stardate: diners

en el llibre “Chicago” d’Alaa Al Aswani hi he trobat una anècdota que suposadament va succeir en un hospital de Chicago per a malalts terminals, és a dir, un hospital que es dedica a ajudar a malalts que no tenen esperances de curar-se.

l’objectiu del centre és fer que la idea de morir-se sigui acceptada pels pacients terminals i no els faci mal. els pacients reben l’atenció de clergues i psicòlegs especialitzats que parlen amb ells fins que deixen de témer la mort.

normalment els clients del centre són gent rica.

diu que hi havia un pacient milionari que estava a punt de morir. aleshores la direcció del centre va avisar als fills. aquests van venir amb avió des de Califòrnia per estar presents en el moment de la mort del seu pare i per encarregar-se del funeral. però quan van arribar a l’hospital la salut del pare va millorar de sobte i el pare va superar la crisi.

tot això es va repetir dues vegades.

llavors els fills van presentar una querella contra l’hospital al·legant que el sistema d’expectatives mèdiques del centre era greument defectuós. perquè cada vegada que abandonaven les seves feines i suportaven les inconveniències del viatge per assistir a la mort del seu pare, es trobaven amb la sorpresa de veure’l viu.

els fills van amenaçar el centre dient que, si aquesta situació es tornava a repetir, reclamarien una elevada compensació econòmica per haver-los causat grans pèrdues de temps i de diners.

encara que això ens pugui sobtar potser ens hi hem d’anar acostumant ja que el normal en la nostra societat és que vulguem més i més diners. i de fet ja hem pogut observar casos on el protagonista d’un accident que causa la mort a un altre, demana una compensació econòmica pels danys del seu vehicle.

quan els diners es tornin en l’objectiu principal de tots l’anècdota d’aquest hospital deixarà de ser anècdota per convertir-se en una situació d’allò més habitual.