dimarts, de maig 01, 2012

stardate: sobrevivint-te


ja fa un any que no et veig. ja fa un any que el teu cos va dir prou. tot tu devies dir prou, cansat de que et costés tant aferrar-te a la vida. i des d'aleshores que no hi ha hagut un dia que no pensés en tu.
cada dia he anat trobant coses que te'm fan present. cada nit, quan surto a fumar, miro les estrelles i t'hi trobo.
però fins ara no t'he pogut plorar normalment. tinc la impressió que tots els meus sentiments es van tancar aquell dia. ara et puc pensar i plorar. et recordo i ploro. t'anyoro i ploro. i s'hi està bé així.
a

13 comentaris:

  1. Lluïsade maig 01, 2012 8:39 a. m.

    D'una manera o altra, el els records, en un paisatge, en un objecte... sempre hi són.
    Una bona abraçada!

    ResponElimina
  2. Violettede maig 01, 2012 9:00 a. m.

    una abraçada forta, kika... :(

    ResponElimina
  3. fanal blaude maig 01, 2012 9:03 a. m.

    una abraçadeta...

    ResponElimina
  4. PSde maig 01, 2012 9:41 a. m.

    I és clar, tot necessita el seu moment. Les llàgrimes només surten quan troben l´escletxa que els és propícia.
    Una abraçada Kika.

    ResponElimina
  5. marde maig 01, 2012 11:01 a. m.

    va bé poder plorar el què se'ns queda a dins...
    un petó guapa!

    ResponElimina
  6. Mr. Arisde maig 01, 2012 9:33 p. m.

    es molt difícil superar el buit que deixar una persona estimada, al final, però, el temps t'estira cap endavant...

    ResponElimina
  7. kikade maig 01, 2012 10:02 p. m.

    moltes gràcies a tots. va bé deixar-se anar per aquí amb coses que no gosaria explicar en altres llocs :-)

    ResponElimina
  8. Carquinyolde maig 02, 2012 1:39 a. m.

    Moltes forces i molts ànims, és una d'aquestes coses que més costen de superar, tot i que et puc ven assegurar que el temps apaivaga la intensitat del dolor i incrementa la dels records.

    Per cert… que tal sortir a veure els estels sense haver de fumar ? ;)

    ResponElimina
  9. El porquetde maig 02, 2012 1:37 p. m.

    Suposo que plorar és una teràpia necessària i atenuadora.

    Molts ànims i una abraçada.

    ResponElimina
  10. ritsde maig 02, 2012 5:44 p. m.

    Una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  11. Sílvia de maig 03, 2012 8:25 a. m.

    Hi ha llàgrimes que valen la pena, i el dol només es cura passant-lo. Molts ànims!

    ResponElimina
  12. kikade maig 03, 2012 8:29 a. m.

    moltes gràcies de nou a tot.

    carquinyol, sortir a veure els estels sense haver de fumar és una possibilitat ésc alr, però de moment està dominada :-)

    ResponElimina
  13. el paseantede maig 08, 2012 12:15 a. m.

    Ha deixat una empremta, ni que sigui en aquell balcó on fuma una noia.

    ResponElimina