dimarts, de gener 31, 2012

stardate: llibres gruixuts


llibertat de jonathan franzen
jibarització: ningú reserva.
una història llarga (massa llarga). m'hi vaig passar molts dies llegint (masses dies). la història m'agradava però no em captivava. m'ho passava bé llegint-l'ho però aviat em venia la sòn. tenia ganes de saber com continuava però no deixava de fer res per agafar el llibre. tanmateix, vaig arribar fins al final. per descobrir el que ja sabia del començament: que era una història americana (massa americana).
els jugadors de whist de vicenç pagès jordà
jibarització: en fi.
un munt d'històries interrelacionades. i també un munt d'anècdotes, d'apunts, d'informació històrica, musical, literària, cultural, geogràfica, emocional, ... però no massa!
els protagonistes són d'una edat propera a la meva, i les seves històries es perceben com molt properes.
llegeixo llibres i miro pel·lícules per entendre com sóc. fins ara ho feia sense saber-ho. llegint aquest llibre m'ha quedat clar.
també he après què és la jibarització: transcriure la primera paraula i l'última d'un llibre. d'entrada sembla una rucada, pero fa pensar.
i encara me n'espera un altre: jo confesso de jaume cabré.
jibarització: fins enlloc.

diumenge, de gener 29, 2012

stardate: j v foix


* M'exalta el nou i m'enamora el vell
       * Si pogués acordar Raó i Follia
 * M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura
       * I al bo i al mal em don i allarg la mà
 * Despulla els ulls i, casta, vela el sexe!




 "amb i per la llengua"  (1931) 
 "Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans  o dels peus endogalats, perquè ella  i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col·laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà  a ésser proclamada. [...] 
Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya." 

 
punts de meditació catalanista  (1934) 
 "El Catalanisme revolucionari, un cop al poder, tindria com a tasca precisa i immediata la desespanyolització de les terres catalanes. Amb tenacitat i duresa: des de la implantació radical de l'unilingüisme fins a l'enderrocament dels circs taurins i la prohibició sense reserves de qualsevulla manifestació de flamenquisme espiritual, moral o físic, literari o espectacular, o de tipisme castís [...]  
La Revolució catalana i catalanista és, per essència, futurista, això és, antitradicionalista, actual i europea." 
 "El catalanisme polític és representat per la tendència general dels catalans a reclamar el reconeixement de llur comunitat com a nació lliure i per llur afany persistent a donar a aquesta comunitat una estructura estatal. Amb mots clars: la independència espiritual en l'ordre de l'esperit; la independència nacional en l'ordre polític. El problema és simple. [...] 
Per al restabliment de la llengua catalana, la llengua centro-peninsular era una nosa, un microbi nociu, que cal combatre per tots els mitjans, del qual cal immunitzar la novella adolescència del català. Per a alguns, això és un sentiment vague, una romàntica aspiració; per a d'altres, una voluntat. ¿És lícit de creure que per a l'elevació lingüística del català hom podia seguir altre procediment que el d'allunyar-lo de tot contacte del castellà o espanyol? Això no és menyspreu per aquest idioma: és amor i voluntat pel català. ¿Hi ha un dany per a la cultura en aquest isolament? Si de cas, no serà per a la cultura catalana. [...] 
A cada nació, un Estat, s'ha dit; però és més: a cada cultura li cal un Estat. I per a la protecció, l'expansió i el domini de la cultura catalana, un Estat protector urgeix, si no es vol la seva desaparició imminent." 


"El catalanisme essencial"  (28-5-1936) 
 "Tant més que treballàvem tants d'anys durament i coratjosament per la causa final de Catalunya -que és la incorporació com a entitat  espiritual independent a la cultura universal. Allà on dèiem "Catalanisme" molts han posat "Autonomia" també; quan crèiem molts que calia catalanitzar d'arrel, molts d'altres han cregut que el més urgent era "republicanitzar" a la manera castellana, o provincianitzar a la francesa o a la moscovita. L'autonomia ha esdevingut a leshores un tema abstracte, fàcil de defensar, de Barcelona estant, en mal castellà, en diaris provincians entre la ressenya d'una corrida de toros i un discurs, tot eloqüent, d'algun ateneista madrileny embriagat de la seva pròpia eloqüència."

J:V: FOIX Obres completes/3. Articles i assaigs polítics. Barcelona, Ed. 62, 1985


dimecres, de gener 25, 2012

stardate: l'efecte de les formes


quan faig una proposta a algú o demano alguna cosa normalment no insisteixo. tant si em diuen que sí com que no, dono per bona la resposta. l'accepto i ja està.
quan em fan una proposta o em demanen alguna cosa normalment em costa dir que no. sobretot si insisteixen. com que normalment la gent insisteix encara em costa més dir que no. per això massa sovint després m'he de penedir d'haver-me deixat convèncer.
ara bé, hi ha vegades que degut a algunes formes que alguna gent fa servir no em costa gens dir que no. per exemple:
si donen per fet públicament la meva acceptació sense tenir en compte les meves condicions.
si per comunicar-se amb mi ho fan mitjançant una secretària.
si la proposta la fan a l'últim moment, sense oferir temps per pensar-ho o parlar-ho.
si quan estem a mitja conversa agafen el mòbil per fer una trucada o enviar un sms.
en qualsevol d'aquests casos ho trobo facilíssim dir que no. encara que insisteixin, ja no hi ha manera de fer-me canviar d'opinió.

dijous, de gener 19, 2012

stardate: és això


em sembla que el carles boix explica clarament en aquest article les possibilitats de futur per catalunya.
el que em sembla més probable és que continui existint "mortificada per un estat insuportable."

dimarts, de gener 17, 2012

stardate: se'n diu oportunistes


són aquelles persones que estan disposades a tot per tal de ser al poder. a defensar qualsevol tipus de règim, qualsevol tipus de política. sense valors ni ideologia propis.
n'hi ha molts i de moltes maneres. a les cases, a les empreses, als governs.
són gent que no creu en res més que en obtenir més i més poder. poder que sovint es tradueix en poder econonòmic, diners. encara que suposo que la finalitat última només pot ser una qüestió d'ego.
amb els valors que els caracteritzen és fàcil que arribin a posicions poderoses. per això és normal trobar-los al cap de munt de moltes institucions.
n'hi ha que potser són més discrets i no se'ls nota tant. o potser són més llestos i ens poden arribar a convèncer.
ahir van anar sortint tots als mitjans de comunicació. un per un s'anaven presentant com a descaradament oportunistes. fa por veure la poca vergonya que tenen.
però també hi va sortir un tal juan carlos que es va atrevir a plantar-los-hi cara. no sé quants més juan carlos hi ha, però espero que siguin molts.

diumenge, de gener 15, 2012

stardate: replantejaments


ja sabia que tenia algunes qüestions per resoldre. abans de les vacances de nadal vaig decidir que em donaria festa durant les festes i que després ja hi tornaria a pensar. fins i tot m'hi vaig auto-comprometre en un apunt.
durant les festes he fet el que estava previst. deixar de pensar en uns temes puntuals que m'amoinaven. però també durant les festes, diferents visites a diferents amics que feia temps que no veia m'han portat a tenir unes converses que han obert nous temes i nous dilemes. de fet no són nous sinó vells. qüestions que ja fa temps que arrossego. amb les que he anat sobrevivint.
unes converses que m'han agradat molt. que m'han fet pensar.
que m'han fet replantejar vells temes. que m'han fet adonar que visc massa depressa. que fa massa temps que no freno, que no m'aturo per pensar en allò que va passant, en allò que vaig vivint.
que m'han fer adonar de aspectes que fa massa temps que tinc aparcats. maneres de fer i de pensar que abans eren normals en mi, ara han desaparegut. han canviat els meus valors? no sé si han estat canvis que he decidit conscientment o si ha estat el temps i la velocitat amb la que passen les coses el que els ha causat. i tampoc sé si vull canviar en aquest sentit o si voldria tornar a ser com era abans. ara que sóc conscient dels canvis podré decidir si els vull acceptar.
és preocupant no adonar-te de canvis en la pròpia manera de fer i de pensar fins que t'ho fan veure els altres!

divendres, de gener 13, 2012

stardate: quedem?


feia molt temps que no ens veiem. perquè durant molt temps ni l'una ni l'altre havia fet res per quedar. finalment una es decideix i truca. ens posem una mica al dia però veiem que tenim molta feina. potser hauríem de quedar un dia. jo puc aquest diumenge i també el que vé. quin prefereixes? va, quedem aquest diumenge.
(quan proposo dues dates i deixo que l'altra trii sempre interpreto que si tria la primera és que té ganes de quedar i si tria la segona és que no té tantes ganes de quedar.)
feia molt temps que no ens veiem. perquè durant molt temps ni l'una ni l'altre havia fet res per quedar. finalment una es decideix i envia una proposta. quedem tal dia per dinar o sopar? aquest dia m'aniria bé tant per dinar com per sopar, però és massa aviat. millor que quedem més endavant.
(em quedo perplexa. no ho entenc. però em costa convèncer-me de que té ganes de quedar.)

dimecres, de gener 11, 2012

stardate: potser sí


'la sinceritat pot ser un símptoma de maduresa, però també pot convertir-se en laxant'

els jugadors de whist
vicenç pagès jordà

dissabte, de gener 07, 2012

stardate: informació solidària


gaire bé mai publico dos apunts en un dia. només quan veig que és urgent. aquesta informació hauria tingut més èxit abans de festes, però no l'he trobat fins ara. espero que us animeu. el vi és boníssim, i la causa s'ho val.


'Sorgindu zaitez' - Embruixa’t
'Sorgindu zaitez' [*embruixa’t] és una campanya promoguda per l'associació 'Espai Catalunya Topalekua', de Donostia, i el celler 'Vall Llach', de Porrera (Tarragona), i té com a objectiu la recaptació de fons per ajudar a 'Acció Cultural del País Valencià'.
ACPV ha de fer front ara mateix a una multa desorbitada (800.000 €) per haver mantingut actiu el senyal de TV3 (Televisió de Catalunya) en terres de Castelló, València i Alacant. Per cada ampolla de vi 'Embruix' que compres dins d’aquesta campanya, a un preu de 18 € (el mateix que pagaries en qualsevol vinoteca), 'Vall Llach' dóna 9 € (és a dir, la meitat dels diners recaptats) a ACPV.

'Vall Llach' és un dels cellers més coneguts pels amants del vi a nivell mundial, amb innombrables reconeixements a la seva trajectòria, i el·labora els seus tres vins ('Embruix', 'Idus' i 'Vall Llach') dintre de la Denominació d’Origen Priorat.

Dades de contacte (comandes):
Oskar Gereñu
606 687 850
sostingut@correu.vilaweb.cat 
info: http://acpv.cat/ajudemacpv/sorgindu-zaitez-embruixat-dp1

stardate: informació sostenible


com que en alguns apunts on he comentat les meves experiències gastronòmiques ecològies i de kilòmetro zero, han sorgit alguns comentaris demanant on es poden trobar aquests productes, us envio informació fresca sobre el nostre proveidor, en lluís fisas. per si algú hi està interessat i la pot fer servir:
Hola, amics i amigues!

Com la majoria sabeu, jo sóc pagès i em dedico a treballar el camp a Molins de Rei, com ha fet la meva família durant 4 generacions.

La meva aportació ha estat reconvertir els productes d'horta i fruiters a l'agricultura ecològica perquè creiem que és la manera més natural i sostenible, respectuosa amb el medi ambient i la natura, d'obtenir aliments sans i de qualitat.

Cultivem productes de temporada a l'aire lliure respectant els cicles estacionals i seguint el ritme de la terra. La major part de la nostra producció és de verdures i hortalisses, tot i que també cultivem alguns fruiters.

La nostra filosofia és la de preservar les varietats autòctones i recuperar varietats antigues, entenent que són part del nostre patrimoni, ja que formen part del coneixement que ens han aportat els nostres avantpassats.

Aquesta manera d’entendre el treball al camp va lligada amb unes pràctiques de consum responsable i de proximitat, i per això hem engegat un projecte de venda dels nostres productes ecològics i de proximitat en format cistella.

Si esteu interessats i interessades a rebre informació sobre els productes, el funcionament de les comandes, els diversos formats de cistella i els preus, no dubteu a escriure’ns o trucar-nos. De la mateixa manera, que us convidem a difondre i reenviar aquesta informació a aquelles persones que cregueu que hi poden estar interessades.

Moltes gràcies!

Telèfon: 615 07 66 28 / 667 78 67 96

dimarts, de gener 03, 2012

stardate: gigabytes i memòries


van entrar a robar durant un cap de setmana. van trencar set finestres i es van emportar quatre ordinadors. no gaire bon negoci segons els números.
si de cop et trobes sense ordinador, i sense la còpia del disc dur que tenies (també se l'han emportat!) d'entrada imagino que et deus sentir com si et caigués el món al damunt. després penses en tot allò que ja no tindràs.
coses de la feina: els arxius de tants treballs fets durant tants anys.
coses de la familia: les fotos de tots aquells moments que no tornaran.
segurament moltes més coses que no pots recordar que tenies emmagatzemades. els discs durs ara són tan grans que hi vas afegint coses sense pensar-hi massa. com que hi cap tot no cal ni que ho endressis gaire. i com menys hi has de pensar, menys probable és que se't quedin a la memòria. per això segurament no sóm conscients de quantes coses tenim desades a la memòria de l'ordinador. n'hi deuen haver més allí que a la nostra memòria biològica (de quants gigabytes deu ser aquesta?)
jo ja fa temps que confio més en la memòria digital que en la meva. però no en un disc dur vulnerable de ser robat. sinó en uns grans servidors que espero que tinguin menys risc de desaparèixer. per això tinc:
els albums de fotos ordenadets a picasa
els treballs de la feina en una pagina web
els treballs en procés en la dropbox
les activitats de la feina en un curriculum penjat a la web
i les memòries privades en el blog