divendres, d’abril 29, 2011

stardate: dubtes


em vaig posar a mirar el (tercer) partit. tenia la impressió de que fessin el que fessin els del madrit ho trobaria malament.

m’havia quedat amb massa mals records dels dos últims partits. de fet, els jugadors del madrit a mi ara em fan por. penso que són molt dolents. que van a fer mal. només cal veure això.





per això ahir quan al començament del partit decidíem si escoltàvem els comentaris del tv3 o els de la ràdio, vaig pensar que m’agradaria escoltar uns comentaristes que no fossin ni del barça ni del madrit... n’hi ha d’haver de neutrals, no? que em poguessin explicar objectivament que carai està passant.

ahir em vaig haver de conformar amb uns comentaristes que intentaven ser objectius però eren clarament del barça. i avui he buscat uns comentaris més objectius aquí. i m’ha agradat sobretot aquest. llàstima que els gols del messi van ser massa macos i els comentaris del mou van ser massa lletjos. per això les notícies parlen bastant menys de la resta.

dimecres, d’abril 27, 2011

stardate: segur?



ens vam trobar per sorpresa, sense haver-ho organitzat, ni previst. i de seguida et vas posar a parlar.

m’explicaves el que ja havieu preparat i el que quedava per fer, algunes alternatives que es podien considerar, els riscos que havíem de tenir en compte, que ens hauríem de trobar per acabar el que falta, ...

i jo mentre t’escoltava em mirava el teu cos, i pensava en la forma de la teva silueta, en la camisa que portaves, en com et veuries per sota, en com t’havies retallat la barba, en com t’havies pentinat, ...

però vaig seguir tota la conversa, eh?

vaja, jo penso que no em vaig perdre res!

dilluns, d’abril 25, 2011

stardate: la rosa de sant jordi

el veí de dalt s’ho va currar de valent per regalar les seves roses de sant jordi. i a mi em va tocar aquesta




una passada, no?

dissabte, d’abril 23, 2011

stardate: feliç diada de sant jordi!




si avui m’hagués tocat regalar una rosa, hauria pogut regalar roses de collita pròpia.



boniques, no? no recordo que altres anys tingués roses per sant jordi. potser aquest any el bon temps ha arribat més aviat. o potser jo ja vaig perdent la memòria.

però el veí de dalt ha decidit fer servir les normes clàssiques per organitzar el sant jordi blocaire. i em toca regalar un llibre a un noi. a quin?

doncs la sort ha volgut que sigui ... el porquet!

de seguida que ho vaig saber em vaig posar a remenar el seu blog per anar pensant quin llibre li podria fer gràcia. i de seguida vaig tenir una idea que em va satisfer ... i vaig pensar que també el podria satisfer a ell. li vaig donar uns quants tombs més però cap altra idea em va semblar tan acertada com la primera. i per això, aquí està:



llegint el seu blog no hi ha dubte de que aquest noi és un gran caminador. però vaig notar que té més aviat tirada cap al nord. i per això vaig pensar en fer-li conèixer una mica les muntanyes del sud del país, i engrescar-lo a que les visiti. espero que aquesta col·lecció d’informació que li he preparat en forma de sucedani virtual de llibre l’animi a visitar el montsant. i a veure si aviat podem conèixer les seves experiències a través del seu blog.

que passis una feliç diada de sant jordi, porquet. i desitjo que et regalin molts llibres i moltes roses reals.

i feliç diada de sant jordi a tots i totes!

dijous, d’abril 21, 2011

stardate: on estan fets?



la roba del zara feta al marroc, la del desigual a la xina, la del custo al perú, la del gstar a la india, ...

no ho podem saber segur i ningú ens ho dirà però és molt probable que tota la roba que ve d’aquests països estigui feta fent servir mà d’obra infantil i explotada.

és clar que es barata i a més està de moda, però saber el que hi ha darrera fa passar la ganes de consumir.

cada vegada que veig una botiga em miro d’on ve la roba que hi venen. encara no he aconseguit trobar res fet aquí.

de fet, comprant roba feta aquí podríem ajudar a fer que el país surti d’aquesta crisi. però on podem trobar la roba d’aquella indústria tèxtil tan típicament catalana? doncs no ho sé. deu ser per això que hi ha crisi!





pista 3 del sant jordi 2011 a blogville: segons d’on et miris el seu blog la pista 2 no és correcte.

dimarts, d’abril 19, 2011

stardate: esport



veig comportaments i sento comentaris que em deixen sense paraules.

els nens:

alguns nens es posen una bena a sota el genoll (per protecció?) abans de començar el partit i llavors corren com a desesperats.

‘ha vingut el meu pare a veure’m i l’entrenador no em deixa jugar’

els entrenadors:

‘fem diferents equips. els més bons juguen en l’A, el més dolents en el D. quan veiem que milloren ja els anem canviant’

‘només els nens que juguen bé poden formar part de l’equip. els altres no els volem’


els pares:

‘si no arriba l’ambulàcia no pot començar el partit’

‘si no tenen porter no poden jugar’

‘no sé perqué als partits no juga bé, si als entrenaments és la millor’

‘l’important és que guanyin’

jo:

tot sembla estar basat en la competència. per guanyar, tot s’hi val. és igual l’efecte que pugui tenir sobre el desenvolupament personal i social del nen. és igual el risc que es corri.

per altra banda, tots els equips fan exactament els mateixos exercicis de calentament ... o sigui que en un sentit tothom fa servir el mateix llibre... per mandra? els entrenadors hi podrien posar alguna cosa de la seva part, no?

quina responsabilitat demostra un pare que deixa que els seu fill practiqui un esport de risc tal que no es pugui jugar sense ambulància?

no ho entenc. jo sóc d’aquelles que, com les àvies d’abans, pensen que: guanyar és lo de menys, l’important és que no es facin mal!



pista 2 del sant jordi 2011 a blogville: fa més temps que és blocaire que jo.

diumenge, d’abril 17, 2011

stardate: com ha anat?



en presentàvem 29, jo anava de 7, van venir 7 amics a donar-me suport i en total érem 97 persones. què més és pot demanar? tot nombres no només senars sinó també primers! fantàstic!


divendres, d’abril 15, 2011

stardate: repúbliques



ja ho sé que faig tard. era ahir la celebració dels vuitanta anys de la proclamació de la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.

però ahir era número parell, i procuro no publicar en aquests dies. a més fa uns dies que em sento així, i no acabo de lligar cap tema de manera satisfactòria.

com que diuen que tots els sants tenen vuitada, tímidament avui m’hi vull afegir una mica.


no reproduiré el discurs de macià perquè es pot trobar a molts llocs de la xarxa normalment i a molts blogs d’ahir. però el recomano, perquè a part de ser molt emocionant, trobo que hi ha algunes coses que fan pensar molt.

  D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, …  em faig cárrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, …

… fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat …


llegir això m’ha fet entedre una mica les raons de totes persones que a les consultes per la independència van decidir no votar o votar en blanc perquè no els donàven l’opció federalista. d’entrada l’opció de formar part d’una federació espanyola amb l’espanya actual no la trobo gens atractiva. tot el contrari. però si de la part espanyola hi hagués bona voluntat potser sí que llavors es podrien reproduir les circumstàncies que fa vuitanta anys van inspirar per escriure aquestes línies.

dimecres, d’abril 13, 2011

stardate: inventar-se la vida



la carme del blog col·lecció de moments és una gran productora de blogs. i sobretot de blogs que desperten sentiments. i de la seva llista en vull destacar un que ... no el definiré perquè no sabria com fer-ho.


és un relat sobre una novel·la? o potser és una novel·la?

és una descripció d’uns fets? o potser és una història inventada?

explica situacions que et fan reviure la teva vida, i te la fan replantejar. potser aquesta és la intenció o potser no. potser ho aconsegueix amb uns lectors i amb altres no.

no ho sé. el que sí sé és que el vaig agafar pel començament i no el vaig poder deixar. i quan vaig arribar al final em vaig quedar amb ganes de més.

sí, ja ho sé que això em passa normalment amb els llibres que m’agraden. però els llibres s’acaben a  l’última pàgina. i l’avantatge d’aquest blog és que no necessàriament s’acaba en l’últim post publicat. aquesta història s’acabarà quan la carme ho decideixi. i espero que quan arribi el moment ens avisi. per això per ara només cal seguir esperant nous posts!


pista 1 del sant jordi 2011 a blogville: el blocaire que ha de rebre el meu llibre és petit.

dilluns, d’abril 11, 2011

stardate: m’agrada


m’agrada la idea de reservar un dia de la meva vida a afegir un granet de sorra a una cosa molt gran.

ha estat un dia molt llarg i molt intens. ple d’emocions. primer un gran patiment per veure com reaccionaria el gran monstre de barcelona a la crida. els resultats de les consultes anteriors sempre demostraven que com més gran era la ciutat més costava la participació. les mides de barcelona oferien un repte molt difícil. i feia patir que tot i els esforços que hi convergien els resultats podien ser molt minsos. els portaveus, conservadors, també patien. les seves declaracions eren molt prudents i no deixaven lloc a grans esperances.

però al final: tot un èxit. un èxit grandiós. algú deia: a barcelona han tingut una participació com a molins de rei. però això ha deixat a molins decideix en ridícul. i me n’alegro. i molt! avui tots erem barcelona. i el resultat de barcelona decideix ha estat una gran cirera que ha culminat el pastís de les consultes.

l’emoció de tanta gent que hi ha participat. els més joves nerviosos per ser la primera vegada que votaven. els més grans que exclamaven que després de tants anys d’esperar ja es podien morir tranquils. encara que alguns s’hi encaparrin (abc, la razon) els constarà destruir-ho.

i els polítics d’aquí més val que s’espavilin. no és cap broma això. els que han votat avui, només per poder sortir a la foto, han quedat ben retratats!



dissabte, d’abril 09, 2011

stardate: 10A


encara que hi hagi gent que continua pensant que això no serveix per res. encara que governants i mitjans de comunicació ho menyspreïn. encara que legalment no sigui reconegut i no tingui cap efecte vinculant. encara que la participació sigui molt baixa ... cada consulta és una festa de la democràcia.

sigui o no vinculant el que sempre fa és obtenir informació sobre el que vol la gent. i això és un tema fonamental en democràcia. és precisament el que tots els polítics haurien de voler saber. és informació sobre la qual s’haurien de basar totes les actuacions polítiques.

els polítics haurien de voler fer consultes sobre molts temes. i molt sovint, perquè la gent amb el temps va canviant d’opinió i ells ho hauriane de voler saber.

i quan un tema és tan important com perquè la gent, tanta gent, surti al carrer, i s’organitzi durant mesos, només per demanar l’opinió, i fer que se sàpiga ... els politics han d’estar acollonits!

demà podem celebrar la festa d’una democràcia que malauradament encara no tenim!



dijous, d’abril 07, 2011

stardate: escolta’m



escric al blog per plaer. m’agrada passar-me estones (sovint mentre condueixo, vaig a comprar, a la dutxa, fent el sopar, endreçant la roba, ...) fent llistes d’arguments, ordenant-los, comprovant que tinguin sentit, i que amb ells em permeti treure l’entrellat d’alguna cosa. i llavors, quan ho tinc enllestit al cap em poso a l’ordinador. sovint encara li dono algun tomb més. a vegades fa falta una cigarreta a mig camí per acabar de donar forma a les idees. i quan tinc el post llest quedo del tot satisfeta. ha estat un plaer.

altres vegades quan escric un post les paraules surten fàcilment. perquè el que explico és alguna cosa que tinc al cap a punt per a explicar. alguna cosa que m’hagués agradat compartir de viva veu amb algú que volgués escoltar. però sovint la gent que vol escoltar escasseja. i segons quines coses més val no provar d’explicar-les si no et vols quedar amb la paraula a la boca. cosa que, encara que sembli que no, fa mal.

al blog això no passa mai. pots començar i acabar l’argument sense tenir la sensació de que t’has quedat sol. això en sí ja és un avantatge. després els comentaris i les visites silencioses al blog també sumen. és clar que encara és millor quan pels comentaris es veu que hi ha gent que ho ha llegit, i que els ha fet pensar i han volgut afegir-hi alguna cosa.

i al final m’adono que quan la vida em va millor els posts em surten millor. o potser és al revés: quan m’agrada més com queden els posts em quedo més contenta i sento com si la vida m’anés millor. no sé què pot ser la causa i què és la conseqüència, però la impressió és que van molt lligats.

dimarts, d’abril 05, 2011

stardate: mecanismes



li havia dit que podia comptar amb mi pel que li calgués. sabia que li aniria bé i  que potser li faria falta. també sabia que a ella li feia molt il·lusió aquell acte.  a mi em feia una mandra infinita. som molt diferents ella i jo. i respecte a aquest acte completament oposades. ella ho havia preparat tot i quan va arribar el moment em va dir que no ho podria fer. les circumstàncies especials i terribles que estava vivint no li ho permetien. em va demanar que ho fes jo.

era una de les coses que no volia que passessin. i estava passant. havia de fer un paper d’aquells que molta gent trobaria excitants i jo considero abominables. però li havia dit que podia comptar amb mi. que allà on ella no pugués arribar arribaria jo. ara m’havia d’armar de valor i procurar fer-ho el millor possible. però estava com paral·litzada. potser tenia por?

vaig tancar la porta del despatx, que normalment tinc sempre oberta. i llavors vaig descobrir el que hi havia darrera la porta. de fet ja ho sabia. li havia posat jo. és un poster d’star trek que diu: ‘all i need to know about life i learned from star trek.’ i a més d’una foto de l’enterprise (la primera, la del capità kirk) hi ha una llista de màximes. frases tretes de diferents episodis d’star trek. i vaig pensar que alguna d’aquelles frases m’havia de salvar. en vaig triar unes quantes que vaig pensar que podria fer servir:

enemies are often invisible – like klingons they can be cloaked

when your logic fails, trust a hunch

even in our own world, sometimes we are aliens

when going to the universe, remember: ‘boldly go where no man has gone before’

les vaig fer servir com a mantres. pensava que en un moment donat recordar-los em podria fer un favor. i de fet les he fet servir. per sort la primera, la dels enemics, no m’ha calgut. tot i que d’entrada em va semblar molt apropiada. la tercera sí que ha estat ideal. de vegades et trobes entre mig d’humans que sembla que viguin d’altres planetes ... o potser sóc jo que no sóc gaire d’aquest planeta.

en l’últim moment, he pensat en la pedra. aquella pedra que durant tant temps portava a la butxaca dela jaqueta. i que no fa gaire fa fer cap a la rentadora, dins la butxaca de la jaqueta. me l’he posat a la butxaca, pensant que quan estés molt apurada l’agafaria i m’ajudaria. ara no recordo si he arribat a agafar-la, però saber que la tenia a l’abast m’ha ajudat a afrontar el dia.

i ara ja està. ja ha passat. he fet el que havia de fer. i he sobreviscut sense emportar-me ni maldecaps ni penediments.

divendres, d’abril 01, 2011

stardate: queixa fluixa



suposo que van ser els efectes d’alguna gent que m’envolta el que va fer que en un moment determinat em vingués la inspiració de inaugurar i batejar un nou concepte: queixa fluixa.

aquest concepte es refereix a persones que de no res en fan una queixa. vaja, que és queixen per qualsevol cosa, gran o petita, significant o insignificant. tant si tot va bé com si no. aquestes són les persones de la queixa fluixa.
m’agrada el concepte. potser el patentaré ... si no està ja patentat!