en un parell d’entrevistes a la teresa forcades hi vaig trobar unes explicacions sobre les diferències que tan clarament sovint observem entre dones i homes que em van convèncer.
la teresa forcades escriu sobre teologia feminista i la defineix com aquella que parla de les dones i dels homes amb igualtat. això d’entrada ja em sembla una bona definició, i al mateix temps deix a la teologia reduïda a ben poc!
el fet de que tant les dones com els homes naixem d’una dona és l’asimetria que fa que siguem tan diferents.
a partir dels sis mesos es produeix el procés d’individualització infantil: el nadó pren consciència de que la mare i ell són dos éssers diferents.
al separar-se de la mare la nena s’adona que és com ella, i per això procurarà assemblar-se amb les persones que estima. i creu que és més ella com més cura té de les persones que estima. el seu comportament s’explica per la por a la solitud. per això tendeix a voler el que volen les persones que estima.
en canvi el nen, al separar-se de la mare, s’adona que no és com ella, i per això procurarà distingir-se de les persones que estima. i creu que és més ell com menys cura té de les persones que estima. el seu comportament s’explica per la por a la dependència i al compromís. per això tendeix a lluitar per la seva autonomía.
aquests són els comportaments que corresponen a dones i homes immadurs: que no han superat bé la fase de separació de la mare.
però de fet són els comportaments que observem normalment en dones i homes, no?
10 comentaris:
i el fet que les dones acostumin a ser complicades i els homes simples té a veure per la por a la solitud de les primeres i la lluita per la pròpia autonomia dels segons?
això em sembla que només es veu des del punt de vista dels homes :-)
No. Jo cada dia em semblo més a la meva mare. I no diré res més.
No. Jo cada dia em semblo més a la meva mare. I no diré res més.
M'apaciona el tema Kika!
L'explicació es molt bona, però crec en la possibilitat que la dona no té tanta por a la solitut, sinó que es més per vocació que necessita, per estar bé psicologicament, fer-se o creure's que té algú al seu càrrec, que es necessària i útil no només per aportar noves vides,sinó durant la vida.
Encanvi, l'home, no trobeu que si que és difícil d'entendre?
Instintivament,quedi clar,vol ser independent, no gaire lligat,voldría ser prou lliure per exercir el seu instint masculí (ja menteneu...)., però en el cas de l'home,també li cal sentir-se estimat, atès,no vol estar sol, només una dona amb l'instint de cuidadora-protectora li aportarà seguretat, que també necessita, i moltes altres coses.
Si no tinguessim els instints tant arrelats, no caldria patir per la inseguretat de perdre,tant per part d'uns com dels altres, no creieu?
No se...reflexions que m faig
pere: no observar aquests comportaments al voltant es senyal de la maduresa que t'envolta. bona senyal!
agnès: si que deu ser cosa dels instints... pero si els instints dominen vol dir que molt madurs no devem ser, no?
Es l'instint del plaer el que ens farà menjar avui i demà més del que el cos necessita?
Intentaré controlar-me, així seré més madura.
no, no, es la felicitat :DDD
no cal que et controlis! :-)
Els comportaments diferents s'expliquen per la por? Una vegada mes discrepo. No de la descripció, sinó dels motius. Hi ha moltes més coses que ens fan ser com som més enllà d'una por hipotètica.
I els dos últims paràgrafs ens porten a un corol.lari interessant: El normal és ser immadur.
Dan: home i tant que hi més coses que ens fan ser com som!... però crec que només es veuen clares quan has foragitat les pors!
i no, no ho diu ni ho implica en cap lloc que lo normal sigui ser immadur, vaja, al menys aquesta no era la meva intenció. voldria pensar que les persones normalment anem superant els tests (i pors) de la vida. i la meva conlusió (últim paràgraf) és que sovint observo que no és així...
Publica un comentari a l'entrada