dimecres, de gener 19, 2011

stardate: adéu

diuen que tenies el cor molt feble.
tu que sempre havies estat tan fort.
havia de ser per culpa de fer-lo servir tant.

i tu l’havies fet servir molt el cor.

per treballar més que ningú.
vas treballar tota la vida de valent.
quan hi havia feina i quan no n’hi havia. de vacances, de jubilat, sempre en el que fes falta.

per estimar més que ningú.
ens vas  estimar a tots i molt. i encara més, ens vas anar dient i repetint un per un quant ens estimaves.

per ajudar més que ningú.
vas posar sempre a disposició de tots la teva gran fortalesa. tots ens en sabem deutors.

et trobaré a faltar.

a

17 comentaris:

  1. Ritade gener 19, 2011 12:35 a. m.

    Vaja... Una abraçada forta, kika!

    ResponElimina
  2. RaTde gener 19, 2011 1:01 a. m.

    Petons, molts petons i una abraçada gran i forta, kika.

    ResponElimina
  3. miquelde gener 19, 2011 1:14 a. m.

    Ho sento, kika.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Elfreelangde gener 19, 2011 2:25 a. m.

    Em sap greu! el poema és un bon homenatge per dir-li adéu

    ResponElimina
  5. Lluïsade gener 19, 2011 5:18 a. m.

    En moments com aquests no sé mai què dir, fora dels tòpics... Em sap molt greu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Garbí24de gener 19, 2011 7:45 a. m.

    no cal dir gaire res.....una abraçada!!

    ResponElimina
  7. PSde gener 19, 2011 9:28 a. m.

    M´afegeixo a totes les abraçades, Kika.
    I força!

    ResponElimina
  8. Clidicede gener 19, 2011 9:31 a. m.

    Quina gran fortuna haver-se pogut dir t'estimo. Em sumo a la pinya per fer-te una abraçada.

    ResponElimina
  9. sànset i utnoade gener 19, 2011 2:22 p. m.

    Ostres Kika, em sap greu.

    Nosaltres també ens hi sumem.

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. DooMMasteRde gener 19, 2011 7:45 p. m.

    Sap molt de greu, Kika.
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  11. Pilarde gener 19, 2011 8:06 p. m.

    T'abraço.

    ResponElimina
  12. Àde gener 19, 2011 8:53 p. m.

    Que bonic.

    Segur que vosaltres també li transmitieu aquesta estima,
    segur! :-)

    ResponElimina
  13. Marc Guarrode gener 19, 2011 10:23 p. m.

    Això que estic a punt de dir ja ho he dit, avui mateix, en un altre blog a propòsit d'un trist aniversari.
    Un cop li van preguntar al Gabriel García Márquez quina era la cosa que desitjava més en aquesta vida. Ell va contestar: "Que m'estimin", i va afegir: "perquè així no moriré."
    Podem demanar més?

    ResponElimina
  14. montserratqpde gener 20, 2011 11:10 a. m.

    Una forta abraçada , quin bell homentge aquestes paraules!

    ResponElimina
  15. Joande gener 20, 2011 4:26 p. m.

    Vaja, m'afegeixo als greus i les abraçades. Poca cosa més podem fer, però saps on som. Ànim i endavant.

    Sense matèria només queden els sentiments. És a dir, allò més important.

    ResponElimina
  16. el paseantede gener 20, 2011 11:42 p. m.

    Un petonet, Kika. Ho lamento molt.

    ResponElimina
  17. kikade gener 21, 2011 1:20 p. m.

    moltes gràcies a tots. era un tiet relativament llunyà que sempre es va fer sentir molt proper. era prou gran com perquè la mort no fos una sorpresa. però es fa molt estrany adonar-se que ja no hi serà més.

    ResponElimina