dilluns, de juny 25, 2012

stardate: berlín alexanderplatz


hi vaig tornar. els dies van ser tots diferents. tots plens de coses. totes diferents. diferents entre sí. diferents de l'últim cop. el temps va ser diferent. diferent d'un dia a l'altre. diferent de l'últim cop. però cada nit tornava al mateix lloc. i cada matí em despertava amb la mateixa imatge. i cada dia era diferent.





dimarts, de juny 19, 2012

stardate: contradiccions al quadrat

la lletra d'aquesta cançó és plena de contradiccions. perquè si vols una cosa, vas i l'agafes. si vols estar en un lloc t'hi quedes. no té sentit insistir en que vols una cosa però ara no et va bé fer res per tenir-la. ni té sentit voler ser en un lloc però anar-se'n. tanmateix la música té no sé què. m'agrada molt.


divendres, de juny 15, 2012

stardate: autoestima


la meva autoestima sempre ha estat bastant justeta. alguna vegada ha pogut semblar que remuntava. però ha estat una cosa més aviat temporal. la mitja de tota la vida que porto gastada és molt fluixa.
en sóc conscient d'això. i potser és per això que em demano molt a mi mateixa. som el que som. i fem el que podem. o el que ens demana el cos. en aquestes alçades de la vida amb això ja m'hi conformo.
ara bé, al ser molt exigent amb mi mateixa sense adonar-me'n també ho sóc amb els altres. sobretot amb la gent que m'és més propera. i encara més amb la gent que d'alguna manera depèn de mi, de qui em sento responsable.
el problema és que amb les meves exigències tinc la impressió que el que faig és que es tornin massa com jo. la meva actitut no ajuda a augmentar la seva autoestima. al revés els indueix a reproduir nivells baixos d'autoestima com els meus.
veig clarament que el que hauria de fer és tot el contrari. trobar la manera d'alimentar la seva autoestima i evitar que els passés el que em passa a mi.
sent conscient del problema hauria de trobar la manera de solucionar-lo. però de moment no tinc cap solució a la vista. em faig creus dels anys que m'ha costat adonar-me'n. i veient el poc que he aconseguit per alimentar la meva autoestima em sento bastant impotent de poder fer res per ells.
jo que sempre havia pensat que encara quedava temps per poder solucionar qualsevol cosa, ara potser ha arribat el moment de començar a reconèixer un fracàs definitiu.

dimecres, de juny 13, 2012

stardate: per telèfon

no m'agrada parlar per telèfon. i no en sé. però a vegades cal fer-ho. perquè són coses urgents, o importants, o les dues coses alhora. en aquests casos el que faig es preparar-me bé la conversa. fer-me un guió amb els punts que no vull oblidar. i sempre amb la por que per alguna raó em tallaran la conversa abans de que acabi. per això les meves converses telefòniques sovint deuen semblar més aviat telegrames.

quan hi penso, no m'agrada que sigui això. de tant en tant m'agradaria ser com aquella gent que es passa hores divagant per telèfon. deu ser un bon exercici de relaxació, o potser fins i tot de contemplació. és una sensació que jo no he tingut mai. sempre estic passant llista. parlant i encetant temes mentre a la llista hi queden punts. i pensant en com ho puc fer per tallar la conversa quan se m'han acabat els punts de la llista.

per això m'he proposat fer un canvi. per preparar-me bé per una conversa relaxada no se m'ha acudit cap altre cosa que fer una llista. què hi farem!

he preparat una llista de temes per parlar. hi he inclòs els temes que eren l'excusa de la trucada: les coses que de veritat volia fer arribar al meu receptor. però també hi he inclòs molts altres punts referents a coses que no tenien cap transcendència. temes pels quals no calia fer cap trucada, que no hi havia cap necessitat de parlar-ne. però que tenien relació amb l'interlocutor, i  per tant podien donar peu a una conversa relativament llarga i tranquil·la. havia previst començar parlant d'alguns d'aquests minitemes i deixar pel final les qüestions importants. 

quan ja havia engegat la trucada m'he trobat que em costava moltíssim treure aquests minitemes. de fet no me n'he sortit gens. en canvi ha estat una conversa llarga, que ha anat sola sobre diverses coses. jo diria que ha estat divertida i amena. ha durat fins que hem tingut una interrupció i hem hagut de penjar.

aleshores m'he adonat de que de la meva llista només havíem tocat un tema. em quedava la llista quasi bé tota sencera per reciclar. tots els temes importants haurien d'esperar.

com es que ho havia fet tan malament? suposo que en part no havia tingut en compte les respostes de l'interlocutor i el fil de la conversa que podien generar aquestes respostes.

encara em queda molt d'aprendre per saber parlar per telèfon.

dilluns, de juny 11, 2012

stardate: a la tornada


la 2.tbfc es mereix un apunt molt millor que aquest. com aquells de l'altra. perquè va ser igual. amb un gran ambient. amb complicitats adquirides amb el temps. amb moltes rialles. amb visites sorprenents. la lluisa ho ha resumit tot aquí d'una manera excepcional. no s'ha deixat res. la nur ha tret punta a tot el que veia i ho ha explicat aquí. la rita sense paraules ens ho fa veure tot aquí. el ferran ens ho ha dit a la seva manera aquí. i encara esperem les fotos del doommaster.
especial esment a l'organització: itineri, del tot recomanable!
no en tinc cap dubte: hi vull tornar!

dijous, de juny 07, 2012

stardate: no ho entenc


al diari ara fan ressò de que en un bar de girona hi han posat un cartell. aquest

no veig clar què vol dir. ni veig clara la notícia. si es tracta de defensar el català i catalunya més valdria que fessin ressò de notícies com aquesta. per altra banda, també és estrany que aquesta notícia surti en aquest diari.
tot això és molt complicat i jo no ho entenc.

dimarts, de juny 05, 2012

stardate: reichstag


cansada després d'un cap de setmana molt intens només em queda energia per posar un parell de fotos de la web que em recorden un lloc fantàstic

sembla treta de l'startrek ... una nau dels borg potser?
doncs no! és terrestre (sector 001) i és la cúpula del parlament de berlín!

miralls que porten la llum de fora cap a dins i vidres que deixen veure als de fora el que passa dins: la transpàrencia de la democràcia. 

divendres, de juny 01, 2012

stardate: 2tbfc


han estat unes setmanes molt intenses. amb moltes coses per fer. conscient de què no arribaria a tot. intentant fer allò que no podia esperar. sabent que si tingués uns dies més potser tot aniria millor. reconeixent que no tot depén de mi, però assegurant-me de què el que sí depén de mi no es queda per fer.
quan vam acordar la data, no vaig tenir cap dubte: hi volia ser. quan la data s'acostava vaig començar a pensar que havia estat un error. que amb la feinada que s'em tirava al damunt hauria estat molt millor no anar-hi. potser en algun moment em va passar pel cap cancel·lar-ho. però va ser un pensament tan fugaç que ja ni el recordo.
va costar engegar-la. havíem parlar d'idees, de possibilitats, ... però el temps anava depressa, com sempre, i no aconseguiem decidir res. fins que el ferran, qui si no?, va posar fil a l'agulla. ja estava en marxa.
havíem vist berlin d'hivern. ara el veuríem de primavera. tanta és l'emoció de que arribi la primavera que fins i tot planegen anar en bici. què hi farem!
després si canvien d'aeroport. o canvien el nom de l'aeroport. o canvien l'aeroport de lloc. o potser no el canvien ara. però sí canvien el número del vol. torna a imprimir les targetes d'embarcar. qui sap si hi arribarem? i qui sap si podrem tornar?
i quin temps farà? segur que plourà. però només 17 de màxima. quines ganes de sentir la fresqueta que hi deu fer! fantàstic!
el programa, les visites, els bitllets, ... tot és a punt.
i ara ja sí. jo també estic a punt. aconsegueixo oblidar-me de tot i concentrar-me només en la 2tbfc.