dijous, de juny 03, 2010

stardate: quina visita!

arribo cansadíssima a casa i hi trobo una visita:

que puc anar a fora?

que puc jugar a pilota?

que em puc banyar?

que em vens a veure com em banyo?

no puc! estic molt cansada i encara he de fer el sopar!

va cap al lavabo.

que tens tovalloletes?

no ho sé! potser per algun calaix en trobaràs.

silenci.

després d’una estona de silenci vaig a controlar.

que va tot bé?

sí. estic endreçant els calaixos de l’armariet del lavabo que els teniu molt desendreçats.

un sol de nebodet!


a

13 comentaris:

  1. miquelde juny 03, 2010 1:05 a. m.

    No tinc cap inconvenient que em faci una visita, encara que sigui inesperada :-)

    ResponElimina
  2. sargantanade juny 03, 2010 5:57 a. m.

    no te queixaras...!!
    jijijijij

    ResponElimina
  3. Clidicede juny 03, 2010 9:03 a. m.

    demano tanda després d'en Pere! :) normalment quan hi ha silenci cal córrer, però a partir d'una certa edat els calaixos del lavabo poden ser una font de descobertes interessantíssimes :)

    ResponElimina
  4. Ull de cucde juny 03, 2010 10:32 a. m.

    Els nens, sempre tan inesperats ;)

    ResponElimina
  5. Joanade juny 03, 2010 5:48 p. m.

    millor sentir-los, els silencis són perillosos!!!

    ResponElimina
  6. joanferde juny 03, 2010 6:47 p. m.

    Ostres, te'l compro!! jajajaj... Quan la meva neboda està més de dos minuts en silenci, tremolem!!! No sé a qui recoi haurà sortit... ;P jajajaj..
    Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  7. kikade juny 03, 2010 7:29 p. m.

    pere, ja li ho proposaré :-)

    sargantana, gens ni mica! estic encantada amb la visita :-)

    Clidice, la veritat és que no sé que hi va trobar. però va estar entretingut bastanta estona, i ho va deixar tot impecable! :-)

    Ulls de cuc, sempre! i més que mai quan fan coses així!

    Joana, però ja s'ha vist que no tots els silencis són tan perillosos :-)

    joanfer, no te'l venc! de cap manera! :-DDD

    ResponElimina
  8. Anònimde juny 04, 2010 5:19 p. m.

    Hehe! A aquestes edats no paren! Tot i el cansament, segur que va alegrar-te el dia!

    ResponElimina
  9. Agnès Setrill.de juny 04, 2010 8:24 p. m.

    Un altre dia, fes que et busqui alguna cosa a lârmari de la cuina, vaja! no se tu, perô a mi, mâniria de conya!

    que bonic ês ser tieta!

    ResponElimina
  10. kikade juny 05, 2010 10:41 a. m.

    Albert, i tant que va ser una gran alegria! :-)

    Agnès, bona idea! a mi també em convindria que em fessin una feina així! :-)

    ResponElimina
  11. Ferran Portade juny 05, 2010 1:30 p. m.

    Hihi, què mono! M'ha fet pensar en el meu nebodet, que no m'endreça calaixos... però també em fa somriure :)

    Bon cap de setmana, a tots.

    ResponElimina
  12. Joanade juny 06, 2010 10:00 a. m.

    Quina monada no?

    ResponElimina
  13. kikade juny 07, 2010 8:19 a. m.

    Ferran, potser no cal que te'ls endrecin els calaixos... potser ja els tens ben endreçats :-)

    Joana, moníssim! llàstima que s'hagi de fer gran :-)

    ResponElimina