tag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post796454486417162898..comments2024-01-13T11:31:44.304+01:00Comments on kika's log: stardate: un altre dilemakikahttp://www.blogger.com/profile/00560857850512886645noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-53003895786529792252010-04-17T07:31:06.525+02:002010-04-17T07:31:06.525+02:00Clidice, comparteixo la idea de cercar el menor pa...Clidice, comparteixo la idea de cercar el menor patiment, però de qui?<br /><br />Kudi, segurament tens raó. és una bona manera de plantejar-s'ho la teva. gràcies. i sí, la malatia com més curta millor... segur!<br /><br />Elvira, això espero. gràcies !<br /><br />Pilar, crec que gràcies al convenciment de tots els que m'envolten ja estan desapareixent... bastant :-)<br /><br />Albert, estic convençuda que tens raó. i crec que aquí torna a passar el mateix. el correcte seria preguntar-li-ho a ell, però jo no m'atreveixo... potser ho hauria de fer però no sé com.<br /><br />Agnès, la guerra de la vida? es pot vèncer? :-)kikahttps://www.blogger.com/profile/00560857850512886645noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-21447156973561263022010-04-16T09:08:46.950+02:002010-04-16T09:08:46.950+02:00La guerra de la vida només te sentit si es pot ven...La guerra de la vida només te sentit si es pot vencer, guanyar-la, aleshores cal lluitar aferrissadament.<br /><br /><br />La seva presència us consola, després ja no hi serà. És molt dur, (fa quasi bé un any, vaig passar per una cosa semblant).Agnès Setrill.https://www.blogger.com/profile/06641832403497822931noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-86558265418370694572010-04-15T19:07:10.298+02:002010-04-15T19:07:10.298+02:00Des de la llunyani que comporta no ser un familiar...Des de la llunyani que comporta no ser un familiar directe es pot pensar amb el cap més fred, tla com ha fet el metge. Ara bé, en cas que s'hagués trobat ell en aquesta situació no ho hagués tingut, ni molt menys, tan clar. <br />Sobre la solució, cal pensar en els dos. És moment de parlar-ne i saber del cert la seva opinió.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-27872731322927751922010-04-15T15:11:03.951+02:002010-04-15T15:11:03.951+02:00Fa onze anys que estic decidint per la mare. Ella ...Fa onze anys que estic decidint per la mare. Ella no pot fer-ho, així que no em van caldre dubtes. Si m'hi arriba el moment en què et trobes tu, tampoc tindré dubtes. Qui m'ho havia de dir?<br />Crec que et desapareixeran.<br /><br />T'abraço fort, kika.Pilarhttps://www.blogger.com/profile/09423919490649925451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-58345799575998411482010-04-15T13:35:14.829+02:002010-04-15T13:35:14.829+02:00Ànims! fa dos anys vaig passar el mateix amb el me...Ànims! fa dos anys vaig passar el mateix amb el meu pare...facis el que facis estarà bé...es pateix és dur...però faràs el correcte...Una abraçada!Elfreelanghttps://www.blogger.com/profile/01293261072991928037noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-67692786813596721032010-04-15T13:31:02.679+02:002010-04-15T13:31:02.679+02:00Jo crec que si deixeu fer, el que acaba decidint é...Jo crec que si deixeu fer, el que acaba decidint és ell, el seu cos.<br /><br />Ara bé, la última pregunta que et fas és de molt difícil resoldre, perque al cap i a la fi penses en els dos: en ell, que deixarà de patir (perque, desenganyem-nos, en aquests moments pateixen, i molt), i en tu, que també deixaries de patir (de patir la seva presència, de patir per veure'l patir, perque després passaràs a patir la seva absència). <br />Per tant, per mi, qui acaba "sortint guanyant" (i perdona per l'expressió, gens bonica, però no sé com dir-ho) és ell, que marxarà, finalment, i deixarà d'estar malament.<br />És dur, ho sé,<br />Jo sempre he desitjat, egoïstament, que hagués sobreviscut més temps, que hagués sigut un càncer llarg en comptes de fulminant com va ser... Però quan et llegeixo, quan veig gent al meu voltant, crec que potser va ser una sort per ell.<br />Una abraçada ben forta, cuca.Kudifamilyhttps://www.blogger.com/profile/06362160643903667143noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-69268359679833852932010-04-15T13:12:34.626+02:002010-04-15T13:12:34.626+02:00aquesta és una decisió a la que totes les cases en...aquesta és una decisió a la que totes les cases ens hem d'afrontar, tard o d'hora. És impossible aconsellar. Nosaltres sempre hem procurat fer allò que comporti menys patiment per qui ha de morir. Només dir-te que t'acompanyem, ni que sigui virtualment. Una abraçada.Clidicehttps://www.blogger.com/profile/03980871897747265372noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-88809321922501867872010-04-15T10:56:48.568+02:002010-04-15T10:56:48.568+02:00Lluís, per a un mateix són coses que passen poques...Lluís, per a un mateix són coses que passen poques vegades a la vida, i per això hi donem tantes voltes. però si mires la voltant, veus que aquestes situacions son normals en el sentit que hi ha molta gent passant-la. de totes maneres, la teva és la teva!<br /><br />Rita, jo també em pensava que ho tenia tant clar com tu fins que el passar de la teoria a la pràctica m'ho ha fet replantejar tot... però crec que acabaré confirmant-ho.<br /><br />Mercé, moltes gràcies pels ànims. ho intentem així també.<br /><br /><br />Marta, moltes gràcies per la companyia, de veritat. sembla trivial però no ho és gens.<br /><br />Carquinyol, estic d'acord amb tu en tot el que dius ... però quan hi ets has de decidir... i decideixes, és clar.<br /><br />McAbeu, mai podrem saber del tot com hauria anat si haguéssim pres una decisió diferent. però estic convençuda que, donat que he de prendre la decisió amb aquesta incertesa, jo no pensaré que m'he equivocat. no. això és massa massoquista.kikahttps://www.blogger.com/profile/00560857850512886645noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-654369298145723072010-04-15T10:29:32.936+02:002010-04-15T10:29:32.936+02:00Un dilema amb difícil solució, fem el que fem semp...Un dilema amb difícil solució, fem el que fem sempre ens sembla que ens equivoquem. Ànims!McAbeuhttps://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-45413309878588821672010-04-15T09:08:29.191+02:002010-04-15T09:08:29.191+02:00Aquesta mena de decissions són les que mai m'a...Aquesta mena de decissions són les que mai m'agradaria haver de prendre. Realment s'ha de posar un en el lloc de l'altre i realment, per molt que el coneguis, costa molt fer-ho.<br /><br />Si a mi em passés jo preferiria que no m'allarguessin l'agonia.Carquinyolhttps://www.blogger.com/profile/15103283808506617050noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-28262506911626202762010-04-15T08:57:51.257+02:002010-04-15T08:57:51.257+02:00Una decisió com aquesta deu ser lo més difícil que...Una decisió com aquesta deu ser lo més difícil que es pot fer en aquest món. Potser vist des de fora la resposta és fàcil, però des de dins és molt complicada. <br /><br />No serveix de massa, però t'hi acompanyo en pensament.Marta Contrerashttps://www.blogger.com/profile/10426190701077199246noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-82273473399430890072010-04-15T08:30:14.244+02:002010-04-15T08:30:14.244+02:00M'has posat un nus a la gola...
Entén perfecta...M'has posat un nus a la gola...<br />Entén perfectament pel moment que estàs passant...<br />En una altra vida -dic altra perquè ja no he tornat a ser la mateixa- vaig estar un any sencer contant els mesos, les setmanes i els dies fins a completar un any. Els metges ens digueren 1 any. Al final foren 3. I recorde quantíssimes vegades vaig marxar de l'habitació de l'hospital o de la sala d'estar de casa... per plorar amagada i que ell no em veiera.<br />Molts molts ànims. Només puc aconsellar-te que esteu amb ell, i que note que l'estimeu.<br />Una abraçada, maca.Mercèhttps://www.blogger.com/profile/10451486017619721479noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-68283649197873052932010-04-15T07:23:45.277+02:002010-04-15T07:23:45.277+02:00Sóc del parer que allargar una agonia, quan ja no ...Sóc del parer que allargar una agonia, quan ja no hi ha res a fer, només amb medicació i artificialment, i sense cap qualitat de vida, no és més que una mena de tortura per a la persona que ho pateix. <br /><br />Ànims, kika, decidiu el que decidiu.<br />Petons!Ritahttps://www.blogger.com/profile/10125140393220732937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8863946000964008358.post-72712476795401244002010-04-15T00:43:23.882+02:002010-04-15T00:43:23.882+02:00Resulta estrany i curiós veure les semblances. Ara...Resulta estrany i curiós veure les semblances. Ara és la meva mare qui pateix aquesta mena de situacions, i els seus fills qui la veuen. Perplexos.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.com