qüestió es va determinar que la gent ho fa perque obtenen més reconeixemen dels demés, la gent et tracta millor, en qualsevol sentit, si arribes en un Mercedes que si arribes en un SEAT Panda.
garbi24, a mi també m'agrada la roba per com em queda posada, i per lo còmoda que la sento, però si una peça m'agrada, m'és igual no canviar-me-la quan arriba una altra temporada... de fet em fa molta pena deixar de banda roba que m'agrada encara que sigui molt velleta.
nayp, però quin tipus de poder em fa guanyar portar una bèstia verda brodada al jersei? i per quina raó vull demostrar cap poder sobre els altres?
potser no ho acabo d'entendre, però em sembla que aquests tipus de poder no m'interessen gens.
de fet no entenc que hi guanyo tenint poder sobre altres.
sobretot perquè entenc que algú pot tenir poder sobre mí només si jo em deixo. i cedir a algú cap tipus de poder sobre mi seria un desastre...
dit això, i havent estat en un seat panda, deixam afegir que còmode no ho és, per tant, sense que la decisió tingui res a veure amb el repartiment de poders, si puc triaré un cotxe més còmode i segur!
Ara fes-te la següent pregunta: Arriba un noi ben plantat vestit amb un trajo d'Armani i amb un deportiu d'aquells de 100.000 € o arriba el mateix noi amb una furgona destartalada i amb granota de treball, segur que no el tractes igual, segur!
Es a aixó al que em refereixo, no és una cosa que puguem controlar, potser tú si que pots, però la majoria tractarem amb més deferència al noi ben vestit.
nayp, t'asseguro que a mi el noi taaaant ben vestit em faria angúnia només de veure'l! dec ser rara....
Jo no aocstumo a fixar-m'hi gens amb les marques. Recordo que fa anys a l'Institut duia un jersei sense cap marca però pel que sembla em quedava bé. Una noia, amiga meva, va acostar-se i em va dir que era bonic, aleshores va mirar la part del darrera del coll i en veure que no hi havia etiqueta va exclamar: "però és del mercat!!!???" amb un to de sorpresa i incredulitat.
Avans és tractava amb diferencia el ric, el que demostrava tenir poder, ja no se sabía quan podríes necessitar els seus favors, (feina per tu o algú estimat, un préstec, poder aprofitar un viatge a Bcn amb el seu cotxe, per anar a veure un familiar,...)Era buscar recursos. I pel que se, t'havies d'empassar l'orgull, molts cops.
Avui en dia, tothom pot tenir roba i cotxe maco.,i ser un perfecte desgraciat (pobre i ruc) o indesitjable ( persona no grata) , i si tenim les necessitats bàsiques cobertes, podem triar honestament qui ens agrada i qui no.
Martell, també es pot lligar sense marques :-)
Anònim, en aquest sentit el canvi dels temps ha tingut un bon efecte!
Publica un comentari a l'entrada