kika's log

stardate: raons de gust

2012-02-19T00:33:00.000+01:00

una escultura d'un tal eugenio merino exposada a l'arco de madrit està sent notícia perquè la fundación francisco franco li vol posar una denuncia. pensava incloure un foto de l'escultura però no m'ha fet cap gràcia tenir-la il·lustrant el blog. per això si la voleu veure la podeu trobar aquí.

el que jo trobo que s'hauria de denunciar és precisament l'existència d'una fundació que es digui francisco franco. és una vergonya i una gran falta de respecte. sobretot en un país on per la mínima sospita es permeten il·legalizar partits polítics.

per la radio un home, que primer ha declarat que estava a favor de la llibertat d'expressió, ha interpelat als tertulians de rac1 dient que no en farien tanta broma de l'escultura en qüestió si el de la nevera fos el president macià.

i cap tertulià, ni l'enginyós jordi absté, ha tingut l'encert de contestar-li el que a mi em sembla obvi: amb quin criteri es poden comparar franco i macià? no hi ha manera de posar-los al mateix nivell. és una comparació que no té cap sentit! com a molt podia preguntar que dirien si el de dintre la nevera fos un hitler.

aquesta és una altra escultura del mateix autor. l'he trobat curiosa i no em fa res que m'il·lustri el blog: stairway to heaven

stardate: monarquia o república

2012-02-17T00:52:00.000+01:00

després de sentir-ne parlar tant em vaig perdre el directe. però l'hevist a la carta. el reportatge està bé. és interessant. suposo que no diu resque no se sàpiga ja, però està bé que es digui en públic i que es vagirecordant al públic. es pot veure aquí.

el ferranés queda amb una frase que deu n'hi do. i jo mentre el mirava me n'he apuntatalgunes altres:

és el millor rei de la seva dinastia

és el millor rei que ha tingut espanya

la segona república va ser la causa de la guerracivil

la república és la solució a la crisi i a l'atur

aquesta monarquia ha produït els millors 30 anys dela història d'espanya

la constitució ha de ser permanent

el pitjor és que aquestes afirmacions no les diu la gent del carrer, sinó gent amb gran influència sobre els afers públics. amb autoritats així nopodem esperar gaire més del que estem obtenint.

stardate: memòria d'uns ulls pintats

2012-02-15T20:53:00.001+01:00

tinc son i el cap espès. ahir vaig anar a dormir molt tard. i algunsexcessos es paguen molt cars a la meva edat. la raó va ser que em vaig quedartotalment enganxada de la novel·la del lluís llach i no vaig poder posar-me adormir fins que no la vaig haver acabat.

em va agradar des del començament. la trobava enginyosa, curiosa, i moltagradable de llegir. potser en part es devia a que sabia que l'havia escritell. potser perquè des del començament sobrepassava les meves expectatives. al'anar avançant en la lectura la cosa va anar millorant i molt. de maneraespectacular.

els temes que s'hi barregen no sorprenen. i això no ho critico, alrevés. trobo que és molt millor escriure sobre coses que siguin familiars i quees coneixin bé que no pas sobre allò del que no se'n té experiència.

la manera d'explicar les coses sovint fa pensar en les lletres de lesseves cançons. com no podia ser d'una altra manera. tot surt del mateix lloc.vaig tenir aquesta sensació moltes vegades mentres llegia. però em quedo ambdues frases:

"nosaltres érem només la pols que algun erudithaurà d'espolsar bufant damunt del paper per poder llegir més clarament el quehi ha escrit."

"ella apagà l'espelma i jo vaig encendre unmón de records ..."

encara que jo no sigui cap experta, no estic gens d'acord en cap de lescrítiques que li va fer el pereantoni pons a l'ara.

ara bé, el que més m'ha impressionat és que no hi ha manera d'endevinarque passarà. d'entrada el que queda clar des del començament és que elprotagonista no morirà, ja que és ell qui amb més de vuitanta anys narra totala història. però això és igual. perquè a la novel·la hi passen un munt decoses impredictibles. que espanten, sorprenen, emocionen, ... i quan et semblaque el més fort ja ha passat, i tot s'hagi calmat, arriba una situació encara mésintensa, i quan ja sembla que la cosa s'acaba i ara sí que li costarà trobar unfinal, la història continua i molt naturalment troba un final, com si no puguéspassar cap altra cosa.

i això ho trobo molt important. perquè n'estic tipa de llegir novel·lesi veure pel·lícules pensant: ja es veu com s'acabarà però va, fes un esforç icontinua, per si un cas.

stardate: mals i bens

2012-02-13T00:03:00.001+01:00

en una revista d'aquestes 'naturals' que m'agraden a mi hi havia unarticle dedicat a remeis per la migranya. l'essència de lavanda diu que avegades l'evita o l'afebleix. ara bé, el remei més recomanat i el que millorfunciona és el sexe. l'efecte dels orgasmes sobre la circulació de la sang pelcervell (que és el que provoca les migranyes) evita les causes de la migranya.

llavors, penses: mira, si això funciona no és tan greu patir demigranyes...

encara que la conclusió més immediata potser sigui: a veure, si pateixesmigranyes és probable que no vagis gaire ben servida de sexe.

...

fa temps que diuen que tinc la pressió alta. primer m'hi vaig rebelar fent bondat, però no vaig arribar a convèncer una doctora que m'inspirava molta confiança. em va fer agafar por i vaig acabar cedint a les pastilles que m'oferia.

ara em volien fer prendre més pastilles i jo no les vaig voler. suposo que és la primera vegada que em planto davant la recomanació del metge. però la veritat és que la doctora en qüestió (era nova) no m'inspirava gens de confiança (encara que aparentment sense cap raó). i a més les mesures de la pressió durant el darrer any a mi no em semblaven tan exagerades. sobretot perquè normalment la pressió me la prenc depressa i corrents, sense fer el ritual d'estar un ratet relaxant-me.

total, que ara estic a la recerca de remeis per fer baixar la pressió: gens de sal, tissanes, llimones, api, fer més exercici, beure menys vi, menys cafè, fumar menys, ... quin avorriment!

i penso: tant de bo en comptes de la pressió alta tingués migranyes!

stardate: les últimes llàgrimes

2012-02-11T10:02:00.001+01:00

li ho va tornar a dir. una altra vegada. ja n'estava una mica cansada dedir-li-ho. i aquest cop no ho va fer amb gaire entusiame. ni amb gaireconvicció. va ser llavors que se'n va adonar de què ja no s'ho creia. potser seli notava. potser ell també ho va notar. encara que era poc probable, si haguésestat així, no era previsible que això fes canviar de cap manera el resultat.tanmateix ella estava contenta del descobriment que acabava de fer. seria elprimer pas cap a l'alliberament.

no hi va haver resposta. com sempre. res a compartir, res a nou a dir.res que fes que les dues ànimes s'acostessin. li costava molt perquè era tímidai mai no havia practicat gaire això de compartir sentiments. però ho haviaintentat tantes vagdes. s'havia esforçat a crear maneres d'acostar-s'hi. i ambell mai havien servit als seus propòsits. al revés, sempre rebia de tornada unsilenci feridor o una gran indifèrencia, o un rebuig directe, o un fer veureque no l'entenia ni tenia cap intenció de fer res de la seva part perentendre-la. com quan ofereixes una ferida perquè te la curin i t'hi claven ingabinet.

tantes vegades s'havia dit a si mateixa que no hi tornaria. i tantesvegades se n'havia desdit després d'interpretar com a esperançadors uns signesque més tard es descobririen com terriblement falsos. i tantes vegades haviaacabat penedint-se de les seves acions, de les seves presuncions, que al final només eren esperances.quantes vegades es poden errar les interpretacions dels signes? tantes comsignes hi ha, suposo.

(però ara sí que ja està. aquest cop és diferent. no són nomésimaginacions, o suggestions. no. aquest cop sembla que les reaccions químiquesindiquen que, per trist que sembli, aquest cos ha aconseguit fer unainterpretació correcta dels signes. s'ha adonat que no val la pena seguirintentant-ho, que no hi ha res que valgui la pena aconseguir. ja no hi ha cap esperança.)

stardate: transgènics

2012-02-09T09:07:00.000+01:00

potser passo massa temps amb el facebook i massa poc amb el blog, peròpotser es complementen.

al facebook hi trobo això

scientists under attack

"Árpád Pusztai andIgnacio Chapela have two things in common. They are distinguished scientistsand their careers are in ruins. Both scientists choose to look at thephenomenon of genetic engineering. Both made important discoveries. Both ofthem are suffering the fate of those who criticise the powerful vestedinterests that now dominate big business and scientific research. Statementsmade by scientists themselves prove that 95% of the research in the area ofgenetic engineering is paid by the industry. Only 5% of the research isindependent. The big danger for freedom of science and our democracy is evident.Can the public – we all – still trust our scientists?"

"... el 95 per cent de la recerca en elcamp dela enginyeria genètica està pagat per la industria. Només el cinc percent de la recerca és independent. EL gran perill per la llibertat de la ciènciai de la democràcia és evident. Pot el públic - tots nosaltres- creure encara enels nostres científics?"

i també això

"It is not from thebenevolence of the butcher, the brewer, or the baker that we expect our dinner,but from their regard to their own interest" - Adam Smith

"No esperem menjar de la benevolència del carnisser, delcerveser, o del forner sinó del seu interés pel seu propi benefici." Adam Smith

la combinació només porta a una conclusió: fa por! estem molt fotuts!

stardate: neu

2012-02-03T00:13:00.000+01:00

era relaxant veure nevar i feia bonic

però no n'havia per tant com per fer-nos marxar a casa!

stardate: la fira!

2012-02-01T00:03:00.000+01:00

stardate: llibres gruixuts

2012-01-31T00:03:00.000+01:00

llibertat de jonathan franzen

jibarització: ningú reserva.

una història llarga (massa llarga). m'hi vaig passar molts dies llegint(masses dies). la història m'agradava però no em captivava. m'ho passava béllegint-l'ho però aviat em venia la sòn. tenia ganes de saber com continuavaperò no deixava de fer res per agafar el llibre. tanmateix, vaig arribar finsal final. per descobrir el que ja sabia del començament: que era una història americana(massa americana).

els jugadors de whist de vicenç pagès jordà

jibarització: en fi.

un munt d'històries interrelacionades. i també un munt d'anècdotes,d'apunts, d'informació històrica, musical, literària, cultural, geogràfica,emocional, ... però no massa!

els protagonistes són d'una edat propera a la meva, i les seveshistòries es perceben com molt properes.

llegeixo llibres i miro pel·lícules per entendre com sóc. fins ara hofeia sense saber-ho. llegint aquest llibre m'ha quedat clar.

també he après què és la jibarització: transcriure la primera paraula il'última d'un llibre. d'entrada sembla una rucada, pero fa pensar.

i encara me n'espera un altre: jo confesso de jaume cabré.

jibarització: fins enlloc.

stardate: j v foix

2012-01-29T11:24:00.000+01:00

* M'exalta el nou i m'enamora el vell

* Si pogués acordar Raó i Follia

* M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura

* I al bo i al mal em don iallarg la mà

* Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!

"ambi per la llengua" (1931)

"Per a molts de nosaltres,partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísmeen tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llenguaoficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per al'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, nimés aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altresllengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestesimperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. Elnostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic.En reclamem l'ús com un presoner el de les mans o dels peus endogalats,perquè ella i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. Noignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnesi banderetes barrades o tricolors refusen de col·laborar a l'obra delrecobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà a ésser proclamada.[...]
Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins lescorporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardidaintransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeixels destins de Catalunya."

puntsde meditació catalanista (1934)

"El Catalanisme revolucionari,un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolitzacióde les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radicalde l'unilingüisme fins a l'enderrocament dels circs taurins i la prohibiciósense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral ofísic, literari o espectacular, o de tipisme castís [...]
La Revolució catalana i catalanista és, per essència, futurista, això és,antitradicionalista, actual i europea."

"El catalanisme polític ésrepresentat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixementde llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar aaquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independènciaespiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordrepolític. El problema és simple. [...]
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular erauna nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual calimmunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és unsentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿Éslícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguiraltre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol?Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi haun dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a lacultura catalana. [...]
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat.I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estatprotector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent."

"Elcatalanisme essencial" (28-5-1936)

"Tant més que treballàvem tantsd'anys durament i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és laincorporació com a entitat espiritual independent a la cultura universal.Allà on dèiem "Catalanisme" molts han posat "Autonomia"també; quan crèiem molts que calia catalanitzar d'arrel, molts d'altres hancregut que el més urgent era "republicanitzar" a la maneracastellana, o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. L'autonomia haesdevingut a leshores un tema abstracte, fàcil de defensar, de Barcelonaestant, en mal castellà, en diaris provincians entre la ressenya d'una corridade toros i un discurs, tot eloqüent, d'algun ateneista madrileny embriagat dela seva pròpia eloqüència."

J:V: FOIX Obres completes/3. Articles iassaigs polítics. Barcelona, Ed. 62, 1985

stardate: l'efecte de les formes

2012-01-25T19:47:00.001+01:00

quan faig una proposta a algú o demano alguna cosa normalment noinsisteixo. tant si em diuen que sí com que no, dono per bona la resposta.l'accepto i ja està.

quan em fan una proposta o em demanen alguna cosa normalment em costadir que no. sobretot si insisteixen. com que normalment la gent insisteixencara em costa més dir que no. per això massa sovint després m'he de penedird'haver-me deixat convèncer.

ara bé, hi ha vegades que degut a algunes formes que alguna gent faservir no em costa gens dir que no. per exemple:

si donen per fet públicament la meva acceptació sense tenir en compteles meves condicions.

si per comunicar-se amb mi ho fan mitjançant una secretària.

si la proposta la fan a l'últim moment, sense oferir temps per pensar-hoo parlar-ho.

si quan estem a mitja conversa agafen el mòbil per fer una trucada oenviar un sms.

en qualsevol d'aquests casos ho trobo facilíssim dir que no. encara que insisteixin,ja no hi ha manera de fer-me canviar d'opinió.

stardate: és això

2012-01-19T00:03:00.000+01:00

em sembla que el carles boix explica clarament en aquest articleles possibilitats de futur per catalunya.

el que em sembla més probable és quecontinui existint "mortificada per un estat insuportable."

stardate: se'n diu oportunistes

2012-01-17T00:03:00.000+01:00

són aquelles persones que estan disposades a tot per tal de ser alpoder. a defensar qualsevol tipus de règim, qualsevol tipus de política. sensevalors ni ideologia propis.

n'hi ha molts i de moltes maneres. a les cases, a les empreses, alsgoverns.

són gent que no creu en res més que en obtenir més i més poder. poderque sovint es tradueix en poder econonòmic, diners. encara que suposo que lafinalitat última només pot ser una qüestió d'ego.

amb els valors que els caracteritzen és fàcil que arribin a posicionspoderoses. per això és normal trobar-los al cap de munt de moltes institucions.

n'hi ha que potser són més discrets i no se'ls nota tant. o potser sónmés llestos i ens poden arribar a convèncer.

ahir van anar sortint tots als mitjans de comunicació. un per uns'anaven presentant com a descaradament oportunistes. fa por veure la pocavergonya que tenen.

però també hi va sortir un tal juan carlos que es va atrevir aplantar-los-hi cara. no sé quants més juan carlos hi ha, però espero que siguinmolts.

stardate: replantejaments

2012-01-15T20:24:00.003+01:00

ja sabia que tenia algunes qüestions per resoldre. abans de les vacancesde nadal vaig decidir que em donaria festa durant les festes i que després jahi tornaria a pensar. fins i tot m'hi vaig auto-comprometre en un apunt.

durant les festes he fet el que estava previst. deixar de pensar en unstemes puntuals que m'amoinaven. però també durant les festes, diferents visitesa diferents amics que feia temps que no veia m'han portat a tenir unesconverses que han obert nous temes i nous dilemes. de fet no són nous sinóvells. qüestions que ja fa temps que arrossego. amb les que he anatsobrevivint.

unes converses que m'han agradat molt. que m'han fet pensar.

que m'han fet replantejar vells temes. que m'han fet adonar que viscmassa depressa. que fa massa temps que no freno, que no m'aturo per pensar enallò que va passant, en allò que vaig vivint.

que m'han fer adonar de aspectes que fa massa temps que tinc aparcats. maneresde fer i de pensar que abans eren normals en mi, ara han desaparegut. hancanviat els meus valors? no sé si han estat canvis que he decidit conscientmento si ha estat el temps i la velocitat amb la que passen les coses el que els hacausat. i tampoc sé si vull canviar en aquest sentit o si voldria tornar a sercom era abans. ara que sóc conscient dels canvis podré decidir si els vullacceptar.

és preocupant no adonar-te de canvis en la pròpia manera de fer i depensar fins que t'ho fan veure els altres!

stardate: quedem?

2012-01-13T00:43:00.000+01:00

feia molt temps que no ens veiem. perquè durant molt temps ni l'una nil'altre havia fet res per quedar. finalment una es decideix i truca. ens posemuna mica al dia però veiem que tenim molta feina. potser hauríem de quedar un dia.jo puc aquest diumenge i també el que vé. quin prefereixes? va, quedem aquestdiumenge.

(quan proposo dues dates i deixo que l'altra trii sempre interpreto quesi tria la primera és que té ganes de quedar i si tria la segona és que no tétantes ganes de quedar.)

feia molt temps que no ens veiem. perquè durant molt temps ni l'una nil'altre havia fet res per quedar. finalment una es decideix i envia unaproposta. quedem tal dia per dinar o sopar? aquest dia m'aniria bé tant perdinar com per sopar, però és massa aviat. millor que quedem més endavant.

(em quedo perplexa. no ho entenc. però em costa convèncer-me de que téganes de quedar.)

stardate: potser sí

2012-01-11T21:21:00.002+01:00

'la sinceritat pot ser un símptoma de maduresa, però també potconvertir-se en laxant'

els jugadors de whist

vicenç pagès jordà

stardate: informació solidària

2012-01-07T12:32:00.001+01:00

gaire bé mai publico dos apunts en un dia. només quan veig que ésurgent. aquesta informació hauria tingut més èxit abans de festes, però no l'hetrobat fins ara. espero que us animeu. el vi és boníssim, i la causa s'ho val.

'Sorgindu zaitez' - Embruixa’t
'Sorgindu zaitez' [*embruixa’t] és una campanya promoguda per l'associació'Espai Catalunya Topalekua', de Donostia, i el celler 'Vall Llach', de Porrera(Tarragona), i té com a objectiu la recaptació de fons per ajudar a 'AccióCultural del País Valencià'.
ACPV ha de fer front ara mateix a una multa desorbitada (800.000 €) per havermantingut actiu el senyal de TV3 (Televisió de Catalunya) en terres deCastelló, València i Alacant. Per cada ampolla de vi 'Embruix' que compres dinsd’aquesta campanya, a un preu de 18 € (el mateix que pagaries en qualsevolvinoteca), 'Vall Llach' dóna 9 € (és a dir, la meitat dels diners recaptats) aACPV.

'Vall Llach' és un dels cellers mésconeguts pels amants del vi a nivell mundial, amb innombrables reconeixements ala seva trajectòria, i el·labora els seus tres vins ('Embruix', 'Idus' i 'VallLlach') dintre de la Denominació d’Origen Priorat.

Dades de contacte (comandes):
Oskar Gereñu
606 687 850
sostingut@correu.vilaweb.cat
info: http://acpv.cat/ajudemacpv/sorgindu-zaitez-embruixat-dp1

stardate: informació sostenible

2012-01-07T00:43:00.000+01:00

com que en alguns apunts on he comentat les meves experiències gastronòmiquesecològies i de kilòmetro zero, han sorgit alguns comentaris demanant on espoden trobar aquests productes, us envio informació fresca sobre el nostreproveidor, en lluís fisas. per si algú hi està interessat i la pot fer servir:

Hola, amics i amigues!

Com la majoria sabeu, jo sóc pagès i em dedico a treballar el camp aMolins de Rei, com ha fet la meva família durant 4 generacions.

La meva aportació ha estat reconvertir els productes d'horta ifruiters a l'agricultura ecològica perquè creiem que és la maneramés natural i sostenible, respectuosa amb el medi ambient i la natura,d'obtenir aliments sans i de qualitat.

Cultivem productes de temporada a l'aire lliure respectant els ciclesestacionals i seguint el ritme de la terra. La major part de la nostraproducció és de verdures i hortalisses, tot i que també cultivem algunsfruiters.

La nostra filosofia és la de preservar les varietats autòctones irecuperar varietats antigues, entenent que són part del nostre patrimoni, jaque formen part del coneixement que ens han aportat els nostres avantpassats.

Aquesta manera d’entendre el treball al camp va lligada amb unespràctiques de consum responsable i de proximitat, i per això hem engegat unprojecte de venda dels nostres productes ecològics i de proximitat en formatcistella.

Si esteu interessats i interessades a rebre informació sobre els productes,el funcionament de les comandes, els diversos formats de cistella i els preus,no dubteu a escriure’ns o trucar-nos. De la mateixa manera, que us convidem adifondre i reenviar aquesta informació a aquelles persones que cregueu que hipoden estar interessades.

Moltes gràcies!

A/e: canfisas@gmail.com

Telèfon: 615 07 66 28 / 667 78 67 96

Bloc: http://canfisas.blogspot.com/

stardate: gigabytes i memòries

2012-01-03T00:33:00.000+01:00

van entrar a robar durant un cap de setmana. van trencar set finestres ies van emportar quatre ordinadors. no gaire bon negoci segons els números.

si de cop et trobes sense ordinador, i sense la còpia del disc dur quetenies (també se l'han emportat!) d'entrada imagino que et deus sentir com siet caigués el món al damunt. després penses en tot allò que ja no tindràs.

coses de la feina: els arxius de tants treballs fets durant tants anys.

coses de la familia: les fotos de tots aquells moments que no tornaran.

segurament moltes més coses que no pots recordar que tenies emmagatzemades.els discs durs ara són tan grans que hi vas afegint coses sense pensar-himassa. com que hi cap tot no cal ni que ho endressis gaire. i com menys hi hasde pensar, menys probable és que se't quedin a la memòria. per això seguramentno sóm conscients de quantes coses tenim desades a la memòria de l'ordinador. n'hideuen haver més allí que a la nostra memòria biològica (de quants gigabytes deuser aquesta?)

jo ja fa temps que confio més en la memòria digital que en la meva. peròno en un disc dur vulnerable de ser robat. sinó en uns grans servidors queespero que tinguin menys risc de desaparèixer. per això tinc:

els albums de fotos ordenadets a picasa

els treballs de la feina en una pagina web

els treballs en procés en la dropbox

les activitats de la feina en un curriculum penjat a la web

i les memòries privades en el blog

stardate: 2.tbfc

2011-12-29T21:00:00.000+01:00

ha costat temps i converses, propostes de llocs i de dates, canvis irecanvis de tot, però al final s'ha aconseguit concretar i decidir. ara jaestà. la 2.tbfc està convocada pel primer cap de setmana de juny. i torna a sera berlin. amb visita opcional a dresden. el líder no podia ser altre que elferran de sempre. ell ja ho te tot organitzat i detallat al seu blog. només calque qui vulgui s'hi apunti, es compri el bitllet i reservi l'hotel. la restaanirà sortint. i l'èxit, jo crec que arribats a aquest punt, podem dir que jaestà assegurat.

tot i que no m'ho puc acabar d'imaginar. perquè encara que hi haurà gentque ja vaig conèixer en la 1.tbfc n'hi haurà de nous. encara que recordi perfectamentcom va ser aquella 1.tbfc aquesta serà diferent per força. però tindrà tantescoses semblants amb la primera que ha de tornar a ser màgica per força.

detalls:

sortim el divendres 1 de juny a les 10.35 del matí amb easyjet debarcelona, i arribem a berlín a les 13.20 (35,99 euros)

tornem el diumenge 3 de juny a les 5.00 i arribem a barcelona a les19.35. (47,99 euros) qui vulgui pot allargar un dia pel mateix preu.

podeu comprar els bitllets aquí.

ens quedarem al motel one berlin-hauptbahnhof(69 euros la nit). si voleu compartir habitació surt més barat. podeu fer la reservaaquío aquí berlin-hauptbahnhof@motel-one.com

si necessiteu ajuda només cal que hodigueu.

stardate: dos regals

2011-12-27T00:23:00.000+01:00

inesperats, deliciosos, buscats, desitjats, fan que estigui contenta, emfan tornar a somniar, em fan venir un somriure als llavis cada vegada que hi penso,d'aquells que pots portar sempre allà on vagis, dels que fan que valgui la penaviure, ...

han fet que gaudís d'unes molt bones festes!

stardate: memòries de nadal

2011-12-25T00:33:00.000+01:00

aquest nadal em fa pensar en

tu i els moments que hem passat junts

tu i el temps que fa que no ens veiem

tu, que feia un any que no ens dèiem res

vosaltres i els dies que vam ser tan propers

vosaltres, amb qui cada cop que ens veiem és una alegria

tu, amb qui m'agradaria tenir una millor relació

vosaltres, que sempre em sorpreneu quan us feu sentir tan properes

vosaltres a qui voldria malcriar però no us deixeu

tu, que sempre ets en el meu pensament

tu, a qui veuré aviat després de molt temps, i ja en tinc ganes!

tu i la teva felicitació que segurament no contestaré

tu, que em fas sentir que junts estem molt bé

vosaltres que sempre em convenceu de que sou amics

vosaltres que un dia vau deixar de voler que ens trobéssim

vosaltres amb qui celebro el nadal abans d'hora

tu, a qui permeto qualsevol cosa sense queixar-me, intentant consolar elteu dolor

vosaltres, que virtualment us feu propers

vosaltres, que ja no hi sereu més

...

stardate: dilemes

2011-12-23T00:33:00.000+01:00

la convivència no sempre és fàcil. sovint hi ha malentesos. s'han decompartir els diferents caràcters, opinions, mals humors. també permetcompartir bons rollos, alegries, celebracions. deu ser per això que a vegadesm'agrada molt i altres vegades em surten unes ganes intenses de fer-meanacoreta.

últimament m'he estat plantejant si invertir en socializar o abandonartotalment la lluita de la socialització en dos (o potser tres) àmbitsdiferents. hi he pensat. m'ha fet patir l'haver de prendre una decisió. i hedecidit deixar-ho per després de vacances i fer-ho amb calma.

les ganes de solitud em porten cap a un altre dilema. mar o muntanya.m'agradaria poder triar entre

per quan em decideixi definitivament per la vida d'ermitana. aquestadecisió també la deixo per després de vacances.

stardate: la llengua, un problema ètic

2011-12-21T00:33:00.000+01:00

després de tota la ràbia que m'han fet sentir les reaccions a l'últimapunt me n'adono de què tot plegat ha valgut la pena.

per una banda, els primers comentaris van ser els que em van fer sentirràbia. perquè em van fer conscient de la contradicció en la que visc.

recordo que sovint m'he queixat de la tria que han fet alguns amics derestaurants on no parlen en català, o on no tenen la carta en català, o on notenen vins del país. i també recordo un vespre que buscant un restaurant persopar ens vam asseure i aixecar de cinc restaurants diferents fins que no envam trobar un que satisfés totes les condicions: que parlessin en català, quela carta fos en català, que tinguessin vins del país. vam acabar rient-nos denosaltres mateixes. perquè des d'algun punt segur que semblava ridícul quedesprés de demanar taula i de veure la carta ens aixequéssim una vegada i unaaltra.

però en el fons tot plegat fa pena. lo normal seria que no ho haguéssimde fer. però no estem en un país normal. i massa sovint ens trobem en aquestessituacions. i al final te'n canses. i cedeixes. però això també et fa sentirmalament.

tampoc penso que estem en un país on hi ha una colla de gent llunàticaque es queixa repetidament per coses irrellevants. no. gràcies al comentari dellluís en l'apunt anterior m'he adonat de que no és una qüestió lingüística. és unproblema ètic. és un problema de respecte. si m'instal·lo a viure en un país iho faig amb respecte (tal com hauria de ser segons qualsevol còdic ètic) no hopuc fer com un conqueridor. m'he d'adaptar als costums i usos del país. això ésuna implicació directa del sentiment de respecte pels altres.

per això ara entenc l'angoixa que em fan sentir aquestes situacions.perquè són faltes de respecte grans, evidents. i passen tan sovint que al finalens confonem i les assumim com a situacions normals. però de normal no en tenenres. són faltes greus. i sí, és normal que ens ofenguin.

stardate: amb caràcter

2011-12-17T00:33:00.000+01:00

un restaurant estrany.

és francès. es diu au port de la lune. a prop de la boqueria. el menjar és boníssim.

P.S.: tant els rètols, com els cambrers, com la carta són en castellà. això fa ràbia. però crec que val la pena intentar explicar als cambrers i propietaris com poden millorar la imatge de l'establiment. el lloc i el menjar que fan serien fantàstics si fossin en català!

sense (més) paraules

2011-12-15T09:59:00.001+01:00

stardate: globalització

2011-12-13T00:23:00.000+01:00

el famós 'perdoneu, però algú ho havia de dir' també existeix fora depolònia. no sé si és copiat del d'aquí o el van copiar d'allí. però al facebookhi ha un album titulat 'it needed to be said' que inclou coses com aquestes.

stardate: copes

2011-12-11T00:13:00.000+01:00

quan als restaurants hi ha copes de diferents mides, la saviesa populardiu que les petites són pel vi i les grans per l'aigua. però sovint això nomésfunciona si demanes el vi de la casa. quan demanes un altre vi (més car) t'elposen en unes copes grandioses.

com que la raó d'això no l'he entés mai, jo sempre faig servir la copa mésgran pel vi i la més petita per l'aigua. d'aquesta manera evito contradicions ibec més vi!

stardate: més clar no pot ser

2011-12-09T00:03:00.000+01:00

el conseller ho ha explicat molt clarament. aquíi aquí.

ens roben. molt i descaradament. no es pot dir de cap altra manera. liha quedat ja clar a tothom?

stardate: indispensables

2011-12-07T00:53:00.000+01:00

1. des de bon començament vas anar decidint fer-te indispensable. et vasanar carregant de responsabilitats. es podien repartir entre més però tu lesassumies totes. encara que altra gent s'oferís a compartir, no les volies compartir.sovint eren feines dures, esgotadores, que consumien molt temps. però tu lesvolies totes i no deixaves que ningú t'ajudés.

això va fer que la gent et considerés una de les persones méscompromeses amb l'objectiu comú. però un bon dia vas decidir abandonar-l'ho.del tot. això no estava previst. ningú s'ho esperava. si no era el teucompromís el que et feia voler ser indispensable, què era?

2. et vas convertir en portaveu seu. i això et va fer tornarindispensable. van deixar de pensar i van deixar de decidir. tot això ja estavadelegat en tu. ara tu eres qui pensava per tots i qui decidia per tots. allòque tu pensaves ho posaves en boca de tots. i ells et preguntàven a tu quèhavien de pensar.

sents el pes de la teva responsabilitat de dia i de nit. no els volsfallar. has de ser al peu del canó passi el que passi, perquè sense tu no sónres. fas el que faci falta per ser-hi, costi el que costi. però, i si un dia no pots ser-hi? com s'hofaran?

indispensable? no, gràcies!

stardate: cafè exòtic

2011-12-05T00:33:00.000+01:00

cafè americà fet amb una màquina japonesa a barcelona

primer fan bollir l'aigua de baix cap a dalt, on hi ha el cafè. després el cafè ja fet tornar a baixar ... barreja de continents!

stardate: la descoberta de la desconeguda

2011-12-03T00:23:00.001+01:00

treballa a casa. fa poc a montat una startup amb un altre soci. ésuna empresa que cerca la roba més adient per a cada tipus de persona. elsclients els envien les seves característiques responent a una llista depreguntes. i elles els envien una llista de roba que se suposa que és la mésadient pels seus gustos, tipus i manera de ser. també ofereixen preus i llocson la poden trobar i la possibilitat de comprar-la allí mateix.

abans havia treballat per grans empreses. havia guanyat molts dinerstreballant moltes hores. però un dia va canviar la seva filosofia de vida. aratota la feina que fa és online. per aquesta raó ella pot viure on vulgui isempre treballar des de casa, amb un horari totalment flexible. de cara a unfutur no gaire llunyà té previst vendre l'empresa i deixar de treballar deltot. això és el que es fa normalment amb aquests tipus d'empreses: es té unaidea novedosa, s'engega un negoci, i quan el negoci ja rutlla es ven ... permolts diners.

ve de san francisco. està avorrida de viure allí. busca un lloc nou perviure. que sigui més emocionant. abans havia viscut al japó, al brasil, alcanadà, a xicago, ... li havien recomanat barcelona. com que no hi havia estatmai va decidir venir-hi a passar un parell de setmanes per investigar laciutat. abans de venir va demanar als seus amics i coneguts referències de laciutat. durant les dues setmanes que va passar aquí va anar veient a gent a laque coneixia directament o només de referència. i jo sóc d'aquestes últimes.

ens vam trobar un dels últims dies que estava per aquí. vam estarpassejant per la ciutat. vam comprar uns cafès 'to go' i unes pastes i ens lesvam anar a menjar al fosar de les moreres. em va fer preguntes sobre la ciutati les rodalies. jo crec que va marxar contenta. va dir que s'ho pensaria moltabans d'anar a visitar sidney, que era una altra de les ciutats que li havienrecomanat.

ara som amigues al facebook.

stardate: estresss

2011-11-29T00:33:00.000+01:00

la previsió era d'una setmana intensa. amb moltes coses per fer. moltesreunions, classes, ... moltes activitats regulars de feina i de no feina.moltes activitats extraordinàries. entre elles una sessió de massatge que feiamolt temps que m'havia reservat.

entre una cosa i l'altra he hagut de córrer per arribar a temps almassatge. mentre ho feia pensava que la idea és completament contradictòria. elmassatge hauria de servir per relaxar-me i no per estressar-me. i de moment noestava funcionant tal com es preveia.

la situació m'ha recordat la meva última època de classes de ioga. hovaig deixar quan em vaig adonar que les complicacions que tenia per poderarribar-hi a temps m'estressaven. que la vida seria més fàcil i relaxant sim'oblidava d'aquella activitat que tenia com a única finalitat la relaxació.

total, que arribo corrent però arribo a temps a la sessió de massatge. iel lloc està tancat. m'espero. ara a més de l'estrés d'haver hagut de córrer ideixar coses a mitges em cabreja la idea de que al retard que ja estem acumulant,quan obrin no hi haurà res a punt. el retard serà encara més gran. acabaré moltmés tard del previst. i les activitats que tenia programades per després s'endarrerirant.hauré de tornar a córrer. faré tard ... el massatge m'està creant més problemesque solucions per ara. i l'hauré de pagar!

quan fa un quart que m'espero i no passa res decideixo que ja n'hi haprou. marxo. com quan en un classe el profe no arriba en els primers quinzeminuts la classe es dóna per cancel·lada. truco per queixar-me. em diuen que hiha hagut un error i que no tenien registrada la reserva.

i llavors què? em cabrejo encara més? o penso que millor així perquè heguanyat temps per continuar la meva cursa setmanal?

stardate: ja faig tard

2011-11-27T12:13:00.000+01:00

ja fa dies que de manera pública i privada, de pensament i de paraula, en els blogs i en els emails els berlinesos estan celebrant l'aniversari de la 1tbfc. i jo demoment ho he fet d'omissió. fins ara!

no vol dir que no hi hagi pensat. hi he pensat molt. però aquests diesno he tingut l'oportunitat de fer-ho saber de cap manera. ara sí.

he repassat els blogs del ferran, de la lluïsa, del doommaster, de la mar,que ja han fet apunts nous dels records de fa un any. he llegit tots els mailsque s'han anat produint durant els últims dies amb records de detalls, desensacions, de nostàlgies d'aquella experiència.

avui hi ha molt més que allò. aquell cap de setmana d'expectació, defred, de rialles, de sorpreses, de coneixences de llocs nous, de gent nova.durant tot l'any hi hem anat afegint més experiències, més coneixences. hem aprofitatel que vam descobrir a berlín. hem aprofundit en la vida de cada una d'aquellespersones que un dia, a l'aeroport, ens vam descobrir físicament.

i tenim plans de futur. una 2tbfc que arribarà quan estigui a punt. imoltes més trobades sense nom, de moment a catalunya, amb l'objectiu de fer coses junts, o només amb l'objectiude trobar-nos. perquè ens anyorem.

felicitats a tots i a totes en l'aniversari. i moltes gràcies a tots i atotes per fer tot això possible.

stardate: no sóc sola

2011-11-25T00:43:00.000+01:00

no sé quants apunts he escrit sobre el tema. no sé quantes vegades m'herepetit. perquè sé que encara no he estat capaç de convèncer a gaire gent.perquè estic molt segura de què el que dic és cert. i em trobo això, decasualtat, fet per algú que diu exactament el que jo crec.

n'hi deu haver d'altres que també s'ho creuen que l'important és voler. si es vol es pot.

stardate: live long and prosper

2011-11-23T09:19:00.001+01:00

ja ha fet tres anys que tímidament vaig construir el blog i vaigescriure el primerapunt. sense saber gaire què estava fent i sense tenir ni idea de lesconseqüències que tindria vaig començar dient:

aquest és un blog sense 'b'
un log com els del capità de l'enterprise
per recollir tot el que pugui dels viatges
que espero que em segueixin portant
a explorar mons nous i estranys
a cercar noves vides i noves civilitzacions
a atrevir-me a anar allà on no ha anat ningú

encara m'agrada com sona, per més innocent que sembli.

la vida devia continuar tranquil·lament ja que després d'un any d'aquestprimer apunt vaig tenir present la celebració de l'aniversari. l'apunt del primeraniversari és una reflexió amb molt més coneixement dels efectes del blog.de fet rellegint-la m'adono de que diu tot el que podria tornar a dir avui. ésa dir, per una banda estic totalment d'acord amb allò que vaig escriure fa dosanys (ja fa dos anys!). i per altra banda si avui volgués fer un apunt sobre elque vol dir per mi el blog crec que no hi afegiria res de nou.

l'any passat, per aquestes èpoques estàvem últimant el viatge a berlín,i entre una cosa i l'altra s'em va passar de llarg la data de l'aniversari delblog. de fet no me'n vaig adonar fins bastants dies després de tornar deberlín. fins que vaig haver escrit l'últim apunt sobre aquell esdevenimentincreïble. no va ser fins el 13 de desembre que hi vaig caure! i llavors, percompençar una mica el meu oblit vaig decidir renovar la imatge del blog. im'agrada molt com ha quedat. l'apunt del segonaniversari va ser més aviat un apunt d'estrena i també de berlín, és clar.

aquest matí m'he despertat contenta pensant que avui era el terceraniversari del blog. em venia de gust fer un apunt commemoratiu. i quan mirol'arxiu, perquè no em fio completament de la meva memòria, veig que un cop mésse m'ha passat. l'aniversari va ser el dia 21. i aquest any no tinc excusa. nohi ha berlín ni altres distraccións. però potser m'hauria agradat més que fosel dia 23, perquè és primer... deu haver estat el subconscient!

doncs res, que el blog ja ha fet tres anys, i revisant el blogger em diuque aquest és l'apunt 503. aquests números m'agraden perquè són primers i perquèdemostren que ja s'està complint allò que deia el senyor spock: live long andprosper!

stardate: ratoviolí

2011-11-21T00:03:00.000+01:00

busco alegria en les petites coses, perquè les grans van totes malament.i encara aniran pitjor!

stardate: decisió final

2011-11-19T00:23:00.000+01:00

tot i que el seu eslògan de campanya no el trobogens atractiu. tot i que el pòster que ara s'han enginyat no m'agradagens. tot i que només diuen que els altres ho fan malament però no diuen resdel que ells farien si haguessin de decidir. tot i que han intentat canviar ihan canviat ... encara no m'han acabat de convèncer.

tot i que ja havia decidit que no votaria. perquèno hi havia ningú que em fes el pes. a més amb les previsions de futur quetenim tant se val el que passi en aquestes eleccions.

al final no només els votaré sinó que els faréd'apoderada.

i mira que em venia de gust la idea de passar undiumenge de tranquil·litat i de no fer res.

i és que si ells no ho fan, qui pot fer res? totsels altres, per una raó o una altra són encara pitjors.

stardate: apunt dedicat ...

2011-11-17T00:23:00.000+01:00

a aquella blocaire que li agrada fer servir les coses pel que no són

no m'ho he inventat jo, eh?

no recordo on ho vaig veure però vaig pensar que seria útil.

i així és!

stardate: montserrat roig

2011-11-15T00:23:00.000+01:00

no li vaig fer cap homenatge quan tocava. però en vaig llegir alguns enalguns blogs. i em van fer venir moltes ganes de llegir-la i rellegir-la. iquan vaig descobrir aquest video no vaig poder parar fins al final.

vaig arribar molt tard a la feina. però em va agradar molt. i penso que emva fer servei, em va fer crèixer, tal com diu ella mateixa al video.

parla de quantes vegades morim durant una vida, i quantes vegades tornema renéixer, i crec que aquest video m'ha fet renéixer.

parla del perquè l'escriure un article cada dia pel diari li serveix de psiquiatre.i jo crec que és exactament el que a mi em passa amb el blog.

parla de moltes coses, i m'ha tingut badant des del començament fins alfinal. he pensat en prendre apunts per no oblidar res del que m'ha impactat,però he optat per només badar.

stardate: quasi bé com aquell dia

2011-11-13T18:21:00.001+01:00

com aquell dia, he sortit sola amb el cotxe amb un únic pensament.

com aquell dia, he deixat sonar 'un núvol blanc' repetidament mentreintentava fer-me una idea del que estava passant.

com aquell dia, quan n'he tingut prou he passat la cançó. ha sonat 'tincun clavell per tu' i ha tingut l'esperat efecte reparador.

com aquell dia, les converses al tanatori m'han fet sentir incòmode.

com aquell dia, les paraules dites a l'enterrament no han tingut capsentit.

però així com aquell dia, no vaig ser capaç de plorar, avui els he pogutplorar tots dos.

stardate: desconeguda

2011-11-11T00:53:00.000+01:00

no sé res de tu. no sé qui ets. ni sé què fas. ni perquè ets aquí.tampoc sé perquè t'han dit que jo sóc aquí. no sé perquè m'has demanat que ensveiem. no sé què vols.

primer vaig acceptar de veure'ns perquè no tenia cap raó per dir-te queno. però ben pensat, tinc moltes ganes d'anar a fer un tomb amb tu. siguis quisiguis.

stardate: anar ben lluny

2011-11-09T00:33:00.000+01:00

durant un temps vaig viure molt a prop de la feina. primer ho trobavafantàstic no haver de perdre temps anant i venint. però aviat vaig descobrirque, al tardar tan poc en fer el trajecte, no aconseguia desconnectar mai de lafeina. de fet me'n vaig adonar quan intentava desconnectar de la feina i no me'nsortia.

llavors vaig decidir anar a viure ben lluny de la feina. vaig calcularque necessitaria com a mínim mitja hora de trajecte per intentar canviar dexip. ho vaig fer, i la cosa va funcionar.

ara visc a uns vint minuts de la feina. normalment són suficients perdesconnectar perquè l'ambient de treball és prou agradable. però hi ha dies quetinc la impressió que necessitaria fer la volta al món per aconseguirdesconnectar.

avui ha estat un dels pitjors. quan he agafat el cotxe m'hauria agradatpoder haver anat fins a la lluna. però, és clar, no ha pogut ser. encara no he desconectat.i crec que no s'acabarà aquí. durarà i durarà ...

stardate: temps per perdre

2011-11-07T12:00:00.000+01:00

la pluja va fer que es cancel·lessin les activitats que teníem planejades. de sobta vam guanyar un munt d'hores!

m'agrada quan això passa. d'entrada em faig la il·lusió de què podré avançar feina, i encara més il·lusió: podré dedicar temps a fer coses que m'agraden i per les quals massa sovint no trobo el temps.

d'aquestes últimes coses en tinc moltes. tinc pensat fer-me'n una llista per assegurar-me que no se m'obliden. però encara no he trobat el moment!

total que amb les hores extres que tenia bàsicament el que vaig fer va ser: "procrastinar"

diu que no vol dir perdre el temps sense fer res, sinó anar fent coses que no són les que tenies programades, i endarrerir l'activitat que t'havies proposat.

en fí, que mentre "procrastinava" vaig decidir cuinar una carabassa que feia massa dies que corria per la cuina. vaig començar fent xips de carabassa. boníssims!

però molt entretinguts de fer. costen de tallar i són lents de coure. per això se'm va acabar la paciència abans d'arribar a la meitat, i vaig continuar fent uns dauets de carabassa per fregir, i amb la resta de la carabassa vaig fer una mica de puré.

stardate: és rosa!

2011-11-05T00:13:00.000+01:00

havia decidit arreglar el jardí. feia massa temps que sembla una selva.el vaig netejar i vaig anar a comprar plantes noves. em van acompanyar els meusnens. a l'entrar al garden van desaparèixer. primer van anar a uns tobogans, ideprés van anar a mirar plantes pel seu compte. jo vaig anar omplint el carretde plantes baratetes. total, pel que em duren vives les plantes!

al cap d'una estona em van venir a trobar. volien que comprés unaespècie de ceba d'on en teoria sortiria una flor. de miracles jo no n'he vistmai al meu jardí, més aviat al revés: moltes plantes se'm moren abans deflorir. per això d'entrada no em va semblar una bona idea. però ells vaninsistir. al final, per no haver de sentir-los més, vaig comprar la ceba.

després d'uns dies, puc constatar que algunes de les plantes que jo vaigtriar ja s'han mort del tot. algunes fins i tot han desaparegut. no sé com s'hofan!

però la ceba no. no només és viva, sinó que ha crescut i ha florit i ésde color rosa!

stardate: em preguntes ...

2011-11-03T11:13:00.000+01:00

Si al final Grèciasurt de l'Euro, què passa? És la fi del món?

què vols que et digui?

que això que anomenes euro és un joc, on hi ha drets i obligacions. quesi hi vols jugar has de complir les obligacions i llavors pots obtenir elsdrets. però no pots pretendre gaudir dels drets si no compleixes lesobligacions.

que si grècia decideix no complir amb les seves obligacions no podràgaudir dels drets. i sense l'ajuda del rescat grècia s'haurà de declarar en fallida.

que si grècia es declara en fallida molts bancs europeus tindran problemes molt mésgreus dels que han tingut fins ara. i la ue haurà de decidir què fer persalvar-los.

tot això està molt ben explicat aquí.

com que si la ue no rescata grècia haurà de rescatar els bancs, penso quetota la resta continuarà igual.

i jo seguiré intentant entendre què va ser la nostrarelació i perquè va deixar de ser.

stardate: el preu del vi

2011-11-01T15:33:00.000+01:00

el vaig conèixer per casualitat, i sense proposar-m'ho ni esperar-home'l vaig anar trobant durant una temporada. va ser just quan jo havia deixatde fumar. en les nostres converses ell m'intentava convèncer que era bo deixarde fumar. i em va suggerir que em gastés els diners que estalviava en fumcomprant, i bevent, un bon vi. crec que amb lo del fum no em va acabar deconvèncer. però amb això del vi li vaig fer cas. des d'aleshores no em fa resgastar-me diners en vi. ha passat el temps i han passat bastantes ampolles, i encaraque segueixo sense saber-ne gens de vins, ara sé que els vins baratos no emsatisfan. gens.

després d'haver tingut l'oportunitat d'acostar-me una mica a uns cellersi de veure d'aprop com es fa el vi, estic covençuda de que el bon vi ha devaler diners, perquè costa molt de fer. i per segons quins vins, per molt carsque els venguin no tinc la impressió de que m'estiguin robant, al revés del queem passa amb moltes altres coses que compro.

em cridal'atenció un episodi del programa 'en clau de vi'perquè es titula 'el vi val el que costa.' pensava que farien una valoració delque costa fer un bon vi. m'esperavaque m'ajudés a entendre perquè a vegades em decideixo a comprar vins devint-i-cinc euros però mai m'he decidit comprar-ne de cinquanta. en canvi, l'episodi és ple de frivolitats,com tants altres episodis d'aquest programa.

aquest episodi és dels que menys m'ha agradat. el vaig triar perquè hisortia el xavier sala i martín i vaig pensar que això seria una garantia dequalitat, però es veu que no. de la mateixa manera no he volgut veure el delmiquel bosé, però potser en aquest cas tambè m'equivoco. de fet només he vistalguns dels episodis, que han estat especialment seleccionats. i en tots hi hetrobat moments que m'han fet pensar: això no calia. de fet, molts m'han avorrit abans d'arribar al final.

dels que he vist, l'episodi que més m'ha agradat, i em va agradar molt,ha estat un de la segona temporada sobre el lluís llach.

que no s'ha de confondre amb el nou del lluís llach que faran el properdiumenge 6 de novembre pel 33 a les 11 de la nit.

stardate: estranyament commovedor

2011-10-31T00:53:00.000+01:00

així és com el qualifica un dels crítics. i a mi també m'ho sembla. molttendre i enigmàtic fins que al final m'ha fet esclatar en plors.

el cel és blau, la terra blanca. una història d'amor. el va escriurel'any 2000 la hiromi kawakami en japonès, i no va ser traduit al català finsl'any 2009. n'he subratllat alguns trossets:

"Cada olleta té la sevatapadoreta," diuen. És evident que jo no era la parella adequada per ella.

...

Antigament, els caps dels poblats del'altiplà siberià menjaven reig bord abans d'anar a la guerra. És un bolet queconté subtàncies al·lucinògenes. Provoca una gran excitació i augmental'agressivitat. Si te'l menges, també t'atorga una força descomunal i duradoraque, en condicions normals, ningú no podria mantenir més de pocs segons. Percomençar, el cap del poblat es menjava un reig bord. Tot seguit, l'home queocupava el rang immediatament inferior es bevia l'orina del cap. El següentfeia el mateix amb l'orina del seu superior, i així successivament, per ordrejeràrquic, fins que tots havien ingerit les propietats del bolet. Desprésd'aquest ritual, l'exèrcit ja estava a punt per combatre--va explicar elmestre.

...

Era perquè en aquella casa hi haviaalguna cosa a què no m'acabava d'adaptar. Era com si hagués encarregat unesquantes peces de roba fetes a mida i, quan me les emprovava, m'adonava que n'hihavia de massa curtes i d'altres que eren tan llargues, que n'arrossegava les vores per terra quancaminava. Llavors em treia la roba, bocabadada, comprobava les mides una altravegada i veia que eren exactes. La meva família em desconcertava d'una manerasemblant.

...

Quan em vaig emancipar vaig anar aviure a una altra ciutat, però més endavant vaig acabar tornant al lloc onhavia nascut i crescut, de la mateixa manera que els salmons sempre pugen riuamunt per arribar al lloc on van néixer.

...

Menjàvem una cosa semblant a unafondue de pop. Tallàvem el pop a rodanxes molt primes, el submergíem en unacassoleta plena d'aigua bullent i quan emergia a la superfície, el pescàvemd'una revolada amb els bastonets. Abans de menjar-nos les rodanxes els sucàvemen una salsa de taronges amargants. Un cop dins la boca, el gust tirant a dolçdel pop es barrejava amb la taronja i deixava un regust molt especial.

però el que m'he repassat més vegades és aquest:

Per cert, Tsukiko, hi ha una refranyque diu que "fins i tot la trobada més casual és karma"

...

el karma és un concepte budista. Ésl'energia que conservem de les nostres vides anteriors i que condiciona lesnostres vides futures.

...

Vosté i jo ja estàvem units en lesnostres vides anteriors?

...

Suposo que tothom ho està d'algunamanera

...

Vaig intentar recordar en quin momentel mestre i jo ens havíem fet amics. Al principi només era un conegut, un vellque havia estat professor meu a l'institut. A part de les poque paraules queintercanviàvem, gairebé no m'hi fixava. Era una presència vaga i silenciosa quebevia al meu costat. L'únic que em va cridar l'atenció des del primer moment vaser la seva veu. No era gaire greu, però tenia un timbre profund i vibrant.Aquella veu em va despertar la curiositat per l'home de qui procedia.

Més endavant, quan m'asseia al seucostat, vaig començar a notar la calidesa que desprenia. La seva presènciadolça i afectuosa es filtrava a través de la seva camisa emmidonada. Era galanti tendre alhora. No he estat mai capaç de descriure amb paraules la presència queirradiava el mestre. Tan bon punt intentava capturar-la, s'evaporava i notornava a aparèixer fins a un altre moment.

stardate: links

2011-10-29T00:53:00.000+02:00

amb el pas del temps em trobo amb links que hauria pogut fer servir enalgun apunt ja escrit. si l'apunt ja està publicat de temps, en principi latrobada arriba massa tard. però com que als blogs es pot fer de tot el que esvulgui, m'he decidit fer un apunt en plan pedaç o afegitó a alguns apuntsanteriors.

per exemple, a l'apunt que vaig publicar no fa gaire sobre començamentsi finals hi hauria pogut afegir aquesta música.

bookends de simon and garfunkel. trobo que hi va de primera!

i per un apunt de fa més dies, el del vi t41,he trobat un link que ho explica tot. aquest.és en català i en anglès. suposo que la rita estarà encantada :-)

stardate: la casa que vull

2011-10-27T00:53:00.001+02:00

estaria bé viure en un lloc amb aquesta vista

encara que només fos de tant en tant.

és com si fos ...

stardate: smilla

2011-10-25T00:33:00.000+02:00

trobar-me una novel·la que parla tant de matemàtiques, com la de l'apunt anterior, m'ha fet pensar enuna altra que vaig llegir fa molt temps que deia:

Do you know what thefoundation of mathematics is? ... The foundation of mathematics is numbers. Ifanyone asked me what makes me truly happy, I would say: numbers. Snow and iceand numbers. And do you know why?
Because the number system is like human life.First you have the natural numbers. The ones that are whole and positive. Thenumbers of a small child. But human consciousness expands. The child discoversa sense of longing, and do you know what the mathematical expression is forlonging?

Thenegative numbers. The formalization of the feeling that you are missingsomething. And human consciousness expands and grows even more, and the childdiscovers the in-between spaces. Between stones, between pieces of moss on thestones, between people. And between numbers. And do you know what that leadsto? It leads to fractions. Whole numbers plus fractions produce rationalnumbers. And human consciousness doesn't stop there. It wants to go beyondreason. It adds an operation as absurd as the extraction of roots. And producesirrational numbers.

It's a formof madness. Because the irrational numbers are infinite. They can't be writtendown. They force human consciousness out beyond the limits. And by addingirrational numbers to rational numbers, you get real numbers.

Becausenow, on the spot, we expand the real numbers with imaginary square roots ofnegative numbers. These are the numbers we can't picture, numbers that normalhuman consciousness cannot comprehend. And when we add the imaginary numbers tothe real numbers, we have the complex number system. The first number system inwhich it's possible to explain satisfactorily the crystal formation of ice.It's like a vast, open landscape. The horizons. You head towards them and theykeep receding.

d'aquesta cita ja en vaig fer un apunt fa temps, i allí fins i tot la vaig mig traduir.
el llibre és de peter hoeg (1997). en català no l'he vist però encastellà sí.

del llibre en van fer una peli amb el meu adorat gabriel byrne

stardate: la identitat d'euler

2011-10-23T00:23:00.000+02:00

la web va plena de ressenyes i de comentaris. originalment és enjaponès. jo el vaig trobar en anglès així

en català no l'he vist mai, i en castellà és així

és molt original i molt bonica. ha tingut un gran èxit. una novel·lamolt matemàtica. en comptes d'explicar res només diré que el punt central de lanovel·la és la identitat d'euler

és el resultat més famós i més enigmàtic.

stardate: presa de pèl

2011-10-21T00:03:00.000+02:00

compro tres llibres. no són ni de tapa dura ni són gaire grossos. i quanvaig a pagar m'adono que aquelles tres cosetes costen cinquanta euros. com potser? cinquanta euros! o sigui vuit mil peles? tres llibres de no res! ho trobocaríssim!

(em fa pensar en aquells llibres que quan era jove comprava per santjordi. aquells llibres blancs del cangur d'edicions 62. segons la meva memòriacrec que valien entre cent i dues centes pessetes cada un. o sigui que entermes mitjos valien un euro dels d'ara. és clar que ja fa trenta anys d'allò.però vol dir que en trenta anys el preu d'un llibre s'ha multiplicat per quinzeo vint vegades.)

i per més inri la senyoreta de la caixa em dóna una targeta i em diu quela desi i que si compro llibre més ja l'hauré completada, i en la comprasegüent em faran un descompte del cinc per cent. o sigui que per tenir undescompte d'un euro m'hauria de gastar més de vuitanta euros. i per tenir undescompte de dos euros me n'hauria de gastar més de cent. és una presa de pèl oquè?

stardate: anosognosia

2011-10-19T00:33:00.000+02:00

a vegades la cago i me n'adono tota sola. em sap greu. i m'ho faigdurar.

a vegades la cago, no me n'adono, i m'ho fan veure els altres. aixòencara em sap més greu. m'avergonyeix i encara em dura més.

a vegades la cago, no me n'adono, i ningú no m'ho fa veure o bé ningú em convenç de que l'hagi cagat.aleshores em quedo tan tranquil·la.

no vol dir que ningú no se n'hagi adonat. però a mi no m'afecta perquèla meva inconsciencia em protegeix.

això ja s'ho havia inventat algú: anosognosia.

està molt extesa!

(rita: t'estic veient com rius! :-)

stardate: quantes sensacions!

2011-10-17T00:33:00.000+02:00

perquè les sensacions vénen dels sentits, no?

diu que els romans després d'observar que el vi els oferia granssensacions per l'olfacte, el gust, el tacte i la vista, vaninventar-se el brindis. així també sentien el vi per l'oïda. i a mim'ha passat una cosa semblant ... o paral·lela ... o només m'ho he imaginat.

mentre estic a fora esperant s'obre la porta i m'arriben les primeresolors. com m'agrada. al cap d'una mica entro i dins l'olor és general. fa unamica de pena pensar que al cap de poc el meu nas s'hi haurà acostumat i ja nola sentiré. però llavors em fan enfilar escales amunt, i des d'allí veig elscolors vermells, i unes bombolletes que em diuen que tot allò és viu. i sentoolors encara més fortes. les puc anar olorant d'una en una. i no sé quinatriar, m'agraden totes.

després vénen els experiments. sembla un puré espès, com una mermelada.però mira què passa quan ho apreto. gasos i líquids s'alliberen. i jo bado. iquan em sembla que ja ho he vist tot, em fan posar la mà dins, fins abaix, totel braç és dins. ara les sensacions és multipliquen: olors, colors, carícies,pessigolles. m'agradaria fer-les durar però no goso.

em conviden a afegir-me a la taula de tria. m'expliquen com ho he defer. primer tímidament no goso tocar gaire cosa, però al cap d'una mica m'animoi sense donar-me'n compte fa no sé quant temps que estic allí dreta (i no em famal l'esquena!), amb la vista que em balla amb la taula que tremola, i triantcom si ho hagués fet tota la vida. i és que veure'l tot allí escampat i poder anartocant-lo produeix una altra gran sensació.

a l'hora de dinar tasto un vi, un privilegi. i perl'oïda va arribar ell. no va caler cap brindis!

de record de totes aquestes emocions em queden dues taques a lessabates. una de més grossa i una de més petita. espero que durin, per si lamemòria em falla.

stardate: com pot ser?

2011-10-15T00:13:00.000+02:00

vaig a un supermercat d'un centre comercial. faig una compra voluminosaque inclou una llibreta. deixo tota la compra al cotxe i torno cap al centrecomercial. faig altres compres, i després d'una estona miro el rebut de laprimera compra. me n'adono que m'han cobrat tres llibretes i no només una. cadallibreta valia cinc euros, o sigui que no m'agrada gaire la situació. voldriareclamar, però entenc que ja no tinc cap cas per defensar. de totes maneres hoprovo.

(no fa gaires dies en un restaurant ens van carregar una ampolla de vique valia trenta euros i que ni havíem demanat ni ens havíem begut! vaigaprendre que s'ha d'anar amb molta cura, perquè, qui sap si per falta dedestresa o per excès de mala llet els números no surten sempre correctes.)

vaig al taulell d'informació del supermercat i els ho explico. el noi emdemana que li ensenyi el producte. i jo li explico que ja el tinc al cotxeperquè fa una estona que he fet la compra. ell em diu que vagi al cotxe abuscar-lo. quèèè??? jo pensava que em diria que ja no hi ha res a fer. seria lològic.

vaig al cotxe i llavors penso que no cal que torni a pujar. quin sentitté tot plegat? si jo ara pujo amb una llibreta, quina prova té de que nomésn'hagi comprat una? el noi no em deu haver entès. estic a punt de deixar-hoestar però al final em convenço de que no em costa tant provar-ho. i torno altaulell d'informació. li dono la llibreta el rebut i em diu: aquesta és lallibreta que vols tornar? i jo li dic, nooo!!! és que només he comprat aquestallibreta i me n'han cobrat tres. ah! molt bé! doncs ara t'abono les altresdues. i tot i que havia pagat amb una targeta de credit em dona els deu eurosde dues llibretes.

com pot ser??? qui li ha donat les instruccions a aquest noi???

stardate: surrealisme quotidià

2011-10-13T00:23:00.000+02:00

entrava a l'edifici després de fumar una cigarreta, pensant que aquestano calia. que me l'hagués pogut estalviar. que no calia haver interromput lafeina per això. que no feia cap bé.

a l'anar a tancar la porta em criden dues noies des de fora. estavasegura que em demanarien: ens podries dir on és ... ? surto de nou i em diuen: ens deixariesfer una foto de les teves sabates? és que estem fent un treball per educacióprimària i hem de trobar coses que siguin de color taronja. i les teves sabatesens vénen de meravella.

i vaig fer de model.

i la sortida, amb cigarreta inclosa, va servir per alguna cosa!

stardate: començaments i finals

2011-10-11T00:33:00.000+02:00

a vegades quan penso com va començar tot m'entendreixo. va ser tanbonic. tan emocionant. com si fos inventat per una novel·la. però absolutamentreal. d'aquelles coses que mentres estan passant no t'adones del valor quetenen. però que després, amb el temps, vistes amb perspectiva, adquireixen unesformes i uns colors que es fan admirar ... i entendreixen.

però això només passa amb un tros de la història. després, el tempssegueix passant, la història continua i ja no s'assembla tant a una novel·la.bé, potser a un altre tipus de novel·la. almenys a una novel·la diferent. aramés que entendrir desencisa i fa cabrejar una mica. és clar que lo bo no potdurar sempre.

per això només és a vegades que aquesta història em fa entendrir. quanpenso en el començament. en canvi si penso en el final ... més val nopensar-hi!

stardate: canvis de temps

2011-10-09T00:43:00.000+02:00

els homes i les dones del temps han estat comentant últimament queaquest octubre ha estat dels més càlids de la història. que no és normal que al'octubre faci tanta calor. deu ser cert.

de totes maneres jo recordo perfectament que aquest any, cap a mitjans dejuny feia molta calor. calor d'estiu. si l'estiu comença cap al 20 de juny iacaba cap al 20 de setembre, no hauria de fer la mateixa calor l'1 d'octubreque el 10 de juny? vull dir que si comptem els mateixos dies abans de quecomenci l'estiu i després de que acabi l'estiu la temperatura hauria de sersimilar, no? o la simetria no aplica amb això del temps?

jo no veig cap raó perquè no hagi de ser simètric, però potser sem'escapa alguna cosa. segur, vaja! o sigui que si algú té una explicació millorserà benvinguda.

per altra banda els mateixos homes i dones del temps van avisar de quindia canviarien les temperatures. segons totes les previsions el dijous fariatemps d'estiu i el divendres faria temps de tardor.

feia dies (setmanes!) que havia notat que unes sandalies que aquestestiu he portat molt s'estaven trencant per moments (no són aquellesque van soles, per sort!). tenia decidit que acabaria la temporada ambelles i després les jubilaria. per això durant setmanes no me les vaig treuredels peus. per poder fer un bon comiat. també tenia l'ull posat en una jaquetad'estiu que s'havia anat desintegrant amb els anys. però era tan còmoda!d'aquelles que pots portar sembre rebregada al bolso, que fa servei en unvespre fresquet, i que lliga amb qualsevol cosa que portis. però ara ja feiamolta pena. finalment, hi havia uns pantalons que encara que feia veure que nopassava res, tenien unes taquetes que ja feia temps que per molt que les rentésno marxaven.

total, que vaig decidir que dijous a la nit, com que era quanoficialment canvia el temps, tot això faria cap a la brossa. i dit i fet.

quan arribi el bon temps potser ho trobaré a faltar... o potser ja no horecordaré.

stardate: american tune

2011-10-07T00:53:00.000+02:00

publicada per primer cop el 1973 pel paul simon.
aquest dies em té obsessionada.
primer la va cantar sol, com aquí

i després amb l'art garfunkel al central park

la música és del paul simon. es basa en una melodia d'un cor de la passióde Johann Sebastian Bach, que al mateix temps es basa en una cançó més antiga "meing'müt ist mir verwirret"

la lletra es del paul simon i parla dels estats unit d'amèrica del finalde l'època nixon, després de la guerra del vietnam. acaba dient que "youcan't be forever blessed" és a dir que no es pot estar estar sempre desort, però cal seguir endavant. la trobo trista i depriment ...i tant actual!

Many's the time I've beenmistaken,
And many times confused
Yes, I've often felt forsaken,
And certainly misused.
But it's all right, it's all right,
I'm just weary to my bones
Still, you don't expect to be
Bright and Bon Vivant
So far away from home,
So far away from home.

I don't know a soul who's not been battered
I don't have a friend who feels at ease
I don't know a dream that's not beenshattered
Or driven to it's knees.
But it's all right, it's all right,
For we've lived so well so long
Still, when I think of the road we'retravelling on,
I wonder what went wrong,
I can't help
But I wonder what went wrong.

And I dreamed I was dying.
I dreamed that my soul rose unexpectedly,
And looking back down on me,
Smiled reassuringly,
And I dreamed I was flying.
And far above, my eyes could clearly see
The Statue of Liberty,
Sailing away to sea
And I dreamed I was flying.

We come on a ship we call the Mayflower,
We come on a ship that sailed the moon
We come at the age's most uncertain hour
And sing an American tune
But it's all right, it's all right
You can't be forever blessed
Still, tomorrow's gonna be another workingday
And I'm trying to get some rest,
That's all, I'm trying to get some rest.

stardate: festa major

2011-10-05T00:53:00.000+02:00

el camell comença de nit

i acaba de dia

stardate: canvi de rumb

2011-10-03T00:33:00.000+02:00

m’aixeco de bon humor i amb energia. mentre esmorzo vaig pensant iescrivint una llista de les coses que he de fer. després faig una representaciómental dels llocs on he d’anar a fer els encàrrecs i penso en quin ordre els hede fer per tal d’acabar el més ràpid possible. llavors refaig la llista demanera que em serveixi per recordar l’estratègia que acabo de dissenyar. surtoal carrer i començo pel començament.

tot va tal com estava previst. quan de sobte em trobo caminant depressapel carrer després d’haver acomplert la meitat de l’objectiu previst, empregunto: perquè corro tant? què faré quan acabi? i la resposta la trobodeseguida: em posaré de mal humor. és fàcil. fa massa temps que em passa elmateix.

faig el possible per estar ocupada, i vaig i vinc, i organitzo, i quedo,i ... i quan m’aturo em poso de mal humor. i quan me n’adono del que m’estàpassant encara em poso de més mal humor. hauria de fer alguna cosa per canviaraquesta rutina. d’entrada redueixo la velocitat de creuer que porto anant pelcarrer. després recordo una història que m’han explicat fa poc.

era gran. caminava malament perquè li feien mal els genolls, i no podiaagafar res perquè li feien mal les mans, i es trobava malament i res li veniade gust, i ... i una dia va tenir un accident. la van atropellar i va tenir ungran ensurt. a l’hospital li van dir que estaria més d’un any en recuperar-sedel tot però la van deixar anar de seguida, amb un genoll ben embanat. desd’alehores que camina una mica coixa per culpa de la bena del genoll, però ja noli fa mal res!

a vegades les rutines no ens deixen sortir de cercles viciosos que sensecap raó aparent ens fan sentir malament. a vegades un accident, un ensurt, unasotregada, alguna cosa no esperada, trenca la rutina i ens permet trobar viesde sortida. em sembla que em convindria una cosa així a mi ara. i la veritat ésque no em ve de gust provocar-me un accident. de fet si fos premeditatsegurament no funcionaria. però sabent quin és el mal, sabent-ne el remei, isabent per quina raó el remei funciona, hauria de ser possible trobar unasolució. hauria de ser possible decidir abandonar aquestes rutines viciosesperquè sí i fer un canvi.

ja ho veurem!

stardate: estris de cuina ...

2011-10-01T12:42:00.000+02:00

... una mica estranys que hem descobert aquest estiu.

una manopla de silicona que la veritat no aïlla tant com una desitjaria.

també és de silicona però dur per dins, i serveix per netejar el menjarque s’aferra al cul de les cassoles. va perfecte!

una pastilla (de sabó) metàlica per treure les males olors de les mans(alls, tabac, ...)

stardate: el pastís!

2011-09-29T00:33:00.000+02:00

al matí van ser tots dos sols a casa. a la tarda feien algunes cosesestranyes. estava clar que tenien un secret. però no li vaig donar més importància:coses de la canalla. l’endemà em surten amb això

era el meu pastís d’aniversari. fet per ells. són uns solets!

stardate: buscant ...

2011-09-27T00:33:00.000+02:00

he trobat un blogon hi havia aquest poema.

Eltemps ha assolat la casa de la memòria

inomés queden badalls de records por on

fugenespaordides fugaces sargantanes.

Sobreun paisatge de runes, refermarem

sòlidspilars. Ara sabem que hem de conviure

ambretalls de dolor i esquerdes de tristesa.

Aprenemquatre certeses i construïm

lacasa nova. Bastirem amb enderrocs

contrafortsi murs. Perquè encara hem de tenir

untemps de goig vora el foc o a tocar de la

finestra,quan uns raigs de sol clar siguen llum

damuntla pols enlluernada, un or lleuger.

Araho sabem, que abans no ho sabíem.

Isabem que vindran borrons de primavera,

matinsde llum concreta, vesprades d’ocres foscos.

Icompartirem això amb esquinçalls de pena

iamb flames ensofrades de patiments pretèrits

iamb el mateix pesombre que haurà de retornar

irremeiablement,com l’atzar o la mort.

Araho sabem, que abans no ho sabíem.

Reconstrucció, Cossetània edicions, 2007.

AntoniEspí Cardona (Bèlgida 1957)

i m’hi quedat ...

stardate: the hottest man alive

2011-09-25T11:05:00.000+02:00

una vegada em van explicar que a la tv d’israel hi feien una sèrie molt estranya que teniaun gran èxit. era sobre una consulta d’un psiquiatra. cada episodi era ni mésni menys la visita d’un pacient concret. i ja està. en aquell moment no em vainteressar gens la història. no m’interessaven els psiquiatres, ni les sèries,ni la tv d’israel, ... i no en vaig fer gens de cas.

fa uns dies xafardejant en una botiga de dvds vaig trobar una capsa ambla foto de l’home que fa se m’aturi el món cada vegada que el veig.

la capsa era dels dvds d’una sèrie americana que es diu in treatment. jo non’havia sentit mai res d’aquesta sèria però es veu que ja l’han fet per aquí ies coneix com enterapia. en qualsevol cas, vaig anar a buscar-la de seguida al series ionkis.

des de llavors que hi estic totalment enganxada. els episodis duren unsvint minuts, però és que quan se n’acaba un en vull veure un altre. s’em fadifícil parar. vull saber el que passa als personatges, per curiositat, com sifos una sèrie d’intriga. però alhora perquè en un sentit és com si m’estésautoanalitzant a mi mateixa, perquè puc trobar coses que comparteixo amb cadaun dels pacients, i amb el propi psiquiatra, és clar.

resulta que aquesta sèria americana és només una còpia exacta d’aquellasèrie israelí. ara bé, els actors de las sèrie americana són tots absolutament guapíssims,sobretot comparats amb els de la sèrie israelí. però no n’hi ha cap com ell.

l’han triat one of the sexiest men alive, the hottest man after 50, i nosé quantes coses més. per mi ja fa temps que ho és. des que el vaig veure per primeravegada. tot en ell m’agrada. i com més llegeixo sobre ell més m’agrada.

stardate: kilòmetre zero

2011-09-23T00:13:00.000+02:00

fa un temps que sóc membre d’un grup de consum responsable. vol dir que comprem fruites i verdures de pagesos locals i ecològics. en diuen de kilòmetre zero. d’entrada la idea em va semblar interessant i ho vaig voler provar. però després de la primera comanda ja estava totalmente enganxada.

hi ha una gran diferència en termes de qualitat entre aquestes fruites i verdures i el que jo normalmente puc trobar a les botigues, i molt poca diferència en el preu.

per exemple, la diferència amb la qualitat de les patates és brutal. aquestes patates són dures i saboroses. quan les fregeixes no se t’enganxen les unes amb les altres. les pots tenir temps a casa i no es fan malbé gens.

un vici deliciós són les tomaques ‘xerris’ allargadetes. són dolcetes. les rento totes quan arriben a casa i les poso en un bol a la nevera. i cada cop que obro la nevera no puc estar-me’n d’agafar-ne una … o més.

una descoberta boníssima són els carabassons de diferents formes i colors, i sobretot les flors de carabassó. ja els hi vaig dedicar un apunt no fa gaire.

i les aubergínies blanques? amb lo que m’agraden les aubergínies i no saber-ne res fins ara. quan les vaig veure a la llista no em va costar res decidir-me a experimentar-les, ja que sempre les podia cuinar tal com faig amb les altres.

al mes de juliol hi van haver peretes de sant joan. d’aquelles petitones, que jo només havia menjat de petita, quan tenia accès directe a l’arbre.

les prunes japoneses d’aquest estiu eren madures i dolcíssimes ... fins que es van acabar. llavors vaig intentar tornar a les prunes de la fruiteria i no valien res!

ahir em vaig estrenar amb la carabassa. era una carabassa violí. el google em va ajudar a decidir que fer-ne. amb el coll vaig fer xips de carbassa fregidets que estàven boníssims. llàstima que siguin tan entretinguts de fer. i amb la resta vaig fer un puré dolç i salat alhora.

mmm...

stardate: coses d’(aquest) estiu

2011-09-21T00:13:00.000+02:00

1. algú amb tota la bona intenció em va dir que em volia regalar un quadre. jo hauria d’estar contenta i agraïda, no? doncs no. vaig començar a patir una mica. no li podia dir que no. seria lleig. però i si el quadre no m’agradava prou com per tenir-lo a la vista dia sí i dia també? però llavors em va dir: ves a casa de la pintora i tria’l tu. ja te l’he deixat pagat. d’acord. potser no serà tan greu. hauria estat molt pitjor que l’oferta vingués de la mateixa pintora!

2. passejàvem i parlàvem. sense temes concrets. anàvem badant i la conversa anava fluint. d’aquí cap allà. omplint buits i obrint qüestions noves. jo t’havia fet una pregunta i tu me l’estaves contestant. estaves elaborant la resposta, sense pressa. de sobte la imatge que em vaig trobar al davant em va trencar el cor i em va anul·lar la ment. no podia pensar en altra cosa, no podia seguir la teva conversa. tu seguies explicant-me el que jo t’havia demanat i jo ja no hi era. era molt lluny. suposo (espero) que tot fos només qüestió de segons. però quan vaig aterrar a la realitat tu estaves acabant de parlar i crec que esperaves alguna reacció meva (potser m’havies fet una pregunta). i jo només vaig poder donar-te un somriure. havia perdut el fil de la conversa, d’això n’era conscient. i no l’havia pogut recuperar. em sap greu. el trasbals no em va permetre ni disculpar-me. és una d’aquelles coses relativament fàcils d’explicar al blog i molt difícils d’admetre quan t’estan passant.

3. havia quedat per trobar-me amb uns amics en un lloc concret. havia arribat masa aviat (això em pasa massa sovint). m’havia d’esperar i vaig començar a intentar caminar més lentament del que faig normalment. i vaig buscar un bar amb terrassa per fer un café. sabia que el lloc estava encantat perquè sabia que per allí hi havia un fantasma. i per molt que intentava tranquilitzar la ment i fer com si no passés res no m’ho podia treure del cap. m’aterroritzava la idea de trobar-me amb el fantasma. què faria si el veiés? què li diria? què faria si em veiés? què em diria? podia haver passat una estona agradable, gaudint de silenci i tranquil·litat però no hi va haver manera. quan van arribar els amics el fantasma encara no havia aparegut. després vam seguir passejant per la terra encantada. el fantasma seguia present a la meva ment però pensar-hi ja no em feia aquella basarda. si ens va passar per la vora no el vam veure, i si ens va veure no ens va dir res!

stardate: posant el blog al dia

2011-09-19T00:33:00.000+02:00

amb la calor, el cansament, la mandra, les vacances, els viatges, famesos que aquest blog ha agafat un altre ritme, per no dir que l’he tingut unamica descuidat. de fet el ritme del blog té molt a veure amb el meu ritmegeneral, que les darreres setmanes no ha estat gaire regular. he estatescrivint a trompades. una nit d’insomni puc escriure tres o quatre apunts, omés. i després un munt de dies sense escriure res de res. així és com he estatfuncionant durant l’estiu. potser el desgavell que portava no s’ha notat molt,ja que he anat repartint els escrits en el temps, programant-ne la publicació.

però en les respostes als comentaris ha quedat més clar que sovint elblog anava sense pilot. avui m’he volgut posar al dia i m’he adonat que des del7 del 7 que no responia a cap comentari. en total avui he escrit rèpliques alscomentaris de 17 posts.

ha estat per pura casualitat que avui precisament hagi tingut temps iganes de fer-ho. però m’ha alegrat el fet que tots els números siguin primers.segueixo maniàtica com sempre!

stardate: coses de blogs d’(aquest) estiu

2011-09-17T00:23:00.004+02:00

1. rebo un email que diu:

“Des de l’editorial Comanegra volem donar-te les gràcies per la ressenya que vas fer al bloc http://kikaslog.blogspot.com a partir del llibre La llei del mirall. Com a mostra d’agraïment, ens agradaría enviar-te el proper títol de l’editorial, Els cirerers al desembre, una nova història basada en la filosofía oriental.”

sí, fa un temps vaig fer un post sobre aquest llibre. però jo mai hauria dit que era una ressenya. i això no m’ho esperava. com que aquell llibre me’l va deixar la mar del blog bocins de lluna, ara li deixaré jo aquest, a veure si ella s’anima i el proper llibre el regalen a ella.

2. com tants altres, al voler entrar al tauler del blogger, m’he trobat amb un error anomenat bX-lk6kyq que impossibilita entrar-hi. per sort la major part del blog pot funcionar sense el tauler però fa ràbia. alesmores vaig posar l’error al google i vaig trobar algunes propostes de solució. la primera no em va funcionar. la segona diu: ves a http://draft.blogger.com/ i canvia l’idioma del blog. la questió és que funciona. posant el blog en anglès tot va bé. si el torno a posar en català no hi ha manera. són sempre els mateixos els que ens fan la punyeta amb el català o van variant?

3. vaig anar a la manifestació de l’onze de setembre amb el ferran (el llegendari). de sobte ell diu espereu un moment. s’acosta a un noi i comencen a parlar i a gesticular. com que la cosa durava ens hi acostem i era ni més ni menys que el jordi del blog he omplert la banyera d’aigua freda. s’acabava de produir una desvirtualització espontània i independentista!

tot això no poden ser casualitats, no? el món dels blogs és molt profund i té molts misteris!

stardate: viatges d’(aquest) estiu

2011-09-15T00:03:00.002+02:00

d’entrada no estava planejat però al final ha sortit així

est:

senyoretes angleses banyant-se a la mar amb arracades i collarets.

sentir parlar alemany massa estona fa venir un mal de cap important.

oest:

el sol va passant pel davant i pel darrera dels núvols. ara et deixa un ruixadet ara t’aixuga. no hi ha postes de sol.

nord:

és ben bé allà on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

sud:

molta calor i molta feina. com a casa.

stardate: una trobada més de la 1tbfc

2011-09-13T08:36:00.002+02:00

algunes vegades havíem parlat de retrobar-nos. algunes vegades havíem fet intents de propostes però no ho aconseguíem. és difícil combinar les agendes de tanta gent, de gent tant diversa, de tants llocs diferents. fins que finalment un ho va aconseguir. sempre és el mateix. això no té gaire misteri. i ens vam retrobar.

primer tímidament. és que si no tenim un teclat al davant no sabem socialitzar, deia una. poc a poc es va anar trencant el gel i escalfant l’ambient. tot alhora. tot depressa. ajudats pels records de les experiències compartides. anant i venint d’un tema a un altre. del passat al futur. d’una persona a una altre. de les històries dels blogs a les de la vida real. (no són les mateixes? sí, és clar. vaja, sovint sí que ho són. però no sempre, no?) desvetllant misteris. aclarint temes. començant-ne de nous. tancant-ne de vells. i de sobte ja tornàvem a ser en familia. com si sempre ho haguéssim estat.

és molt estrany tot això. però molt real. suposo que si algú m’ho volgués explicar no ho podria entendre. potser és perquè ningú no ho entén que ens emociona tant.

stardate: cites d’(aquest) estiu

2011-09-11T00:43:00.004+02:00

mister spock a star trek: the motion picture

it knows only that it needs, commander. but, like so many of us... it does not know what

professor albus dumbledore a harry potter i el presoner d’azcaban

la felicitat es troba en els moments foscos. només cal recordar-se d’encendre la llum

una vídua quan li donen el condol per la mort del marit:

almenys ara sabré on és!

virgili

numero deus impare gaudet

(a deu li agraden els números senars)

el consol d’anna gavalda

no s’ha de de creure en la voluntat de la gent generosa. en realitat, són els més egoistes...

manhattan de woody allen

a friend: who do you think you are, god?

woddy allen: i’ve got to model myself on someone

pais secret al blog de saragatona

llegir poesia nodreix i no engreixa. bon profit.

jean-luc picard

you can commit no mistake and still lose. that is not a weakness. that is life

i amb una mica d’imaginació fins i tot sembla una senyera.

feliç diada!

stardate: regal virtual

2011-09-09T23:59:00.002+02:00

stardate: l’actualitat tal qual

2011-09-07T00:13:00.002+02:00

després de sentir i llegir tantes rucades sobre el tema, en trobo un que posa les coses al seu lloc: el vicent partal a l’editorial de vilaweb d’ahir

El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.

stardate: fading

2011-09-05T00:03:00.001+02:00

durant setmanes i mesos l’he tingut present. molt. hi he pensat molt i em costava molt creure’m que ja no hi seria més. no podia ser. sempre hi havia sigut. però ara sembla que l’absència es va fent real. ja no hi és. ni hi tornarà a ser.

stardate: anna gavalda

2011-09-03T00:33:00.000+02:00

ja ho he dit vegades que m’agrada. però em vull repetir. totes les seves novel·les les he trobat fantàstiques. perquè ara, a l’acabar el consol, tinc la impressió de que ja no me’n queden més. i m’hauré d’esperar a la següent. que no crec que tardi. ja que llegint-la m’he convençut de que s’ho passa molt bé escrivint.

tots els personatges són bastant exagerats. però sempre et fa venir ganes de saber-ho tot sobre cada un d’ells. crec que és degut a la manera, una mica misteriosa, que els va presentant. i t’enganxa d’allò més. i a vegades sembla que la cosa s’accelera fins a un punt que ella mateixa se n’adona i t’ho fa explícit. és com si t’expliqués com pensa escriure la novel·la mentre escriu la mateixa novel·la.

i tot i sent extravagants, els fa tant reals que els personatges s’una novel·la van a sopar al restaurant dels de l’altra novel·la. i així llegint-ne una t’assabentes del que els passa als de l’altra. ai! m’emociona i m’encanta!

stardate: t41

2011-09-01T00:33:00.001+02:00

em diu: anem a l’esclat-bon preu.

i jo: sí, sí. t’hi acompanyo!

no n’hi gaires d’esclats ni de bon preus per on jo em moc normalment. i quan se’m presenta l’oportunitat m’hi apunto només per anar a buscar això:

un vi, fet per l’albert. un dels enòlegs del celler vall-llach.

i és que quan el vaig sentir explicar tan entusiasmat que aquell vi era el primer que feia, em van venir moltes ganes de provar-lo. i finalment el tinc!

per alguna raó misteriosa, en aquesta foto el flash no s’ha volgut encendre. pels interessats transcric el que hi diu a l’etiqueta del darrera:

t41

2007

aquest vi, elaborat amb raïms de ceps joves de les varietats garnatxa, carinyena, merlot, cabernet sauvignon i syrah, s’ha cupejat a la tina 41 del celler.

priorat

denominació d’origen qualificada

porrera

embotellat per celler vall llach sl per a clos l’asentiu sl

xulo, eh?

i a més està boníssim!

ah! i només es troba als supermercats esclat i/o bon preu.

i molt bé de preu!

stardate: carpe diem

2011-08-31T00:43:00.000+02:00

fa un any tenia un gran desig. l’havia imaginat, planejat, organitzat, ... tot era a punt. en tenia moltes ganes. era com un somni que estava a punt de fer-se realitat. i no va ser. de fet, va ser una gran decepció.

ara s'ha fet realitat. però no ha estat res semblant al que jo havia imaginat. ha passat exactament el que jo desitjava tant fa un any. però el meu jo d'aquest any ja no ho desitjava gens. de fet, em feia més peresa que il·lusió. només un any i tanta diferència!

i es que les coses s’han de viure al moment que el cos t’ho demana!

stardate: obsessions

2011-08-29T00:43:00.001+02:00

et veig un dia i m’impressiones. pel que dius, com ho dius. les teves frases ressonen al meu cap repetidament. vull continuar sentint-te. i quan m’oferereixes repertir-ho em surt un: no, jo no tornaré.

quan després hi torno, estic massa atabalada. i en comptes d’acceptar-te tal i com tu ho has previst, dic: no, millor no.

me’n penedeixo. molt. de seguida. i et demano una segona oportunitat. sense demanar-te-la, perquè no es noti. i me la dones. i jo la prenc.

m’obsessiones. i em poso neviosa només de pensar-hi. i ho planejo, ho organitzo tot. perquè vull que vagi bé. i sobretot vull que no es noti lo obsessionada que estic.

va perfecte. havia sentit que ets un seductor. i ara ho comprovo. ho ets. i ho saps fer molt bé. i em sedueixes. i em deixo seduir. i m’agrada. i espero la propera.

stardate: ell

2011-08-27T00:43:00.003+02:00

arribo a l’estació i el veig. em crida l’atenció perquè s’ho val. i sobretot perquè m’està mirant. què hi pot haver més seductor que una mirada interessada!

jo faig que no me’l miro. però no l'hi trec els ulls del damunt. es que ho té tot. m’agrada mirar-lo ... i m’agrada que em miri.

trobo un lloc a la seva vora per esperar el tren. mentre ell va mirant-me i es posa content. es nota.

encenc una cigarreta i em poso a fumar. ell busca a la seva motxilla. troba una cigarreta i l’encen. quan acabo de fumar l’apago a terra i m'acosto a ell cercant la paperera. i ell, quan l’acaba, fa el mateix. s’acosta i mira.

arriba el tren. hi hem de pujar. vull assegurar-me que pugem al mateix vagó. hi ha massa gent. però ho aconseguim. jo pujo pel davant del vagó i busco un seient ben enrera. ell puja pel darrera. però és el mateix vagó.

m’assec, però no gaire. m’aixeco per mirar enrera. i veig com ell, assegut al darrera, s’aixeca per mirar. una vegada i una altra se’ns tornen a creuar les mirades.

aquest tren és el que havia de ser!

stardate: quina feinada!

2011-08-25T00:03:00.001+02:00

m’he adonat que faci el que faci, o bé fa bé a algú o bé fa mal a algú. no hi ha res que faci que sigui neutral.

em sembla que és el mateix que deia aquell: o bé ets part del problema o bé ets part de la solució.

stardate: emoció real

2011-08-23T00:53:00.000+02:00

poso la tele i en la primera onada de zaping em trobo cara a cara amb la segona peli de star trek: la ira de khan. i em quedo enganxada mirant-la. me la se bastant de memòria però m’agrada tornar-la a veure. quan arriba el moment més emocionant: el capità kirk s’adona que el senyor spock s’està morint, per tal de salvar la nau enterprise. the needs of the many outweigh the needs of the few, ... or the one. i mentre estic esperant les declaracions de tota la tripulació en el funeral, que són molt emocionants, ... llavors va i se’m tira al damunt i m’abraça. em fa una abraçada de les de veritat, amb ganes, amb força. és la primera vegada que es decideix, i jo m’emociono molt. em sap greu perdre’m un tros de peli, però la veritat és que en aquest moment l’emoció de la vida supera la del cine. i no me la vull perdre per res.

stardate: olives del 2011

2011-08-19T00:43:00.000+02:00

suposo que deuen ser com fa dies, com cada any en aquesta època. vaja, que per qualsevol que se les miri no deuen tenir res d’especial aquestes olives.

però per a mi sí. quan les he vist m’han sorprès. tan grans. quan han crecut? l’última vegada que recordo eren flors. és clar que feia temps que no me les mirava. així em va la vida!

stardate: llibres d’(aquest) estiu

2011-08-07T13:00:00.001+02:00

encara que les vacances d’aquest any estiguin sent una mica estranyes, tan bon punt va arribar el bon temps vaig començar a deixar aquella apatia que tenia amb el llibres i vaig començar una temporada lectora.

el llibre que va fer que m’enganxés d’entrada va ser junts i prou de la meva admirada anna gavalda. quan ja feia unes quantes pàgines que hi estava enganxada vaig tenir una sensació de deja-vu. de fet vaig recordar que n’havia vist la peli. però vaig continuar amb el llibre perquè, com acostuma a passar, la peli era només un resum de la història que explica el llibre. a més tot el que escriu aquesta dona val la pena. i al final del llibre em van venir unes ganes de plorar incontrolables. i van continuar durant una bona estona després d’haver acabat el llibre. no s’acaba gens malament el llibre. però és tan emocional que toca molt la fibra. o potser jo sóc una mica massa rara. de fet, una cosa semblant ja m’havia passar la primera vegada que vaig veure la peli cinema paradiso.

vaig continuar amb un llibre que m’havien recomanat molt. ‘what i loved’ de la siri hustvedt. ella és la dona del paul auster. m’ha agradat llegir-la encara que la trobo una mica massa sofisticada pel meu gust. i a més molt trista. massa trista. els protagonistes han de passar per situacions molt dures, i no se n’acaben de sortir.

aprofitant que estava per lesvos vaig llegir the mermaid madonna de stratis myrivilis. una història basada en fets reals sobre un poble de la costa d’aquesta illa que reb un gran nombre de grecs que habitàven la península d’anatolia i van ser bescanviats pels turcs que habitàven les illes gregues. és com un compte de fades que acaba malament.

vaig passar a pedra de tartera, de maria barbal. és molt curtet i em va tenir ocupada una mica més d’una tarda. feia molt temps que el tenia pel cap i em va agradar llegir-lo. no em va sorprendre gens la història, perquè era esperable. el considero un bon document històric.

i llavors vaig encetar un que feia dies que m’havia reservat: primavera, estiu, etcètera de la marta rojals. m’hi vaig abocar des de la primera frase. no sabia perquè me l’havien recomant tant. només al començar a llegir ho vaig endevinar: tan semblant a la història de la meva vida. fantàstic!

i després torno allà on vaig començar: a gust amb la vida de l’anna gavalda. aquest també me l’empasso en una tarda. la primera meitat és sublim. la segona meitat és més normal. ara ja només em queda un llibre d’aquesta autora i el tinc a punt.

entremig he intentat llegir amor meva de la isabel clara simó. l’he començat diverses vegades però no me’n surto. mira que m’agradava molt aquesta escriptora. i ara no sé que em passa amb aquest llibre.

stardate: ritme d’(aquest) estiu

2011-08-03T15:33:00.002+02:00

durant aquest curs he treballat més del compte. i per això vaig decidir que aquest estiu faria més vacances del compte. volia poder gaudir d’un bon descans. en tenia ganes i ho podia fer.

però anant pensant va arribar l’estiu i encara no havia concretat res. llavors vaig començar a organitzar-me i m’estic adonant de que aquest estiu faré menys vacances que mai. mirant-me des d’aquí el calendari d’actes per les properes setmanes m’agafa no-sé-què. serà un no parar.

m’he tornat a deixar abduir per la feina. i la veritat és que ho he fet conscientment i de gust. però com que no vull renunciar a res, quan ajunto la feina i el plaer de l’estiu l’agenda se’m desborda.

aquells dies que pensava de solitut i calma no hi apareixen per enlloc. tot serà un anar i venir. fent coses que em venen de gust, o almenys em venien de gust el dia que les vaig pensar i programar. ara recordo les paraules d’aquell amic: ‘és bonic fer plans de viatges però el dia abans de la marxa donaries el que fos per no haver-los de fer!’

aquelles sabates d’estiu que fa uns dies feia servir per alentir el ritme ara ja estan desades.

stardate: sabates d’estiu

2011-07-27T00:33:00.000+02:00

decideixo posar-me aquelles sabates d’estiu amb les que per força he de caminar a poc a poc. si intento anar depressa tinc la sensació que em marxen dels peus. els dits dels peus comencen a moures de maneres incontrolades intentant mantenir les sabates al lloc on han de ser.

és una altra estratègia que faig servir per intentar frenar el ritme frenétic que he portat durant tot aquest any. i és que tinc la impressió que aquest any ha estat molt complicat. masses coses passant alhora. algunes triades, altres imposades. la combinació ha superat totes les previsions i totes les mitges que puc recordar.

i ara vull frenar. intentar agafar un ritme més suau, més portable. de manera que no hagi de tornar a tenir aquesta sensació de necessitar un fre, de necessitar vacances.

no és que no m’agradin les vacances. m’agraden i molt! no voldria haver de fer altra cosa. però prefereixo que quan arribin em trobin a punt per a gaudir-les. i aquest any això no passa.

els dies, setmanes!, d’aturada del blog també responen a aquest intent de frenada. i potser hi ha altres raons. però de moment hi he tornat i espero que això sigui una senyal de que totes les raons de l’aturada s’estan esvaint.

stardate: un altre trosset d'ara

2011-07-07T09:00:00.004+02:00

diria que no vaig curta d’inspiració, però és que aquest article de l’albert sànchez piñol repescat a l’ara m’ha agradat molt, sobretot:

No hi ha ni un català que consideri que Madrid forma part de Catalunya; m'agradaria saber quants dirigents espanyols estarien disposats a permetre que Barcelona deixés de ser Espanya. No hi ha ni un polític català, per independentista que sigui, que no estigui disposat a admetre democràticament el "no", si aquest fos el resultat d'un referèndum d'autodeterminació; no crec que hi hagi ni un parell de polítics espanyols disposats, simplement, a tolerar que el referèndum es convoqui. I a qui s'acusa de nacionalistes? De vegades un té la sensació que hi ha països als quals la història els va treure l'imperi del mapa, però no del cap.

stardate: com ens tornem

2011-07-05T09:29:00.000+02:00

Provoquen indignació els japonesos que calçaven les noies amb sabates petites per tal que no els creixessin els peus. Una malformació de per vida. Però més pervers és posar motllos al cervell perquè no creixi.

amb aquesta frase no cal escriure cap post. l’he treta de l’article de xavier roig a l’ara.cat, on també hi diu:

Es parla de les vacances dels alumnes, quan del que es tracta és de les vacances dels mestres. Es parla de controlar la mobilitat laboral adduint, altre cop, l'interès de l'alumne, quan del que es tracta és de consolidar l'immobilisme professoral per no voler canviar d'escola.

i això m’ha fet pensar en les queixes del personal dels hospitals arrel de les retallades. si les retallades fan tancar alguns dels serveis, qui s’hauria de queixar serien els malalts, no? i en canvi a mi em sembla que només he vist queixar-se als treballadors. què vol dir això? que l’única conseqüència de les retallades serà sobre uns llocs de treball que potser no fan falta?

stardate: carbassons

2011-07-03T00:13:00.000+02:00

aquest cop amb l’arribada del bon temps he descobert els carbassons. de moltes formes i maneres. coneixia els carbassons normals només. i ara he descobert carbassons grocs, carbassons rodons, mini carbassons, i sobretot: la flor del carbassó.

aquests mini carbassons amb flor són la descoberta que he aprofundit més. rebossats amb tempura, o pels menys sofisticats com jo, amb farina i cervesa estan boníssims. ara em falta provar de farcir les flors amb una mica de foie o amb una mica de formatge de cabra. només poden millorar.

els carbassonets grocs i els rodons els provaré de seguida. per la web he trobat receptes que recomanen farcir-los amb un sofregit i amb formatge pel damunt. suposo que el que cal és anar inventant variacions, per no quedar-se sempre amb el puré de carbassó. que ja és prou bo, ja.

stardate: pors polítiques

2011-06-29T10:04:00.000+02:00

és clar que l’alternança política fa que després de les dretes vinguin les esquerres i després de les esquerres vinguin les dretes. i sembla que ara toca dretes a tot europa. no sé si per casualitat o degut a alguna regularitat. però és. dretes a tot arreu, i aquí també. a catalunya ja hi són a tots els nivells i a espanya estan a punt de completar-se.

no m’agrada gens. això d’entrada. però no comparteixo el discurs d’aquells que qualifiquen aquesta situació amb por. no m’agrada però no em fa por que guanyin les dretes. crec que l’alternança política és bona. penso que seria un desastre si no n’hi hagués. i per això m’agradaria que tinguéssim un bon partit de dretes. no com el que tenim. de totes maneres, les dretes d’aquest país ja les hem viscut i sobreviscut. per això no em fa por que ara tornin.

tampoc comparteixo els discurs ni la por d’aquells que veient que les dretes guanyen pensen que les esquerres ja no tornaran mai més. el psc ha mort. ja no podrà ser mai més l’alternativa a ciu. erc està desapareixient. ja no tornarem a tenir partits d’esquerres. penso que mentre hi hagi gent d’esquerres hi hauran partits d’esquerres. no sé com s’ho faran però esti segura que tant els uns com els altres aviat tornaran a treure el cap.

i no m’agradria que m’acabessin convencent les pors que segons el carles boix hem de tenir dels indignats.

El moviment dels indignats és una gran mala notícia per a Catalunya. El nostre país es debat, no sé si amb gaires forces, entre formar part, amb els sectors econòmics brillants que encara li queden, de l'Europa carolíngia o ser una província d'Espanya. El discurs dels indignats amenaça d'empènyer-la cap a la segona i el seu moviment eternament cíclic entre l'especulació i el populisme. Tinguem-ho present a l'hora de prendre partit: la seva victòria convertiria una crisi conjuntural en una llarga decadència.

tot i que m’agraden els seus arguments a l’ara sobre la crisi i el futur.

stardate: impensable

2011-06-25T00:43:00.000+02:00

anant pel carrer perd la cartera amb diners, targetes de crèdit, documentació.

més tard l’aturen un parell de senyors i li pregunten com es diu. ell els respon. i llavors li ensenyen la cartera i li tornen.

aquest parell de senyors havien trobat la cartera per terra. havien vist que dins hi havia un carnet amb foto. havien estat pel carrer intentant trobar algú que s’hi assemblés. quan els sembla que l’han trobat ho comproven. i li tornen la cartera amb tota la documentació, les targetes, i els diners!

stardate: licorella

2011-06-23T00:53:00.003+02:00

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l'aigua de llum que brolli de les pedres

d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Solstici, Miquel Martí i Pol

(agraïments per la jèssica. sense ella no hauria estat capaç de posar la foto al post!)