no es podia
preveure de cap manera perquè:
m'hi vaig
apuntar a l'últim moment (ell
devia ser dels primers de fer-ho)
vaig
arribar a migdia (ell devia arribar d'hora)
em van fer
anar a aparcar cotxes (a ell el van posar a organizar la barra)
res no feia
pensar que ens trobaríem
però ....
vam acabar
aviat la feina
em van
sugerir ajudar a la barra
els
tiradors no funcionaven
molta gent
tenia set
més tard
vaig abocar sense voler un got de cervesa d'un company, i vaig tornar a la
barra a buscar-ne un altre
moltes
casualitats van ser les que ens van fer trobar i retrobar. encara que jo no
diria que van ser casualitats, va ser una gran sort.
Hi ha coses que passen perquè han de passar i no són casualitats...
ResponEliminaI quina sort que sigui així!
;-)
mai sabem on hi haurà el nostre gran moment...Però sens dubte el més gran és trobar-lo
ResponEliminai un cop trobats què??!!
ResponEliminamar, si no són casualitats què són? encara que tot i sent casualitats també poden ser alhora cops de sort!
ResponEliminajoan, una amiga meva està segura de que el nostre més gran moment encara ha d'arribar, i a mi també m'agrada pensar així.
pons007, uff! un cop trobats va ser com pujar al dragon khan, i es mereix uns quants apunts més! :-)