Diuen que si contemples el mar en soledat les onades s'emporten la tristesa.
Em nego a viure en un món ordinari com una dona ordinària. A establir relacions ordinàries. Necessito l'èxtasi. Soc una neuròtica, en el sentit que visc al meu món. No m'adaptaré al món, m'adapto a mi mateixa.
Potser créixer és això, anar oblidant el que hem estimat.
... em pregunto com és l'amor que volem les dones. Com és el sexe que volem les dones.
No diem les coses que més pensem i no fem les coses que més volem.
Quina sort conèixer algú que et fa tan difícil dir adeu.
Hi ha un lloc on totes les preguntes acaben.
