dilluns, de febrer 11, 2019

stardate: els desposseits



Mira't des d'una banda, el mur envoltava un camp erm de vint-i-quatre hectàrees que s'anomenava Port d'Anarres. [...] Mira't des de l'altra banda, el mur contenia Anarres: tot el planeta era dins seu, un camp de presoners enorme, isolat d'altres mons i homes, en quarentena.

Morir es perdre's a un mateix i reincorporar-se a la resta. Ell havia conservat el seu jo, i havia perdut la resta.

... havia tingut la impressió que no era ell qui feia totes aquestes coses, sinó que eren les coses les que el feien a ell.

Si un llibre estigués escrit de dalt a baix en números, seria cert. Seria concís. Res que es digués en paraules acabava sent prou exacte. Les paraules retorçaven i embrollaven les coses, en lloc de posar-hi ordre i encaixar-les com en un trencaclosques.

La nostra terra és la seva lluna; la nostra lluna és la seva terra.

No pots banyar-te dues vegades en el mateix riu, ni pots tornar mai a casa.

Pots tornar a casa, afirma la teoria temporal general, sempre que comprenguis que la llar és un lloc en el qual mai no has estat.

... vaig entendre que no es pot fer res per ningú. No ens podem salvar els uns als altres. Ni tampoc a nosaltres mateixos.

Estic intentant explicar el que crec que és realment la fraternitat. Comença... comença en el dolor compartit.

Ells hi estaven tots intensament interessats, excepte per l'Atro, que havia deixat enrere l'edat de la intensitat.

A A-Io hi ha total llibertat de premsa, cosa que vol dir que, com és lògic, hi ha molta porqueria.

Ser sencer és ser una part;
l'autèntic viatge és la tornada.

Però tan inevitablement com el futur es converteix en el passat, el passat es converteix en el futur.

Estimava en Shevek però no podia mostrar-li què és la llibertat, aquell reconeixement de la solitud de cada individu que per si mateix la transcendeix.

La intimitat, de fet, era quasi tan desitjable per a la física com per al sexe.

En Shevek tenia la impressió que el seu alliberament de l'obligació era directament proporcional a la seva manca de llibertat a l'hora de prendre la iniciativa.

En temps feudals l'aristocràcia havia enviat els seus fills a la universitat, cosa que conferia una superioritat a la institució. Avui era tot el contrari: la universitat conferia superioritat a l'home.

Poseu un altre pany a la porta i l'anomeneu democràcia.

Pensen que si la gent pot posseir prou coses, s'acontentarà a viure a la presó.

"Per fer un lladre, fes un propietari; per crear el crim, crea les lleis." L'organisme social.

L'odonià assumia la monogàmia com si es tractés d'una empresa compartida de producció, un ballet o una fàbrica de sabó. La unió era una federació voluntàriament constituïda, com qualsevol altra. Mentre funcionava bé, funcionava, i tan bon punt no ho feia, deixava d'existir. No era una institució, sinó una funció. No necessitava de cap sanció que no fos la de la consciència privada.

Odo havia escrit: "Un nen lliure de la culpa de la propietat i el pes de la competència econòmica creixerà amb la voluntat de fer allò que hi ha necessitat de fer i amb la capacitat de gaudir del que fa. És la feina inútil és la que enterboleix el cor.

No podeu prendre el que no heu donat, i us heu de donar a vosaltres mateixos. No podeu comprar la Revolució. No podeu fer la Revolució. Només podeu ser la Revolució. És en el vostre esperit o no és enlloc.

No és anar d'un lloc a l'altre el que et manté viu. És tenir el temps del teu costat. Treballar amb ell, no contra ell.

Els que aixequen murs són ells mateixos els presoners.

A l'individu se li pot exigir el sacrifici, però mai el compromís: perquè, malgrat que només la societat pot oferir seguretat i estabilitat, només l'individu, la persona, té el poder de l'elecció moral; el poder del canvi, la funció essencial de la vida.

... la revolució comença en la ment pensant.

El que té treballar amb el temps, i no en contra d'ell, va pensar, és que mai hi ha temps perdut. Fins i tot el dolor compta.

... qualsevol autoritat és tirania. El deure de l'individu és no acceptar cap autoritat, ser l'iniciador dels propis actes, ser responsable. Només així la societat viurà, i canviarà, i s'adaptarà, i sobreviurà. No som súbdits d'un estat fonamentat en la llei, sinó membres d'una societat fonamentada enla revolució. La revolució és la nostra obligació: la nostra esperança d'evolució. "La revolució és en l'esperit individual, o no és enlloc. És per a tot, o no és res. Si se li concep un fi, mai no començarà de veritat."