dissabte, de maig 07, 2011

stardate: alguns records



hi ha records que són com carícies
algunes persones deixen records així
m’agradaria que els meus també ho fossin

10 comentaris:

  1. Que bonic, kika!

    Records que són com carícies, jo també voldria que els meus fossin així.

    ResponElimina
  2. Segur que ho seran, kika. També els virtuals.

    ResponElimina
  3. de ben segur que n'has deixat molts d'aquests, potser inconscientment, però algú gaudeix de les carícies segur.

    ResponElimina
  4. És un dubte que de tant en tant ens rosega. Aquella gent que ja no veig, com em deuen recordar? (si és que em recorden).

    És complicat preguntar directament "Tu com em recordes?"... potser part de l'encant és no trencar aquest misteri.

    ResponElimina
  5. i qui diu que no ho son??

    bona setmana!

    ResponElimina
  6. Carme, suposo que alguna cosa podrem fer per intentar-ho, no?
    :-)

    pere, gràcies per fer-me sentir sempre tan bé :-)

    garbi, tan de bo... si les intencions comptessin... però no ho crec :-)

    porquet, és difícil saber-ho però tan de bo for cert. millor intentar-ho !

    sargantana, bona setmana per a tu també amb bons records :-)

    ResponElimina
  7. Aquests records, però, també poden fer mal.

    Segur que deixes records tan dolços com els que has escrit!!

    ResponElimina
  8. rita, potser sí, però els que m'han inspirat a mi no me'n fan gens de mal :-)

    ResponElimina