dissabte, d’octubre 13, 2012

stardate: ram de tardor





el temps em passa cada cop més depresa. una de les raons fonamentals deu ser que ja sóc gran. també influeix que faig moltes coses, que sempre tinc coses per fer. i el temps encara deu correr més perquè el meu cap no s'atura mai. sempre troba temes per anar donant-hi voltes.

aquest ram de flors m'ha fet adonar que ja som a la tardor. i ja fa dies que hi som. segurament jo no me n'havia fet conscient perquè volia continuar a l'estiu. o volia que l'estiu no s'acabés. o que la passió d'estiu no s'acabés. ara sabent-me a la tardor, m'adono que la passió d'estiu continua encara que l'estiu s'acabi. i ja estic desitjant que arribi la castanyada.

6 comentaris:

  1. la passió no hauria de tenir periodes ni mesos, estacions o anys

    la passió hauria de ser vitalícia.

    ResponElimina
  2. la passió pot durar.....la tardor ai i les castanyes...el temps passa de pressa però no hem de permetre que ens pesi....no ens adonarem i serem menjant escudella i brou

    ResponElimina
  3. ei!!
    jo també tinc ganes que arribi la castanyada!
    ;-)
    i, evidentment que la passió de l'estiu tingui una llarga durada i ens escalfi tot l'hivern!

    ResponElimina